Notícies
Els defensors del poble fan front comú per demanar d’adequar els requisits de les autoritzacions de residència dels menors migrants
Demanen la modificació del Reglament de la Llei d’estrangeria amb la idea que s’elimini aquesta interpretació restrictiva
Les exigències administratives per a les renovacions de les autoritzacions de residència dels menors migrants no acompanyats que esdevenen majors d’edat han agreujat la situació de vulnerabilitat en què es troba aquest col·lectiu.
Aquests criteris es concreten, per a la primera renovació de l’autorització de residència, en l’exigència de disposar de recursos econòmics propis i en neguen l’existència quan el jove tingui les necessitats cobertes per un centre assistencial o quan sigui beneficiari d’una prestació assistencial. Quan es tramita la segona renovació, i les posteriors, les oficines d’estrangeria exigeixen que el jove acrediti uns ingressos del 400 per 100 de l’Iprem (2.100 euros mensuals). A parer dels defensors, aquests criteris de solvència els impedeix normalitzar la seva residència i en propicia l’exclusió social i laboral.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha plantejat a consulta pública l’elaboració d’un projecte normatiu pel qual es modificaria el reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. En aquest context, durant les 34es Jornades de Coordinació de les defensories del poble, que van tenir lloc l’octubre de 2019, es va acordar recomanar la modificació del Reglament de la Llei d’estrangeria amb la idea que s’eliminés aquesta interpretació restrictiva.
En aquest sentit, totes les defensories de l’Estat comparteixen la necessitat de modificar els articles 196, 197 i 198 del Reial decret 557/2011, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’estrangeria, per adaptar-lo a la Llei de protecció jurídica del menor i als criteris de l’Observació general número 14 del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides.
