Notícies
El Síndic reclama l’absolució de tots cinc síndics i síndiques electorals
Posa en relleu que els mesos i anys sota acusacions gravíssimes constitueix per se un atac a drets i llibertats que no hauria de tenir cabuda en un estat democràtic i de dret
Aquestes persones van renunciar als seus càrrecs arran de la multa coercitiva imposada pel Tribunal Constitucional que el mateix Tribunal va aixecar posteriorment
En ocasió de l’inici de la vista oral en la causa penal contra cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre, el Síndic reclama l’absolució de tots cinc síndics i síndiques electorals, i així ho ha traslladat, perquè en siguin coneixedors i per a qualsevol eventual acció, a la comissària europea de drets humans, al director general de drets humans i estat de dret i al secretari general del Consell d’Europa.
Recorda que aquestes persones van renunciar als seus càrrecs pocs dies després de ser-ne nomenats, arran de la multa coercitiva imposada pel Tribunal Constitucional (Interlocutòria 126/2017, de 20 de setembre) que el mateix Tribunal va aixecar posteriorment (ITC de 14 de novembre de 2017) quan es va produir la renúncia.
En l’Informe sobre la vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155 CE, de maig de 2018, el Síndic es va pronunciar sobre aquestes sancions, d’acord amb el que havia manifestat l’informe de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa sobre la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional: les disposicions relatives a sancions per incompliment són poc clares i les sancions són tan severes que s’han de considerar equivalents a la sanció penal i, d’acord amb la jurisprudència del TEDH, han de gaudir de les garanties de l’article 6 CEDH. La imposició de multes de quanties desorbitades (fins a 12.000 euros diaris) per part del TC als membres de la Sindicatura Electoral per presumpta desobediència a les resolucions tendents a evitar la celebració del referèndum confirmaven els temors de la Comissió de Venècia i el Síndic va entendre que aquestes multes podien representar una vulneració de l’article 6 CEDH, en especial pel que fa al principi de contradicció, atès que es van imposar sense escoltar les persones afectades i sense dret de recurs. El fet que les sancions finalment fossin anul·lades no impedeix afirmar que aquest tipus de multa pot tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici de drets i llibertats.
La subseqüent acusació penal per desobediència vers aquestes persones, a les quals el mateix Tribunal Constitucional havia evitat continuar perseguint, resulta incomprensible, jurídicament desproporcionada i pròpia d’una concepció del dret penal com a instrument de repressió.
El Síndic posa en relleu que, malgrat que sigui aquest el resultat del procés penal, els mesos i anys sota acusacions gravíssimes constitueix per se un atac a drets i llibertats que no hauria de tenir cabuda en un estat democràtic i de dret. Les investigacions i les mesures preventives que tenen un efecte dissuasiu sobre l’exercici de drets fonamentals han estat durament criticades pel Tribunal Europeu de Drets Humans en nombroses sentències i només s’haurien d’iniciar i adoptar quan hi hagi una certa versemblança de la comissió d’un delicte greu, cosa que en aquest cas és evident que no concorre.
Finalment, el Síndic recorda que la resolució del conflicte territorial a Catalunya passa per una llei d’amnistia que faci taula rasa de tots els processos penals de totes les persones implicades en els fets de l’1 d’octubre i reivindica un referèndum legal que doni la paraula a la ciutadania amb totes les garanties per decidir el futur polític de Catalunya.
