Notícies
El Síndic recomana d’investigar la presència de l’extrema dreta en els cossos de seguretat
L’any passat a Alemanya es va publicar un informe que analitzava l’abast de la infiltració de l’extrema dreta dins els serveis de seguretat del país
El Departament d’Interior ha acceptat la recomanació d'elaborar un estudi similar respecte del cos de PG-ME
S'apel·la a la col·laboració dels principals ajuntaments perquè es pugui fer extensiu a les policies locals
També ha traslladat la resolució als seus homòlegs estatals i autonòmics amb policia pròpia perquè, si ho consideren convenient, ho proposin en el marc dels seus territoris
Els darrers mesos de l’any 2020 es van publicar algunes notícies sobre comportaments i actituds perillosos amb relació al sistema democràtic d’alguns membres de les forces armades, com ara una declaració de respecte i desgreuge al general Franco, que va ser signada per 181 militars retirats, que protestava per l’anunci d’exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos; unes imatges gravades en una caserna amb motiu de la celebració del dia de la Immaculada Concepció, on es veien assistents fent la salutació nazi i cantant una cançó de la División Azul, o l’existència de diversos xats integrats per militars en la reserva en què s’intercanviaven missatges ultradretans.
També s’han fet públiques determinades actuacions de la Guàrdia Civil que es podrien atribuir a prejudicis ideològics vinculats a l’extrema dreta, com els crits de “A por ellos” de l’octubre de 2017; atestats com els que van avaluar el paper dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació el mateix any, desautoritzats per la Sentència 20/2020, o el discurs del director general de la Guàrdia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca l’octubre de 2019, entre d’altres.
Arran d’aquestes publicacions, va ressorgir el debat sobre la presència de l’extrema dreta dins els cossos policials i les forces armades o sobre una possible politització d’alguns dels membres que en formen part.
En tenir coneixement d’aquests fets, el Síndic va obrir una actuació d’ofici per estudiar el cas i avui en presenta les conclusions en el seu tancament. La resolució conclou amb la necessitat d’elaborar un o diversos informes oficials sobre la necessitat d'analitzar la possible presència de l’extrema dreta dins els cossos policials o la politització d’alguns d’aquests sectors, la qual cosa podria atemptar contra la legalitat vigent.
El precedent d’aquesta recomanació és l’informe sobre la matèria elaborat a Alemanya l’any passat, que representa un primer intent d’analitzar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta dins els serveis de seguretat del país. La decisió d’elaborar aquest estudi va néixer de l’increment de casos protagonitzats per extremistes dins les forces policials i militars.
L’informe, elaborat per l’Agència Nacional d’Intel·ligència, en col·laboració amb els governs dels estats federats, va detectar més de 1.400 casos en què militars i policies apareixen com a sospitosos de cometre accions extremistes, i concloïa que això constituïa un perill important per a l’Estat i la societat, i que era imprescindible continuar identificant els extremistes. L’informe del Govern alemany va tenir un gran impacte mediàtic.
Quant a les forces armades, la Llei orgànica 9/2011, de drets i deures dels membres de les forces armades, estableix “el deure de neutralitat política” dels militars i regula que en exercici del seu dret d’associació poden participar en associacions “que tinguin com a finalitat la promoció i defensa dels interessos professionals, econòmics i socials dels seus associats”.
Pel que fa als cossos i les forces de seguretat, és l’article 104 CE el que en defineix les missions: “Protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana”. L’article 5.1. b) de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, els obliga “a actuar amb absoluta neutralitat política”. La Llei catalana 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, reprodueix literalment en l’article 11.2 la mateixa exigència. I també ho fa la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, en l’article 10.1.
Així doncs, a parer del Síndic, més que investigar la presència de l’extrema dreta en els cossos policials i les forces armades, cosa difícilment compatible amb el marc legal, que no penalitza l’existència d’aquesta ideologia ni de cap altra, caldria analitzar fins a quin punt s’està complint l’obligació de mantenir la neutralitat política en casos com els s’han esmentat. Per tant, caldria que Govern central, governs autonòmics i locals no actuessin en funció de casos que es consideren aïllats, sinó que investiguessin a fons les actuacions incorrectes en el marc d’una visió global. Aquest estudi hauria d’incloure lògicament el Cos de Mossos d’Esquadra i també les policies locals. Això hauria de comportar una col·laboració entre els ministeris d’Interior i Defensa i els governs de Catalunya, el País Basc i Navarra i els ajuntaments que es podria vehicular a través del Departament d'Interior (Direcció General de la Seguretat).
Per l’anterior, en el marc de les seves competències, el Síndic va demanar al Departament d’Interior de la Generalitat que es fes càrrec de la traducció i difusió de l’informe del Ministeri de l’Interior d’Alemanya i que elaborés un estudi similar respecte del cos de PG-ME. Aquest estudi, amb la col·laboració de les entitats municipalistes de Catalunya, es podria fer extensiu a les policies locals de tot el país. També demana a l’Ajuntament de Barcelona que col·labori amb el Departament d’Interior per poder elaborar un informe en la mateixa línia respecte de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
En aquest sentit, cal destacar que ja s’han rebut respostes positives tant del Departament d’Interior com de l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, el Departament d’Interior s’ha compromès a traduir l’estudi esmentat i ha informat el Síndic de la voluntat d’elaborar un estudi similar a l’alemany, que haurà d’avaluar les 217 organitzacions policials existents a Catalunya i que serà traslladat al futur conseller o consellera d’Interior. I, per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona també ha respost que pren el compromís de coordinar-se amb el Departament d’Interior de la Generalitat per posar en marxa aquest estudi.
Així mateix, el Síndic també s’ha adreçat als seus homòlegs estatals (Defensor del Poble) i autonòmics, en comunitats amb policia pròpia (Arartekos del País Basc i Navarra) i els ha suggerit que proposin un estudi sistemàtic i global sobre els casos de manca de neutralitat política dins dels cossos policials de l’Estat i les forces armades, d’una banda, i les policies forals, de l’altra.
