L’activitat lectiva a distància suposa una dificultat a l’hora de consolidar aprenentatges i atendre les necessitats educatives de l’alumnat
Els centres privats concertats han tendit a mantenir una presencialitat superior a la dels centres públics
No hi ha mesures de discriminació positiva en centres de màxima complexitat
En les instruccions per al curs 2020/2021 dels centres educatius de Catalunya, del 30 de juny de 2020, el Departament d'Educació va preveure la conveniència de planificar una reducció de la presencialitat per si s'havia d'aplicar en circumstàncies excepcionals, o per si no es podia garantir aquesta presencialitat per a tot l'alumnat del centre, i determinava que aquesta presencialitat no podia ser inferior del 50% de l'horari.
Atenent a l’evolució de la pandèmia, el 29 d'octubre de 2020, el Departament d'Educació va emetre un comunicat sobre noves mesures sanitàries en què exposava l'obligació de reduir la presencialitat de l’alumnat d'estudis postobligatoris, és a dir, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior. Aquesta reducció de la presencialitat es va mantenir fins al 26 d’abril.
Al llarg d’aquests sis mesos, el Síndic va rebre queixes referides a les restriccions relacionades amb l’assistència presencial als centres de l’alumnat de batxillerat i amb possibles diferències en l’aplicació d’aquesta mesura entre centres públics i concertats.
L'anàlisi de la mesura de reducció de la presencialitat al batxillerat ha evidenciat una gran disparitat interna de situacions, les quals han pogut generar greuges i també accentuar desigualtats educatives.
D’una banda, el Síndic ha constatat que hi ha un comportament diferenciat en funció de la titularitat dels centres, de manera que els centres públics han tendit a fer, encara que no tots i amb variacions al llarg del període, una presencialitat del 50%, mentre que els centres concertats han tendit a fer una presencialitat clarament superior al 50%. A més, en molts centres públics, la no-presencialitat s'ha desenvolupat en dies alterns, mentre que en el cas de diversos centres concertats la no-presencialitat s'ha concentrat a les tardes, mentre es mantenia l'assistència diària al centre.
Addicionalment, el Síndic també ha constatat que hi ha centres concertats que han mantingut la presencialitat del 100% (o quasi) durant l'horari pròpiament lectiu, en què es desenvolupa l'activitat curricular, concentrada als matins, i que la no-presencialitat s'ha limitat a les activitats complementàries, ubicades a les tardes. En el cas dels centres públics, la-no presencialitat s’ha concentrat íntegrament en l’horari lectiu.
I, finalment, el Síndic també ha constatat que la complexitat del centre no sempre ha condicionat el model i la intensitat de la reducció de la presencialitat duta a terme. Alguns instituts públics de màxima complexitat han mantingut una presencialitat durant mesos del 50% al batxillerat, mentre que la majoria de centres concertats de mitjana o baixa complexitat han mantingut una presencialitat a l'entorn del 70-90%. Davant d’aquest fet, el Síndic recorda que ja va demanar mesures de discriminació positiva envers centres de màxima complexitat, amb l’objectiu de garantir l'atenció adequada de les necessitats educatives específiques del seu alumnat.
Convé recordar que, tal com ja va manifestar el Síndic al Departament d’Educació, l’activitat lectiva a distància no garanteix plenament el bon desenvolupament del currículum per al conjunt de l’alumnat, especialment entre l’alumnat socialment desfavorit, que presenta més dificultats per seguir l’activitat lectiva programada per problemes de connectivitat i per dèficits d’acompanyament familiar. De fet, amb l’objectiu de garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, el Síndic ja va demanar al Departament d’Educació assegurar als centres escolars els mitjans necessaris, les condicions materials adequades i les pautes adients i clares per garantir, sempre que fos possible, el curs 2020/2021 en modalitat presencial.
Respecte a la dispersió de respostes entre centres, el Síndic ja va denunciar al llarg dels mesos de confinament, i també amb els plans de reobertura, que si bé és cert que els centres disposen d’un ampli marge d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, també ho és que aquesta autonomia té límits, i que no hauria de ser emprada per establir diferències (i desigualtats) quant a l’assistència dels infants als centres o quant al gaudi del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Convé posar de manifest que, segons estableix la LEC, el màxim aprofitament educatiu i l'equitat són criteris que ha d’inspirar el desenvolupament dels projecte educatiu de centre. Les diferències entre centres que suposen o generen desigualtats educatives per als alumnes van més enllà del que es pot considerar com a admissible des de la perspectiva del respecte a aquests marges d’autonomia.
Per tot l’anterior, el Síndic demana al Departament d'Educació valorar la disparitat de mesures adoptades pels centres educatius davant la necessària reducció de la presencialitat, especialment entre sectors de titularitat, i, per a futures ocasions, establir criteris clars per fer compatibles l'autonomia de centre i l'exercici del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats per part del conjunt de l'alumnat, independentment del centre on estigui escolaritzat.