Notícies
El Síndic recorda que el marc normatiu empara plenament la pràctica de repartiment inicial dels exàmens en català en les PAU
El Síndic ha elevat la resolució del TSJC al Comitè d’Experts de la Carta Europea per a les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa
El dret d'opció lingüística no comporta un deure per a l'Administració educativa d'emprar normalment una llengua que no sigui l'estatutàriament i legalment reconeguda com a pròpia en l'àmbit lingüístic català
A manca d'un dia per a l'inici de la celebració de la convocatòria ordinària de la prova d'accés a la universitat (PAU), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat unes mesures cautelars que han donat lloc a la inquietud i el desconcert de totes les parts implicades. A instàncies d'una associació, l’alt tribunal ha ordenat l'adopció d'unes mesures cautelars urgents perquè les proves estiguin disponibles en les tres llengües oficials i s'ofereixi a l'alumnat l'opció de tria.
D'aquesta manera, la justícia torna a qüestionar el sistema d'immersió lingüística, en què el català, per disposició estatutària i legal (Estatut d'autonomia de Catalunya, Llei de política lingüística i Llei d'educació de Catalunya), és la llengua vehicular de l'ensenyament i la normalment emprada per l'Administració i les institucions públiques, com a llengua pròpia. En aquest sistema, també per disposició legal, està prohibida la separació en centres i en grups classes per raó de la llengua habitual de l'alumnat, i es determina que aquest alumnat ha de poder utilitzar correctament les llengües oficials al final de l'educació obligatòria.
L’article 11 de la LEC estableix específicament que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i en l’apartat 2 assenyala que les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han de ser normalment en català.
La decisió del tribunal pretén garantir el dret d'opció lingüística, que reconeix a les persones el dret a utilitzar la llengua que elegeixin per relacionar-se amb les institucions, organitzacions i administracions públiques, i a ser ateses sense discriminació. Tanmateix, el Síndic ha constatat que aquest dret no ha estat desatès al llarg de les convocatòries realitzades fins al moment amb tota normalitat i absentes de polèmica, en què ha estat garantida la possibilitat de fer les proves en qualsevol de les llengües oficials, i també s’ha previst el lliurament de l'enunciat de les proves en castellà quan així s’ha demanat.
El dret d'opció lingüística determina la possibilitat de tria de la llengua oficial en què l'alumnat vulgui fer el seu examen, però no comporta un deure per a l'Administració educativa d'emprar normalment una llengua que no sigui l'estatutàriament i legalment reconeguda com a pròpia en l'àmbit lingüístic català, si bé ha d'atendre, i així ha estat previst, el lliurament de l'enunciat de les proves en una altra llengua, també oficial, quan així es demani.
Aquest marc legal exposat, d’acord amb el sistema de fonts constitucional i estatutari, no pot ser obviat per la jurisdicció ordinària a través d’una mesura cautelar com l’aplicada pel TSJC.
En el marc d’una actuació d’ofici, el Síndic adreçarà aquest fet al Comitè d’Experts de la Carta Europea per a les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa, perquè en sigui coneixedor i per les possibles actuacions que escaiguin. El Comitè és l’encarregat de supervisar l’estat de les llengües als estats que han ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, adoptada a Estrasburg el 5 de novembre de 1992, com és el cas d’Espanya. En el marc del seu darrer informe d’avaluació de la implementació de les recomanacions per accions immediates contingudes en el cinquè informe d’avaluació sobre Espanya, pel que fa al català, el Comitè d’Experts considera pendents l’esmena de la Llei orgànica del Poder Judicial, per garantir l’ús del català en els procediments judicials, i també la implementació de mesures per part de les autoritats espanyoles per garantir l’ús del català en l’Administració de l’Estat a Catalunya.
Aquesta informació serà tramesa també a la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis Carreras, i a la consellera d'Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina Burguès, perquè en siguin coneixedores i per a seguiment. El síndic inclourà aquesta actuació a l’agenda de la reunió prevista amb el president de la Generalitat demà, dimecres 9 de juny.
