Notícies
El Síndic proposa al Parlament la creació d’una comissió de seguiment de les recomanacions de l’informe aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa
L’informe va comptar amb la col·laboració del Síndic de Greuges
Recomana a les autoritats espanyoles que reformin els delictes de rebel·lió i de sedició per evitar penes desproporcionades per transgressions no violentes, entre d’altres
El relator té l’encàrrec de fer el seguiment durant un any de la consecució de les recomanacions fetes
Avui, el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, s’ha reunit amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per analitzar la recent aprovació per part de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa de l’informe S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i proposar mesures de seguiment de les recomanacions que conté.
Aquest informe ha estat fruit d’un llarg procés d’elaboració, a partir d’una moció parlamentària i el suport de la Secretaria General de la Direcció de Drets Humans del Consell d’Europa, i ha comportat desplaçaments als països objecte d’estudi, amb el suport dels respectius governs, incloent-hi, per tant, l’espanyol. L’informe està sòlidament fonamentat en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i els pronunciaments d’altres institucions del mateix Consell d’Europa, com ara la Comissió de Venècia.
El treball a Catalunya va comptar, a petició del Consell d’Europa i del mateix relator, Boris Cilevičs, així com de la Direcció d’Assistència Tecnicoparlamentària del Congrés dels Diputats, amb la col·laboració del Síndic de Greuges. El Síndic, per una banda, va ser base per a reunions i entrevistes de l’equip del relator amb entitats del nostre país i, per l’altra, els informes del Síndic sobre drets i llibertats van ser utilitzats com a fonament i documents de suport en la part de les argumentacions.
L’informe planteja, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació o reinterpretació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults, l’aturada dels procediments judicials oberts contra altres persones per causes vinculades al referèndum de l’1 d’octubre i el diàleg entre les parts. També posa l’accent a recomanar la llibertat sense demora per a tots els polítics que encaixin en la definició de presos polítics establerta per la Resolució 1900 (2012) i constata la inexistència de violència en les actuacions de l’octubre de 2017. L’informe també posa de manifest que a Europa no hi ha marge per a la persecució penal dels polítics en els actes realitzats en l’exercici del seu càrrec i que cal protegir la llibertat d’expressió i la possibilitat de qüestionar l’status quo d’un estat.
El mateix informe preveu fer el seguiment durant un any de la consecució de les recomanacions fetes. En aquest context, el Síndic demana al Parlament de Catalunya que contribueixi a aquesta supervisió i que creï una comissió d’estudi específica per fer el seguiment i avaluar el nivell de compliment de les mesures i recomanacions contingudes en l’informe. Més concretament, a parer del Síndic, aquesta comissió hauria de verificar que:
- es revisen els delictes de sedició i rebel·lió de manera que no duguin a penes desproporcionades per actuacions no violentes;
- es produeix la llibertat immediata de les persones privades de llibertat per la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem;
- s’atura la persecució i les sancions a d’altres polítics per raons vinculades a l’1-O;
- es reinterpreta el delicte de malversació de manera que només generi responsabilitat per pèrdues reals i quantificades en el pressupost públic;
- s’eviti exigir cap canvi ideològic com a contrapartida a les anteriors mesures.
Atesa l’experiència de la institució del Síndic de Greuges de Catalunya en la matèria objecte d’anàlisi de la Comissió, i del treball realitzat en el marc de l’elaboració de l’informe Cilevičs, el síndic ha proposat a la presidenta que la institució disposi d’un estatus de supervisió i proposta permanent en el si de la comissió, per poder analitzar directament la tasca duta a terme, i també fer propostes d’estudi i de seguiment en el marc de treball de la Comissió.
En el cas que s'estimi oportuna la creació d'aquesta Comissió, el Síndic proposa que compareguin l'equip encarregat de l'informe, el Sr. Boriss Cilevičs, relator i president de la Comissió d'Afers Legals i Drets Humans, i Günter Schirmer, cap del Secretariat del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans i del Comitè per a l'elecció dels jutges al Tribunal Europeu dels Drets Humans i cap de la Secretaria de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
El Síndic segueix insistint en la necessitat que s’iniciï un diàleg obert i constructiu que permeti abordar les diferències polítiques en un context democràtic, fins i tot en qüestions sensibles per a l’Estat, sempre amb ple respecte a l’estat de dret.
El passat 21 de juny el Síndic va organitzar una sessió paral·lela al debat de l’Assemblea per analitzar el concepte de llibertat d’expressió d’acord amb el Conveni europeu de drets humans, que va comptar amb la participació de Françoise Tulkens, exvicepresidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans; Josep Casadevall, exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans, i Rob Behrens, ombudsman parlamentari i del servei de salut del Regne Unit. De la sessió, el Síndic en destaca que tots els ponents van concloure que Cilevičs havia recollit molt bé en l’informe els principis que regeixen el TEDH i en van destacar la importància de respectar la llibertat d’expressió dels polítics i parlamentaris, només limitada excepcionalment pel discurs de l’odi.
