Notícies

El Síndic reclama respecte als drets a la informació, a l’autogovern i al medi ambient en matèria aeroportuària

Durant el mes de juny de 2021, els mitjans de comunicació van destacar la proposta d'AENA (ens depenent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) d'ampliació de l'aeroport, que n’implicaria el creixement -entre d'altres- sobre espais naturals de destacat valor ambiental del delta del Llobregat, com l'estany de la Ricarda. El Síndic va iniciar una actuació d'ofici per analitzar l'actuació de les administracions públiques afectades en relació amb aquesta proposta, i va sol·licitar informació sobre l'assumpte a AENA, al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i a l'Ajuntament del Prat de Llobregat.

Un cop rebuda i analitzada tota la informació sol·licitada, el Síndic considera que l'enorme complexitat que comporta l'ampliació de l'aeroport requereix una metodologia de treball adequada a l'objecte en debat que no s'adiu amb terminis prefixats i de durada limitada. Es fa necessari un debat serè que analitzi de forma global les demandes de l'aeroport i el seu entorn i totes les conseqüències d'una proposta com la que es fa des d'AENA. Aquest procediment de treball també ha de permetre fer una anàlisi ponderada dels drets afectats i de les possibles alternatives de què es disposa, la qual cosa requereix la participació i l’estudi detingut per part de les administracions afectades, però també de representants de la societat civil.

En aquest sentit, la constitució d'una comissió d'estudi formada per persones expertes proposades per les diferents administracions i entitats de la societat civil ha de facilitar l'assoliment d'un millor resultat final, sempre en benefici de l'interès general i amb una avaluació equilibrada prèvia de les corresponents consideracions legals, econòmiques, ambientals, etc. Aquesta comissió d'estudi ha de disposar del temps suficient per poder efectuar els seus treballar sense condicionaments externs. Alternativament, el Síndic ofereix la possibilitat a totes les administracions públiques i parts actores implicades que sigui aquesta institució la que promogui funcions de mediació en aquest assumpte. En exercici de les seves funcions de mediació, el Síndic de Greuges organitza l'intercanvi de punts de vista entre les parts implicades, propicia que arribin a un acord i formula propostes de resolució del conflicte, mancades de caràcter vinculant, perquè els afectats puguin decidir lliurement a partir d'aquestes propostes.

El dret a la protecció del medi ambient

El Síndic estudia en el marc d’una actuació d'ofici la protecció dels espais naturals del delta del Llobregat arran de les informacions sobre el requeriment fet per la Comissió Europea i les mancances en la seva protecció.

La resolució del Síndic aporta una anàlisi jurídica sobre la legislació de canvi climàtic i transició energètica, i les seves derivades en el cas que ens ocupa. D’aquesta anàlisi se’n desprèn que la ponderació dels efectes ambientals d'una ampliació com la que es proposa no ha de ser vista com un “tràmit” o un “obstacle”, sinó com un ingredient substancial de la presa de decisions per part de les administracions públiques competents. El Síndic considera necessari proposar un abordatge des de la perspectiva de l’avaluació de l'alternativa zero, perquè és necessari prendre en consideració la possibilitat de no-intervenció (és a dir, de no dur a terme l'ampliació) com la millor opció des d'un punt de vista estratègic o ambiental. S'ha de poder triar, entre diferents alternatives possibles, la que millor salvaguardi els interessos generals des d'una perspectiva global i integrada, tenint en compte tots els efectes derivats de la infraestructura o activitat projectada. Si es vol aconseguir aquesta finalitat, aquesta elecció ha de poder recaure ─com a alternativa possible─ en l'opció de no realitzar-se i, per tant, aquesta alternativa ha de poder tenir un espai en el procés d'avaluació.

Si es parteix de la base que una economia basada en la depredació del medi natural és insostenible, cal donar el valor que té a l'alternativa zero, prevista per l'ordenament com una manera d'assegurar la conservació del patrimoni comú davant d'interessos i actuacions molts cops mancades de justificació suficient en un horitzó futur. Ara més que mai, aquesta institució subratlla que és el moment de posar la imaginació al servei del desenvolupament de solucions per a la satisfacció de les necessitats humanes sense comprometre la possibilitat que les generacions futures satisfacin les seves pròpies necessitats.

Sobre l’accés a la informació ambiental, regulat per la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, la resolució posa l’accent en el dret que tenen les persones a rebre informació ambiental per qualsevol canal sol·licitat, o bé de consultar-la per mitjà de la pàgina web de les administracions competents, amb l'objectiu de poder gaudir d'un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo. La informació ambiental engloba l'estat de l'aire, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges; la diversitat biològica; les substàncies contaminants; el foment de les energies renovables, i sorolls, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient.

Transparència

La transparència, l'accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de tota acció política. La transparència constitueix un factor essencial de credibilitat, confiança i reputació, d'indubtable valor per a les organitzacions que gestionen serveis públics, però també per a la ciutadania i els grups d'interès. Hi ha un consens internacional en el fet que la transparència contribueix a estimular i reforçar les polítiques de responsabilitat corporativa de les empreses i a potenciar les bones pràctiques corporatives. Per això, garantir el dret de la ciutadania a conèixer la informació pública no es pot dissociar de la cultura de l'empresa, i més encara quan es tracta d’una empresa pública com AENA.

Aquesta aposta per la transparència contribueix a fomentar el diàleg, la col·laboració i la rendició de comptes, i alhora ajuda a avaluar i reforçar permanentment el compromís amb la ciutadania d'una empresa pública que gestiona infraestructures públiques i essencials. Impulsar la consolidació d'una societat informada i participativa ajuda AENA (i qualsevol entitat pública) a complir millor la missió que té legalment encomanada, a banda de ser més eficient i a créixer com a empresa o entitat responsable.

La Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és d'aplicació a AENA. Tanmateix, en l'actualitat no es possibilita que la ciutadania tingui coneixement dels comptes i resultats econòmics segregats per cadascun dels aeroports que gestiona AENA. Per l’assumpte que ara ens ocupa, disposar d'aquesta informació també seria útil per conèixer avui mateix quina és la contribució de l'aeroport de Barcelona-el Prat al benefici que anualment declara AENA.

També és necessari que aquesta publicitat activa s'estengui als projectes i les inversions dutes a terme a l'aeroport, amb el detall de les inversions previstes i les finalment executades segons els calendaris respectius.

Autogovern i la necessària gestió compartida de l'aeroport

L'article 140 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, dedicat a les infraestructures del transport i de les comunicacions, determina que la Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. L’Estatut determina que correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general, en els termes que determini la normativa estatal. En el mateix sentit està regulat en la Llei estatal 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, que recull els principis generals que han de respectar totes les administracions públiques en la seva actuació i en les seves relacions recíproques, i cita els d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació, i submissió plena a la llei i al dret. La Llei, a més, destaca la incorporació dels principis de transparència i de planificació i direcció per objectius, com a exponents dels nous criteris que han de guiar l'actuació de totes les unitats administratives.

Tanmateix, el model actualment vigent a Espanya concentra en AENA la gestió centralitzada de tots els aeroports d'interès general, entre els quals s'inclou el de Barcelona-el Prat. AENA és una societat mercantil estatal en la qual la participació estatal és del 51%. Des de l'11 de febrer de 2015, AENA cotitza a la borsa. Un canvi de model de gestió dels aeroports d'interès general passaria per superar l'actual model centralitzat de gestió d'AENA i avançar cap a un model descentralitzat en què cada aeroport d'interès general, amb capacitat suficient per assumir les responsabilitats que això comporta, es constituís com a entitat gestora amb personalitat jurídica pròpia.

La gestió descentralitzada de l'aeroport, a banda d'acostar la gestió de la infraestructura al territori (Generalitat, però també els municipis afectats), permetria augmentar la transparència en la gestió i el retiment de comptes, i en oferir resultats i dades individualitzades per cada aeroport. En especial, es possibilitaria el coneixement de la ciutadania sobre els comptes i els resultats econòmics segregats per aeroport, informació que també seria útil conèixer avui mateix per saber quina és la contribució de cada aeroport d'interès general (i, en concret, el de Barcelona-el Prat) al benefici que anualment declara AENA.

Conclusions i recomanacions

El Síndic recorda a les administracions públiques:

1. El dret de les persones a accedir a la informació i a la participació pública en matèria de medi ambient.
2. El dret a l'autogovern i a la gestió compartida de l'aeroport, amb la participació de  l'Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals.
3. El dret de totes les persones a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona.

El Síndic s’ha adreçat al president de la Generalitat i a la ministra de Foment, i n’ha informat el Parlament de Catalunya, el Defensor del Poble i les administracions locals afectades, a fi que, en els àmbits competencials respectius, adoptin les decisions pertinents en relació amb la proposta d'ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat tenint presents les consideracions següents:

1. Suggereix que la proposta d'AENA s'estudiï en profunditat per part d'una comissió de persones expertes nomenades per les administracions públiques afectades i entitats de la societat civil, i ofereix la possibilitat que sigui la institució del Síndic de Greuges de Catalunya la que promogui actuacions de mediació en aquest assumpte.
2. Proposa incrementar les mesures de publicitat activa i transparència d'AENA a fi que la ciutadania pugui conèixer els comptes i els resultats econòmics segregats per cadascun dels aeroports d'interès general que gestiona i la seva contribució al benefici que anualment declara l'empresa pública.
3. Recomana la participació de les administracions de la Generalitat de Catalunya i locals en la gestió compartida de la infraestructura aeroportuària.
4. Pel que fa a la protecció del medi ambient:

a) Subratlla la vigència dels drets de les persones a l'accés a la informació i la participació en matèria de medi ambient.

b) Suggereix la conveniència de valorar l'alternativa zero.

c) Destaca que el desenvolupament sostenible és un dels principis rectors de l'actuació de totes les administracions públiques, sens perjudici de la necessitat de tenir en compte l'equilibri territorial.

d) Remarca el mandat del legislador per reduir l'impacte de les activitats humanes sobre el canvi climàtic.

e) Demana d'analitzar acuradament la documentació sobre emissions atmosfèriques de la proposta d'ampliació de l'aeroport.

f) Recorda la necessitat de tenir presents els especials valors naturals dels espais afectats per les propostes d'ampliació de l'aeroport.

• Resolució del Síndic de Greuges

Tornar