És una incongruència la lloança que es fa de la utilitat pública de les persones encausades amb el fet que s’ometi de l’indult la pena d’inhabilitació absoluta
Cal abordar l’indult anticipat per a totes les persones encausades
Considera necessari el debat sobre una llei d’amnistia
És imperant la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió del Codi penal
El passat 22 de juny el Govern de l’Estat va concedir els indults parcials a les nou persones condemnades per la Sentència 459/2021 del Tribunal Suprem (TS), una mesura que el Síndic havia recomanat, entre d’altres, en l’informe La Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l'exercici dels drets fonamentals (gener 2020), que han tingut com a efecte immediat la posada en llibertat de totes elles.
Aquest nou informe que es presenta avui titulat La concessió de l’indult parcial a les persones condemnades per la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem té per objecte l’anàlisi des de la perspectiva dels drets fonamentals de l’aplicació de la figura de l’indult, en el marc del sistema jurídic espanyol, juntament amb algunes qüestions que queden pendents en el marc del conflicte de l'Estat amb Catalunya, com les que assenyala la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa 2381(2021).
En primer lloc, analitza els dos pronunciaments previs a la concessió dels indults, de signe completament contrari −l’informe d’indult de la Sala Penal del TS i la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa−, i també s’analitzen les motivacions conegudes per concedir-los. El TS va informar negativament sobre l'indult, fos parcial o total. L'informe repeteix algun dels arguments que ja va utilitzar per a la denegació del tercer grau, especialment la manca de penediment, el (poc) temps transcorregut des de la sentència i la consideració que les penes no eren desproporcionades. L’informe té l’argument subjacent de l'exigència de penediment, oblidant que aquesta no és una condició per a la concessió dels indults.
Per la seva banda, l'Assemblea Parlamentària de Consell d'Europa va aprovar una resolució amb un seriós avís a Espanya, per la judicialització i intervenció dels tribunals en els fets esdevinguts a Catalunya el setembre i l’octubre de 2017. La resolució destaca la necessitat de reformar els delictes de rebel·lió i sedició, d’indultar o alliberar els polítics catalans condemnats pels fets d'octubre de 2017, de retirar els processos penals oberts, i d’establir un diàleg obert en el marc dels principis que informen l’estat democràtic i de dret. En el context d’aquesta resolució el Síndic ja va recomanar al Parlament que fes un seguiment de la seva posada en pràctica.
En els textos dels reials decrets de concessió dels indults i la seva motivació, s’indulta la pena privativa de llibertat, però no la d'inhabilitació absoluta, amb la condició que en un període de temps no tornin a cometre cap delicte greu. Consegüentment, es tracta d'indults parcials, d'una banda, i condicionats, de l’altra. Els indults s’han concedit motivats per la utilitat pública, pel que representen aquestes persones per a la convivència democràtica i per a milers de ciutadans catalans, i per com la posada en llibertat pot contribuir a la normalització de la vida social i política de Catalunya i al diàleg democràtic.
En aquest context, el Síndic ha volgut destacar la incongruència entre la lloança que es fa de la utilitat pública d’aquestes persones amb el fet que s’ometi de l’indult la pena d’inhabilitació absoluta per a càrrec públic. A criteri del Síndic, si aquestes persones són importants per al debat polític, no té cap sentit que se les exclogui de la vida política durant un llarg termini i que centenars de milers de catalans ja no les puguin votar.
El Síndic també ha volgut destacar que queda pendent un debat sobre l’indult anticipat a la resta de persones encausades penalment pel delicte de rebel·lió i sedició i que es troben en tercers països, atès que la normativa aplicable ho preveu i tindria la mateixa contribució a la utilitat pública que s’ha argumentat en els indults atorgats.
Durant la seva presentació, el Síndic ha volgut tornar a insistir que l’amnistia és una mesura defensada per una part important de la població catalana i té un ampli ressò internacional. En aquest sentit, el Síndic defensa que les Corts Generals podrien aprovar una llei d’amnistia plenament constitucional que permetria obrir una nova etapa basada en el diàleg en el marc de l’estat de dret.
En darrer lloc, també ha insistit en la necessitat de reformar el Codi penal per modificar els delictes de sedició i rebel·lió i adaptar-los a l’actual context jurídic i social, reduir les penes en altres delictes i transformar la justícia en una d’inspirada en la justícia restaurativa.
Per finalitzar, l’informe fa set recomanacions concretes:
Al Govern de l’Estat:
Al Congrés dels Diputats:
Al Parlament de Catalunya:
Al Govern de Catalunya: