Avui, 5 de novembre, ha tingut lloc al Parlament de Catalunya un acte de commemoració del 50è aniversari de la creació de l’Assembla de Catalunya, organitzat pel Síndic de Greuges i el Parlament. Amb aquest acte s’ha volgut retre homenatge a l’Assemblea i als membres que en van formar part i fer una anàlisi de la vigència avui dia dels seus postulats.
El 7 de novembre de 1971 es va celebrar clandestinament la sessió fundacional de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí de Barcelona, que va esdevenir una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura i lluitava per recuperar les llibertats col·lectives. Es va dissoldre el 1977 amb el retorn de la democràcia parlamentària, però les seves reivindicacions es van convertir en objectiu d'una gran majoria de catalans.
L’acte s’ha iniciat amb una introducció i glossa per part d’Antoni Batista, coautor del llibre La gran conspiració. Crònica de l’Assemblea de Catalunya, que va fer amb motiu del 20 anys de la sessió fundacional.
Posteriorment, l’actriu i participant de l’Assemblea, Maria Josep Arenós, ha fet la lectura dels quatre punts fundacionals, i ha passat la paraula a altres persones que en van formar part, com ara l’advocada Elisabet Mas, el polític Miquel Sellarès, l’enginyera Laura Tremosa, i el polític Joan Vallvè.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha reivindicat la vigència dels quatre punts fundacionals de l’Assemblea de Catalunya en la defensa dels drets, i ha posat de manifest que la majoria dels postulats recollits en els eixos reivindicatius de l’Assemblea – amnistia, llibertats, autogovern com a primer pas cap a l’autodeterminació o coordinació amb altres organitzacions de l’Estat espanyol– segueixen sent plenament vigents avui dia. En aquest sentit, el síndic ha volgut destacar que importants informes internacionals defensen l’amnistia com a via de solució al conflicte polític que té l’Estat amb Catalunya i que, a més, aquesta mesura és defensada per una part de la societat catalana i té un ampli ressò internacional. En reiterades ocasions el Síndic ja ha manifestat la seva opinió que les Corts Generals podrien aprovar una llei d’amnistia plenament constitucional que permetria obrir una nova etapa basada en el diàleg en el marc de l’estat de dret.
En la mateixa línia, les llibertats, com ara la d’expressió o la de manifestació, també encara avui requereixen una defensa constant. I així ho ha denunciat el Síndic des de l’any 2017, quan va presentar l’informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya. La llibertat d'expressió constitueix un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i, per tant, és un dret essencial per a la salvaguarda de l'ordre públic democràtic europeu en matèria de drets humans. A l’informe el Síndic ja defensava que una excessiva intervenció del dret penal en la vida social comporta una reducció de l'àmbit de llibertat individual i és especialment greu quan es fa servir en representants polítics i càrrecs electes. Al Regne d'Espanya hi ha casos clarament il·lustratius de l'ús desproporcionat que es fa del Codi penal per coartar el lliure exercici del dret a la llibertat d'expressió i per intentar castigar penalment les veus discordants amb el discurs oficial de les instàncies governamentals.
Reitera la necessitat de controlar amb unitat el discurs de l’odi i les discriminacions, especialment les de gènere. Així mateix, ha plantejat la necessitat d’una solució política a l’aprofundiment de l’autogovern, i que sigui referendada, per superar les problemàtiques posteriors a la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010.
Al final de la seva intervenció, el síndic ha encaixat, en el marc del darrer punt de l’Assemblea de Catalunya, sobre la coordinació amb altres organitzacions de l’Estat Espanyol, el compliment de les recomanacions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que planteja un diàleg polític entre l’Estat i Catalunya que fugi de tota aplicació del Codi penal.
El síndic ha subratllat la necessitat de treballar des del consens −no des de la lluita partidista− els drets forts que pertanyen a tota la societat, com ara la justícia social, la sostenibilitat, el plurilingüisme o l’autogovern.
La presidenta ha descrit l’acte com un exercici de recuperar la memòria, girar els ulls enrera i mirar cap a on ens volem dirigir, davant l’obra d'Antoni Tàpies.