Notícies
El Síndic considera que l’actual model educatiu a Catalunya garanteix drets, afavoreix la cohesió social i lingüística i gaudeix del consens local i internacional
La jurisprudència constitucional consolidada ha avalat l’actual model lingüístic a Catalunya
La determinació de la quota única per part d’un tribunal substitueix la competència de la Generalitat quan caldria major flexibilitat segons la realitat sociolingüística
La Generalitat ha exercit la seva competència mitjançat l’exigència de projecte lingüístic als centres educatius
No consolidar aquest model comporta un risc elevat de segregació social i lingüística i afecta negativament la competència lingüística en llengua catalana dels infants de famílies no catalanoparlants
El Síndic ha adreçat aquest comunicat al Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat, al Defensor del Poble, al Consell d’Europa i a la IALC (International Association of Language Commissioners)
El català és la llengua pròpia de Catalunya i la normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i no universitari (art. 6.1 i 35.1 de l'EAC), i totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari.
El Tribunal Constitucional ha establert que l'existència de diverses llengües oficials imposa un règim de conjunció lingüística en l'ensenyament, la qual cosa significa que totes han de tenir un ús vehicular a l'ensenyament, i també ha interpretat que la manca de referència expressa a l'ús vehicular de la llengua castellana no suposa negar el seu ús en els mateixos termes que el català.
Tanmateix, l'ús vehicular no ha de ser necessàriament simètric i el mateix Tribunal Constitucional ha admès un ús superior del català en atenció a les necessitats de normalització del català amb la intenció de pal·liar dèficits històrics. En aquest sentit, el Síndic recorda que a Catalunya el català continua essent minoritària com a llengua inicial i d'ús habitual. D'acord amb les darreres dades disponibles de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població, mentre el 55,1% de la població té el castellà com a llengua inicial, només el 31,0% té el català; i mentre el 48,6% de la població té el castellà com a llengua habitual, en el cas del català aquesta proporció decreix fins al 36,1%.
D’altra banda, la jurisprudència constitucional consolidada no qüestiona els dos pilars bàsics de la doctrina formulada per l’STC 337/1994 –que va declarar conformitat constitucional del model lingüístic educatiu dins la Llei de normalització lingüística de 1983–: el primer, la inexistència a la Constitució d’un valor o dret fonamental que empari el dret a rebre l’ensenyament en una llengua oficial determinada, a partir de la tria de l’alumne o els seus progenitors; i el segon, la competència de la comunitat autònoma –en el marc de la legislació bàsica estatal– per determinar el model lingüístic des de la perspectiva de la llengua vehicular, sens perjudici de les competències estatals per garantir el respecte dels drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament.
Aquest règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya prohibeix la separació dels alumnes en centres per raó de la llengua habitual (article 11.3, Llei d’educació); exigeix que en finalitzar l’ensenyament obligatori els estudiants han de poder tenir el ple domini de les llengües catalana i castellana, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües (article 10.1, Llei d’educació), i estableix que el català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu (article 11.1, Llei d’educació).
Així mateix, el text legal estableix que és en el projecte lingüístic, que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics han d'elaborar amb autonomia i en què s'emmarca el tractament de les llengües al centre, on s'han d'incloure els aspectes que fan referència a l'ús de les llengües i, en tot cas, al tractament del català com a llengua vehicular i al procés d'ensenyament i aprenentatge del castellà. També preveu que el Departament d'Educació, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que han de tenir en compte la realitat sociolingüística.
El projecte lingüístic que han d'elaborar els centres educatius ha de servir, en aquest sentit, per dissenyar una estratègia pedagògica que respongui a les necessitats detectades i per promoure el treball col·laboratiu de l'equip docent, que ha d'implementar un model educatiu plurilingüe i intercultural.
Així doncs, la proporció de l'ús de les llengües oficials l’ha de fixar en cada cas el centre educatiu atenent a criteris diversos, d'acord amb les singularitats del projecte educatiu i del model lingüístic i les del mateix alumnat del centre, sense que la generalització de quotes, que ja havia fixat amb anterioritat el TSJC per a casos concrets i particulars, hagi de ser considerat com un mínim de referència vàlid per a tots els centres. La mateixa determinació d'una quota mínima per part de tribunals suposa exercir les competències que té l'Administració autonòmica i que ja ha exercit a través de l'obligatorietat d'establir per part dels centres els seus projectes lingüístics.
L'establiment d'una quota del 25% amb caràcter generalitzat en el conjunt del sistema educatiu interfereix en el marc jurídic vigent i obvia que, d'acord amb les dades disponibles fins ara, el castellà també té un ús vehicular al sistema educatiu.
La mateixa sentència del TSJC (STSJ CAT 8675/2020), ratificada ara pel Tribunal Suprem, que estableix un ús vehicular mínim del 25% de les hores lectives en el conjunt del sistema educatiu, assumeix les dades proporcionades pel Departament d'Educació per a una mostra de centres en què la mitjana d'hores d'utilització del castellà és del 18% en el cas de l'educació primària, del 19% en els centres d'educació secundària obligatòria i del 26% en el cas del batxillerat, i en què s'evidencia el caràcter vehicular de la llengua castellana en el nostre sistema educatiu.
Cal afegir, a més, que les darreres dades difoses pel Departament d'Educació sobre l'ús social del català als centres educatius constaten que menys de la meitat del professorat (46,8%) s'adreça sempre o gairebé sempre en català a l'alumnat, i que poc més d'una tercera part de l'alumnat (39%) s'adreça sempre o gairebé sempre en català al professorat, i una cinquena part (21,4%), sempre o gairebé sempre en català en les activitats en grup.
En els darrers anys, la classe magistral caracteritzada per una pràctica docent de caràcter unidireccional i vehiculada per la llengua emprada pel professorat està deixant pas a activitats lectives més flexibles i en què la interacció entre professorat i alumnat a l'aula és més oberta (treballs en grup, racons, projectes, etc.). En aquest context, es fa més difícil establir quotes prefixades que es puguin complir de manera estricta, perquè la llengua vehicular de l'ensenyament depèn més dels usos socials que es produeixin en aquesta interacció dins l'aula.
El model lingüístic de Catalunya assegura el coneixement de les dues llengües oficials per part de tot l'alumnat en finalitzar l'ensenyament obligatori i és un model plenament vàlid, reconegut internacionalment com a bon model pedagògic, de convivència i respectuós amb els alumnes, amb independència de les seves necessitat i de la seva procedència.
No implementar aquest model educatiu pot comportar un risc elevat de segregació social i lingüística, i afectar negativament la competència lingüística en llengua catalana dels infants de famílies no catalanoparlants, que no tenen ocasió de parlar-la ni de desenvolupar-la en el seu entorn més proper. Igualment, aporta altres beneficis socials com ara el reconeixement de la diversitat lingüística, tan important en una societat multilingüe com l'actual.
La recerca demostra que el sistema no és perjudicial per a l'alumnat no catalanoparlant d'origen, i que les diferències en els resultats de coneixements entre l'alumnat castellanoparlant escolaritzat en català i l’escolaritzat en castellà no són significatives.
Els informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya per part del Consell d'Europa permeten afirmar que el sistema educatiu català és un model que gaudeix d'un suport explícit més enllà de les institucions catalanes, ja que compta amb el suport de les europees.
El Síndic traslladarà aquestes consideracions, perquè en siguin coneixedors, al president i als consellers d’Educació i Cultura de la Generalitat de Catalunya, al president i a la ministra d’Educació del Govern d’Espanya, i al Defensor del Poble.
En l’àmbit internacional, enviarà aquest posicionament a l’Associació Internacional de Comissionats de Llengua (IALC), que té per objectiu fomentar i promoure la igualtat, la diversitat i els drets lingüístics a tot el món, i al Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa (COE), que té per objectiu la defensa i la promoció de totes les llengües minoritàries d’Europa.
