El síndic i l’adjunt general han comparegut a la Comissió d'Acció Climàtica per presentar la resolució de maig de 2021 sobre les energies renovables, que el Síndic va adreçar al govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya.
La resolució es va fer arran del rebuig que havia generat a diverses parts del territori la instal·lació de projectes d'infraestructures d'energies renovables (especialment eòlica i fotovoltaica); en concret, les oposicions als projectes estaven motivades pel fet de ser impulsats per grans grups inversors multinacionals en lloc d'inversors locals, que no responen a una coherència en la planificació des del Govern de la Generalitat; pel fet que no se n’ha avaluat suficientment l’impacte negatiu sobre el medi i el paisatge, o que no s’han consultat ni debatut prèviament amb els actors de l’entorn on es vol que se situïn.
En aquest context, el passat 13 d’abril, el Síndic va obrir una actuació d’ofici amb l’objectiu analitzar l'actuació de les administracions públiques en relació amb els projectes d'implantació de diverses infraestructures d'energies renovables. En el marc d’aquesta actuació, el Síndic es va adreçar a la llavors Direcció General d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera del llavors Departament d'Empresa i Coneixement per obtenir informació detallada sobre els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics aprovats i en tramitació. El Síndic també va demanar a l'Administració de la Generalitat conèixer quina era la valoració que feia de la conveniència d'elaborar i aprovar un pla territorial sectorial de les energies renovables o, si escau, l'estat en què es trobava la tramitació o els treballs de redacció.
El mes de juny de 2018 el Síndic va presentar al Parlament de Catalunya l'informe titulat L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, que inclou una sèrie de recomanacions i conclusions adreçades les administracions públiques. Cal assenyalar que aquest informe ja advertia dels conflictes generats per la planificació energètica, però també dels generats pels dèficits en la planificació i la gestió de l’entorn natural i en els instruments de planificació urbanística territorial.
En aquest marc, el Síndic també és coneixedor que Catalunya encara està molt lluny d'assolir els objectius de producció d'energia a partir de fonts renovables. Ara fa dos anys, el maig de 2019, el Govern de la Generalitat va aprovar la Declaració d’emergència climàtica, que implicava, entre d'altres, el compromís d’adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per assolir els objectius de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de Catalunya determina que els poders públics de Catalunya han de promoure el desenvolupament sostenible (article 4.3), i també estableix que les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis (article 27). D'acord amb això, el Parlament de Catalunya ha definit el desenvolupament urbanístic sostenible com “la utilització racional del territori i el medi ambient, que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures".
Per tot l’anterior, el Síndic va proposar que el Parlament de Catalunya dugués a terme un debat monogràfic, o impulsés la constitució d'una comissió d'estudi i seguiment, sobre el model d'implantació de les infraestructures d'energies renovables al territori, per fixar les bases del seu desplegament per mitjà de la planificació territorial i sectorial adequada, i determinar els límits i les condicions a què s'han de sotmetre els projectes de manera que s'afavoreixin ubicacions per implantar-los de manera preferent al sòl no urbanitzable. Paral·lelament, el Síndic també és partidari de suspendre la tramitació i l'autorització de nous projectes mentre no s'aprovi aquesta planificació, i també d'establir possibles excepcions per a instal·lacions destinades a l'autoconsum o que s'ubiquin en cobertes d’edificacions existents i futures o en espais degradats per activitats o afectats per infraestructures existents.
El Síndic considera que una planificació territorial i sectorial de la implantació de les infraestructures relatives a les energies renovables hauria de constituir el marc orientador, a tot el territori de Catalunya, de les polítiques públiques en aquest àmbit, i hauria d'estudiar, amb una visió estratègica i territorial, les característiques que haurien de tenir els espais per adequar-se a les infraestructures esmentades i acollir-les. Alhora, l'elaboració i l’aprovació d'un marc planificador haurien de permetre una harmonització dels diferents usos del sòl i haurien de ser una garantia de la viabilitat econòmica de les instal·lacions.
La planificació resoldria les mancances de participació dels diversos actors en joc i oferiria una visió conjunta per resoldre situacions en què es concentrin o se superposin diversos projectes, s'afecti de forma rellevant el paisatge o es generin incoherències amb els models urbanístics vigents. La possibilitat de preveure mesures compensatòries per als territoris més afectats o de regular la restauració o reparació dels sòls afectats per infraestructures que esdevinguin obsoletes o en desús també són aspectes que podrien encabir-se en l'objecte d'una planificació sectorial.
En el marc de la seva compareixença, el síndic ha lloat l’aprovació per part del Govern del Decret-llei 24/21 (convalidat pel Parlament l'1 de desembre de 2021), que també respon a les propostes del Síndic d'elaborar un pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables i de prioritzar la implantació en sòls degradats o ja alterats. Tanmateix, també ha subratllat la manca d'establiment d’una moratòria sobre els projectes en curs i mentre es redacta el pla territorial esmentat.