Notícies

L’informe anual del Síndic destaca la necessitat d’enfortir l’estat del benestar per superar la profunda crisi social evidenciada per la pandèmia

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura i M. Jesús Larios, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’informe anual de la institució corresponent a l’any 2021, que un any més s’ha vist marcat per la pandèmia de la Covid-19, amb les consegüents afectacions no només al sistema de salut, sinó a un ampli conjunt de drets a l’activitat econòmica del país.

El 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264). En total, s’han iniciat al voltant de 25.000 expedients, un 14% més que l’any anterior, que ja va ser extraordinari.

A banda d’aquest informe, durant el 2021, d’acord amb la normativa aplicable a la institució, també s’han presentat l’Informe anual sobre els drets de l'infant 2021, l’Informe anual Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura 2021 i l’Informe anual de transparència 2020. A més, també s’han lliurat cinc informes monogràfics, entre els quals destaquen La concessió de l'indult parcial a les persones condemnades per la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, L'educació inclusiva a Catalunya o diversos informes en matèria de segregació escolar.

PROTECCIÓ DELS DRETS SOCIALS

Un cop més, les actuacions vinculades a les polítiques socials són les que tenen més protagonisme a la institució del Síndic, amb més del 40% de noves queixes i prop del 60% de noves actuacions d’ofici. Quant al dret a la salut, el major impacte de la Covid rau en les afectacions que ha tingut en l’atenció primària i en les llistes d’espera. En aquest àmbit, el Síndic considera que l’abordatge de la situació de l’atenció primària no permet més demora i demana desplegar amb determinació i fermesa el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària que s’ha endegat. El Síndic també veu imprescindible reclamar a l’Estat l’execució pressupostària dels 9.000 milions d’euros de l’anomenat fons covid, en la part que pertoca a Catalunya.

Pel que fa a la pobresa, el Síndic denuncia que la pandèmia ha fet augmentar la taxa de pobresa a Catalunya i reivindica que és necessari avançar en la redefinició de les prestacions existents i en la configuració d’un nou sistema de protecció més ajustat a les necessitats de persones més vulnerables. També ha denunciat que amb la pandèmia s’han incrementat les dificultats en l’accés i en el manteniment de l’habitatge habitual, la qual cosa fa més evident la insuficiència del parc d’habitatge social existent, i el nombre de persones en situació de pobresa energètica.

En educació, el Síndic ha volgut destacar que el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant de manera més lenta del previst i demana que s’abordi de manera decidida i sense dilació la fase de la implementació de les actuacions previstes, particularment dels instruments previstos en el nou decret d’admissió d’alumnat.

DRETS DE LES DONES

I, en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, s’ha constatat que no totes les dones de Catalunya, com ara les de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, podien accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs al seu territori. En aquest cas, el Síndic ha demanat implementar sense més retard el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en aquestes regions sanitàries.

En l’àmbit tributari també s’han detectat discriminacions en el cas del tractament fiscal de les quantitats percebudes en relació amb la cura d’infants afectats per càncer o una altra malaltia greu. De l’anàlisi dels casos estudiats, el Síndic ha pogut constatar que per a les funcionàries públiques la reducció de la jornada associada a aquest permís es quantifica com a renda del treball i és objecte de tributació, mentre que el personal no funcionari ho percep com una prestació econòmica i no està subjecte a l’impost de la renda de les persones físiques. En aquest sentit, el Síndic ha demanat al Defensor del Poble que proposi les modificacions legislatives pertinents per garantir l’equitat i la justícia tributària.

L'atenció adequada a les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat per raó de dependència o de discapacitat constitueix una part essencial de les polítiques socials i ha de ser una prioritat en una societat avançada que tingui com a objectiu el ple gaudi dels drets de ciutadania de totes les persones que en formen part. En aquest context, el Síndic veu imprescindible modificar els circuits i simplificar els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d’accés als serveis i les prestacions econòmiques vinculades, incrementar la dotació de places residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i intensificar les actuacions de les administracions per eliminar les barreres arquitectòniques. També sol·licita una actuació més decidida dels poders públics per facilitar l’accés a les oportunitats laborals d’aquest col·lectiu.

MEDI AMBIENT

En aquest apartat el Síndic ha destacat els centenars de queixes rebudes pel desacord amb la configuració de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, pel sistema de recollida selectiva implantat en diversos municipis o pel rebuig al model establert en el Decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El Síndic ha recomanat millores a l’Administració tant pel que fa a la configuració de l’impost del CO2 (com, per exemple, no taxar vehicles que estan donats de baixa), el reajustament de la gestió de residus (adaptant-la a les necessitats de cada barri o municipi) i en la necessitat d'elaborar un pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables i de prioritzar la implantació en sòls degradats o ja alterats.

DRETS CIVILS I POLÍTICS

Arran de l’informe S’haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?, aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que planteja, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults i el diàleg entre les parts, el Síndic va demanar al Parlament la creació d’una comissió o grup de treball per fer el seguiment i avaluar el nivell de compliment de les mesures que s’hi recullen, la qual encara roman pendent.

DRETS LINGÜÍSTICS

L'establiment d’una quota del 25% de les classes en castellà amb caràcter generalitzat en el conjunt del sistema educatiu interfereix en el marc jurídic vigent i obvia que, d'acord amb les dades disponibles fins ara, el castellà ja és en realitat llengua vehicular en el nostre sistema educatiu. El Síndic alerta que no implementar el model d’immersió lingüística pot comportar un risc de segregació social i lingüística, i afectar negativament la competència lingüística en llengua catalana dels infants de famílies no catalanoparlants que no tenen ocasió de parlar- la ni de desenvolupar-la en el seu entorn més proper.

• Nota de premsa en pdf

Tornar