Notícies

El Síndic demana un impuls del desplegament del model d'escola inclusiva a Catalunya

El síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, han comparegut a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per als debats de l’informe L'educació inclusiva a Catalunya, de setembre de 2021, i l’informe Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places, de maig de 2021.

El dos informes monogràfics han estat elaborats en el marc del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, promogut el 2019 pel Departament d’Educació i el Síndic.

En relació amb l’informe L'educació inclusiva a Catalunya, el Síndic ha destacat que la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat reconeix expressament el dret a l'educació inclusiva com a model indispensable perquè tot l'alumnat rebi una educació de qualitat i per garantir la universalitat i la no-discriminació en el dret a l'educació. I que el Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, va pretendre donar un nou impuls al model d'escola inclusiva a Catalunya. En aquest context, des del Síndic s’ha constatat la persistència d’algunes mancances relacionades amb l'atenció a la diversitat i amb les dificultats en l'aplicació efectiva del model d’educació inclusiva que preveu la normativa esmentada.

A criteri del Síndic, un dels problemes detectats té a veure amb la insuficiència de recursos, sobretot personals, per a l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials. La saturació i manca d’intervenció dels EAP, el desplegament encara insuficient dels recursos dels SIEI o la insuficiència de personal d’atenció educativa als centres són dèficits estructurals que dificulten l’atenció adequada de l’alumnat amb necessitats educatives especials als centres ordinaris. No obstant això, durant la compareixença s’ha advertit també de la necessitat d’un canvi cultural en el professorat, que sovint continua considerant que l’educació inclusiva afecta només l’alumnat amb necessitats educatives especials, que l’atenció d’aquest alumnat és responsabilitat principal del personal de suport i que la seva inclusió depèn fonamentalment de la provisió d’aquests suports específics addicionals, sense la necessitat de modificar la mateixa pràctica professional i la dinàmica de funcionament de l’aula.

El Síndic ha explicat les dotze evidències de dèficits d’implementació del model d’educació inclusiva, entre els quals destaca la consolidació de l’escolarització d’alumnat en centres d’educació especial, la resistència important d’una part de les famílies a escolaritzar aquest alumnat en centres ordinaris perquè consideren que no se li proporcionarà una atenció especialitzada suficient, o una distribució desequilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials i de mesures de suport als centres ordinaris, i també dins els mateixos centres educatius. També destaca la infrarepresentació de l’alumnat amb necessitats educatives especials als ensenyaments no obligatoris i les dificultats de la continuïtat formativa més enllà de l’educació obligatòria, especialment en la formació professional, i també les desigualtats d’accés en l’àmbit del lleure o els dèficits de formació del professorat de l’escola ordinària. En darrer lloc, ha assenyalat que hi ha mancances en el desplegament del suport que els centres d’educació especial havien de prestar als centres ordinaris.

Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places

En el marc de la compareixença per l’informe Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places, des del Síndic s’ha destacat que va néixer de la necessitat de corregir la infrautilització de la reserva de places com a instrument efectiu per promoure l’escolarització equilibrada d’alumnat. D’acord amb el nou Decret, aquest protocol planteja quatre novetats fonamentals.

La primera, l’establiment d’un llindar de renda com a element central per determinar la concurrència de les necessitats educatives específiques de l’alumnat que cobreixi el conjunt d’alumnat en situació de pobresa.

La segona, la detecció automatitzada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que faci ús especialment de la informació disponible en els registres administratius, que permeten acreditar les situacions de desavantatge educatiu, sovint per mitjà d’avaluacions prèvies ja fetes per part de professionals de l’àmbit educatiu o social.

La tercera, l’activació dels instruments previstos en el Decret, com ara l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques que pot ser escolaritzat en cada centre de la zona, l’allargament de la vigència de la reserva fins a l’inici de curs i la doble via d’accés al sistema educatiu, de manera que l’alumnat amb necessitats educatives específiques només pugui ser assignat a llocs de reserva.

I en darrer lloc, la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.

La implementació del protocol també requereix millores en altres àmbits que han de facilitar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i la gestió de la reserva de places. Algunes de les millores que ha destacat són que cal una simplificació i automatització dels procediments de detecció a partir dels registres administratius, implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques, o garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.

Tornar