Notícies

El Síndic recomana mantenir el català com a llengua vehicular d’ús normal a l’escola per garantir la igualtat d’oportunitats d’infants i adolescents

La presència del castellà com a llengua d’impartició de matèria per part del professorat és més elevada en centres ubicats en entorns més castellanoparlants i més baixa en entorns més catalanoparlants. El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i l’adjunta dels drets dels infants i adolescents, Maria Jesús Larios, han lliurat aquest matí al Parlament de Catalunya l'informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats.

L’informe conté els resultats de l'Enquesta sobre els drets dels infants i usos lingüístics a Catalunya (EDIAC-2021), la qual analitza els drets i usos lingüístics dels infants i joves, amb especial atenció a l'àmbit escolar. L’enquesta, adreçada als centres educatius que imparteixen ensenyaments de primària i/o secundària obligatòria, i més específicament a l’alumnat de 5è de primària i de 3r d’ESO, ha comptat amb la participació de 974 centres de primària, el 43,4 % del total, i 547 centres de secundària, el 51,0 % del total, i l’han respost 52.522 alumnes (26.419 de primària i 26.103 de secundària).

Anàlisi de les dades

De l’explotació de les dades es pot afirmar que el català i, en menor proporció, el castellà són llengües d’ús en l’ensenyament al sistema educatiu, sense que aquesta presència sigui residual en cap de les dues llengües, i amb una presència de la llengua catalana que no arriba a doblar la presència de la llengua castellana.

D’acord amb les dades de l’EDIAC-2021, a l’educació primària (5è de primària) el català és llengua d’ús a l’escola un 62,1 % de la jornada escolar; el castellà, un 33,1 % de la jornada escolar, i l’anglès (o altres llengües estrangeres), un 4,7 %. I a l’educació secundària obligatòria (3r d’ESO), el català és la llengua d’ús un 60,6 % de la jornada escolar, el castellà, un 32,9 %, i l’anglès, un 6,4 %.

Si prenem com a referència la llengua d’ús a l’aula, tenint present la impartició de l’àrea o matèria i la interacció entre professorat i alumnat dins de l’aula, a primària, el català hi és present en un 70,2 % de l’horari lectiu; el castellà, en un 22,0 %, i una llengua estrangera, en un 7,5 %; mentre que a secundària, el català és present a l’aula en un 64,4 % de l’horari lectiu; el castellà, en un 28,2 % i una llengua estrangera, en un 7,4 %.

Més enllà de l’aula, i a diferència del que succeeix en aquest espai, la llengua d’ús al pati és majoritàriament el castellà, especialment a secundària (56,5 % dels usos lingüístics en castellà a primària i 66,8 % a secundària), i també ho és al servei de menjador a secundària (53,4 % en castellà). A primària, en canvi, la llengua d’ús al servei de menjador escolar és majoritàriament el català (57,7 % dels usos), amb menys intensitat que a l’aula.

De la mateixa manera, de l’enquesta també se’n desprèn que en el pas a l’adolescència baixa l’ús de la llengua catalana i els adolescents castellanoparlants inicials tendeixen més a la hibridació lingüística que els catalanoparlants inicials. Si s’analitza l’ús de les llengües per àmbits socials entre els adolescents, es constata que, amb l’excepció de l’àmbit del lleure, a la resta d’espais on desenvolupen la seva vida quotidiana la mitjana d’usos en castellà supera a bastament els del català.

Des d’aquesta perspectiva, doncs, que el català sigui la llengua d’impartició de matèria del professorat i la llengua d’interacció del professorat amb l’alumnat contribueix a compensar el caràcter dominant del castellà a la resta d’usos lingüístics dins i fora del centre.

L’anàlisi d’aquesta realitat en funció de la llengua inicial de l’alumnat reforça la importància de mantenir el català com a llengua vehicular d’ús normal a l’escola. En el cas dels adolescents castellanoparlants inicials, que representen el 45,4 % del total, la presència del català en els diferents àmbits de la seva vida quotidiana és molt menor que no pas la presència del castellà en el cas de l’alumnat catalanoparlant inicial, i només a l’aula hi ha una presència majoritària del català. En la resta d’àmbits (família, amics, lleure, consum audiovisual, lectura, etc.) hi ha una presència del castellà clarament majoritària. En el cas dels adolescents catalanoparlants inicials, que representen el 31,2 %, en canvi, hi ha àmbits en què el castellà continua essent dominant, com el del consum audiovisual, i d’altres en què la presència del català i del castellà està força equilibrada, com els de les xarxes socials, la lectura i el pati.

Quan s’analitza si l’alumnat escolaritzat en centres amb alta vehicularitat del català (tercil superior) té àmbits d’interacció social en castellà, es constata que aquest alumnat té àmbits en què l’ús que fa del castellà és clarament prevalent (el consum digital i audiovisual i, en menor mesura, la lectura) o també àmbits en què hi ha equilibri amb l’ús del català (xarxes socials). En canvi, en escoles amb més baixa vehicularitat del català (tercil inferior), la presència del català en la resta d’àmbits no arriba al 25 %, i el castellà té una clara posició predominant.

A partir de l’Enquesta, el Síndic constata que a Catalunya un 20,9 % dels adolescents manifesten no tenir cap contacte actiu amb el català en la seva vida quotidiana fora de l’escola, la qual cosa representa prop de 17.000 alumnes de 3r d’ESO, mentre que el 5,1 % manifesten no tenir cap contacte actiu amb el castellà, prop de 4.000. En aquests casos, l’escola té un paper compensatori determinant a l’hora de proporcionar a aquests adolescents oportunitats d’interacció i contacte actiu amb la llengua vehicular.

L’enquesta també evidencia que el model lingüístic escolar a Catalunya ajuda a reduir desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües oficials perquè el nivell de competència en castellà de l’alumnat catalanoparlant és més elevat que el nivell de competència en català de l’alumnat parlant d’altres llengües. En aquest sentit, s’ha posat de manifest que l’alumnat castellanoparlant tendeix a presentar una situació socialment més desfavorida que l’alumnat catalanoparlant, com a conseqüència de la relació entre estructura socioeconòmica i sociolingüística a Catalunya. També s’ha constatat que la competència lingüística en llengua catalana de l’alumnat castellanoparlant habitual (si prenem com a referència els resultats en les proves de competències) és més baixa que la de l’alumnat catalanoparlant habitual, situació que no es produeix a la inversa quan s’analitza el resultat de la competència en llengua castellana. Des d’aquesta perspectiva, doncs, la vehicularitat del català a l’escola no introdueix desigualtats educatives en la competència en llengua castellana però ajuda a reduir probablement aquestes desigualtats en la competència en llengua catalana.

L’explotació de les dades de l’informe PISA, contingudes en l’informe, també constata que el model lingüístic escolar no genera desigualtats relacionades amb la llengua parlada a casa en els aprenentatges i garanteix la igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge de les llengües oficials. No hi ha diferències estadísticament significatives en els resultats en funció de la llengua parlada a casa, un cop es neutralitzen els factors de caràcter socioeconòmic.

D’altra banda, des d’una perspectiva comparada amb altres comunitats autònomes, d’acord amb l’anàlisi de les dades de l’informe PISA, el model català genera un sistema amb baixa segregació lingüística. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials que aconsegueix en major mesura barrejar l’alumnat castellanoparlant i l’alumnat parlant de la llengua cooficial.

Disfuncions del model actual

La normativa educativa estableix que els projectes lingüístics dels centres han d’adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn, de manera que als indrets on la presència d’alguna de les llengües oficials és més baixa l’escola hauria de reforçar la competència lingüística de l’alumnat en aquestes llengües. Al seu torn, la presència del català com a llengua vehicular d’ús normal a l’escola promou normalitzar l’ús social d’aquesta llengua en contextos on aquesta pateix un risc de minorització.

A la pràctica, però, l’escola no sembla compensar aquests efectes perquè en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua catalana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més elevat com a llengua vehicular a l’aula i a l’escola, mentre que en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua castellana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més baix com a llengua vehicular. Per tant, hi ha una relació directa entre l’ús vehicular de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística a escala territorial.

Una altra disfunció és la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i el nivell de complexitat dels centres. En aquest sentit, el paper compensador de les desigualtats educatives pel model lingüístic català queda limitat, però, pel fet que la llengua catalana és més vehicular en centres de més baixa complexitat educativa, amb un perfil d’alumnat socialment més afavorit, que no pas als centres amb elevada complexitat, amb un perfil d’alumnat socialment més desfavorit. Així, l’anàlisi de les dades de l’EDIAC-2021 evidencia que en centres de baixa complexitat, la proporció del castellà com a llengua d’impartició de matèria  per part del professorat a secundària és del 17,1 %, mentre que en centres d’alta complexitat aquesta proporció és del 37,0 %, més del doble.

Un altra anomalia del sistema rau en la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística en funció de l’edat. En la línia d’aquesta tendència, de minorització de l’ús social de la llengua catalana a mesura que augmenta amb l’edat, la presència del català com a llengua vehicular també tendeix a decréixer amb el pas de primària a secundària. Tal com s’ha vist anteriorment, les dades de l’EDIAC-2021 evidencien que l’escola no compensa aquest procés de minorització dels usos sinó que s’hi adapta i el reprodueix: a primària, la llengua d’ús a l’aula és el castellà, amb un pes del 22,0 % del temps lectiu, mentre que a secundària aquesta proporció augmenta fins al 28,2 %.

Les disfuncions del mecanisme establert pels tribunals per garantir l’ús de les llengües oficials

El Síndic ha volgut destacar que el model lingüístic a Catalunya s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut. I és que la Sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (STC 31/2010) va establir que l'existència de diverses llengües oficials justifica un règim de conjunció lingüística en l'ensenyament, la qual cosa significa que totes han de tenir un ús en l'ensenyament, i que la manca de referència expressa a l'ús vehicular de la llengua castellana a les lleis que regulen aquest règim lingüístic al sistema educatiu no suposa negar que se’n faci ús en els mateixos termes que el català. D’acord amb les dades de l’EDIAC-2021, tant el català com el castellà són a la pràctica llengües d’ús al sistema educatiu, més enllà de la llengua emprada en la impartició de les àrees o matèries lingüístiques, malgrat que el català ho és en una proporció més gran. De fet, l'ús vehicular no ha de ser necessàriament simètric, i el mateix Tribunal Constitucional ha admès un ús superior del català en atenció a les necessitats de normalització del català amb la intenció de pal·liar dèficits històrics.

També ha manifestat que l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament es pot garantir sense necessitat d’aplicar una proporció mínima, que no té cabuda en la legislació vigent ni es fonamenta en la realitat sociolingüística dels centres. En aquest sentit, la fixació d’una presència mínima de les hores lectives en castellà no es fonamenta en criteris pedagògics i sociolingüístics. La realitat heteroglòssica de les aules és contradictòria amb la imposició d’una proporció rígida de monolingüisme. Cal tenir present que un 20,8% del professorat de primària i un 27,7% del professorat de secundària imparteixen les classes de manera bilingüe, en català i castellà. A més, menys d’un 20% de centres de primària i secundària tenen un ús exclusiu del català durant més del 75% de l’horari lectiu.

Addicionalment, cal posar de manifest que l’aplicació d’una proporció rígida per a una determinada matèria prevista en la jurisprudència del TSJC entra en contradicció amb el caràcter global i integrador dels continguts curriculars a l’educació primària (art. 18 LOMLOE), que desdibuixa la divisió del currículum en matèries i estableix les àrees, que no necessàriament responen a matèries específiques en l’horari lectiu de l’alumnat.

Finalment, el Síndic conclou que la fórmula prevista en la sentència del TSJC comporta més del 25% en castellà a les aules. A partir de l’enquesta, s’ha fet una simulació de com canviaria la llengua d’ús a l’aula si es garantís una assignatura no lingüística íntegrament en llengua castellana al conjunt de centres de Catalunya, i el pes del castellà com a llengua d’ús a l’aula assoliria el 35%.

Recomanacions

Vist tot això, el Síndic demana:

La regulació de l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament

• Modificar la legislació per consolidar una concepció holística de la llengua vehicular a l’ensenyament.
• Desenvolupar eines per millorar el coneixement dels usos lingüístics als centres escolars per a l’adequació dels projectes lingüístics dels centres a la realitat sociolingüística de l’alumnat.
• Establir criteris pedagògics i sociolingüístics per als centres per determinar la presència de les llengües a l’ensenyament en funció del context i dels usos lingüístics de l’alumnat a l’aula, al centre i a l’entorn.

La definició dels projectes lingüístics dels centres

• Definir projectes lingüístics de centre d’acord amb la realitat sociolingüística i amb la realitat pedagògica del centre i garantir-ne l’aplicació efectiva al llarg de la jornada escolar.
• Garantir la formació i l’acompanyament de les direccions i del professorat per al compliment dels projectes lingüístics dels centres.
• Garantir la competència lingüística entre el professorat.
• Redefinir i reforçar els equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC).

La necessitat d’acció afirmativa a favor del català i de l’aranès

• Desenvolupar mesures de promoció de l’ús social del català i de l’aranès més enllà de l’escola.
• Estudiar la situació de les llengües oficials en altres àmbits més enllà de l’escola fonamentals per a la garantia dels drets lingüístics 

• Informe breu
• Informe complementari
• Nota de premsa íntegra en pdf

Tornar