En el marc de l’MCPT, malgrat la pandèmia, s’han fet 29 visites presencials a centres amb persones privades de llibertat
La contenció mecànica és la darrera alternativa i hauria de ser una mesura exclusivament sanitària
En matèria de transparència, es manté la doble velocitat en publicitat informativa
Hi ha massa sol·licituds d’accés a la informació que queden sense resposta
El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt, Jaume Saura, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) i l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, que van ser presentats al Parlament 28 de desembre de 2021 i el 25 de març de 2022, respectivament.
Informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura
Aquest informe, que és l’onzè que presenta al Parlament, recull l’activitat realitzada al llarg de l’any 2021 pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (MCPT).
Malgrat que el febrer de 2021 es van reprendre les visites presencials a centres amb persones privades de llibertat, que havien estat aturades per la pandèmia, aquestes visites –a 29 centres– encara no s’han pogut desenvolupar amb normalitat.
Com a novetat, el síndic ha destacat que aquest any l’informe inclou un estudi monogràfic amb els resultats d’una enquesta que es va distribuir a totes les persones internes en centres penitenciaris i de justícia juvenil per valorar la resposta de les administracions públiques en la gestió de la Covid-19 en el context de privació de llibertat.
En relació amb la pandèmia, el Síndic ha manifestat que els protocols de prevenció adoptats i la vacunació del personal funcionari i de la població interna han permès que la taxa de contagis als centres hagi estat relativament baixa. Així mateix, també ha valorat positivament l’adaptabilitat a les noves situacions per part de les direccions i els equips de professionals. Ha recomanat, però, mantenir i millorar les comunicacions telemàtiques, que han servit per connectar els centres amb l’exterior durant la pandèmia, de manera que tots els centres disposin d’espais adequats i de cobertura suficient per continuar l’experiència de les comunicacions via videotrucada.
Quant a l’aplicació dels mitjans coercitius, el Mecanisme recorda que la immobilització i la contenció mecànica haurien de ser l'última mesura en la resolució de situacions conflictives i demana que les mesures de desescalada estiguin protocol·litzades i les apliqui un equip multidisciplinari adequadament format i amb capacitat en la resolució de conflictes. En el cas concret dels infants, el Síndic recorda que la contenció mecànica només s’hauria de poder aplicar amb criteri mèdic i amb supervisió de professionals de l'àmbit de la salut.
Pel que fa als infants amb els progenitors a la presó, el síndic insisteix en la necessitat de millorar els espais de comunicació familiar per garantir entorns adequats i amigables per als infants.
Quant a la custòdia de persones detingudes per les policies locals de Catalunya, el Mecanisme recomana des del 2014 que les policies locals que practiquin alguna detenció traslladin la persona detinguda directament a l’ABP dels Mossos d'Esquadra i que, a aquest efecte, s’estableixi un protocol d’actuació entre l'ajuntament corresponent i el Departament d'Interior.
Durant les seves visites, el Síndic continua constatant que les visites mèdiques a què tenen dret les persones detingudes no es fan, amb caràcter general, en privat −i, per tant, no es compleix el Protocol d’Istanbul−, i que les comissaries de PG-ME encara no disposen de càmeres de videovigilància a les sales de ressenya i identificació, mancança que s’hauria de corregir al més aviat possible.
Per acabar, el Mecanisme ha recomanat reiteradament que s’incorpori la perspectiva de gènere al tractament de les dones i les adolescents que es troben ingressades en centres penitenciaris i de justícia juvenil, la qual cosa hauria de portar a revisar els mòduls i altres espais de privació de llibertat, i els programes de tractament que s’ofereixen a aquestes persones, i a repensar altres activitats.
Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern
En relació amb aquest informe, que és el sisè que elabora el Síndic des que li va ser encomanada la funció d’avaluar el compliment de les obligacions que es regulen en la Llei 19/2014, de transparència, la novetat més important és la implementació d’una prova pilot d’avaluació individual per a 185 administracions en relació amb el drets d’accés a la informació pública.
Quant a la publicitat activa, el Síndic ha denunciat que es manté la doble velocitat en publicitat informativa, amb les administracions de menor dimensió, els ens dependents i els de caràcter associatiu clarament per sota de les administracions territorials més grans en el compliment de les obligacions de transparència. El síndic també veu necessari esmerçar esforços perquè aquesta informació sigui comprensible per a tothom, atès que a més volum d'informació publicada més important és que estigui ben estructurada i que el portal incorpori eines de suport que en facilitin la localització i la comprensió.
Quant a la sol·licitud d’accés a la informació pública, el síndic ha volgut destacar que a partir dels qüestionaris enviats a les administracions s’han identificat en els darrers tres anys un volum global de sol·licituds d’al voltant de 10.000 l’any. Amb tot, la institució considera que encara té un potencial de creixement significatiu i, per això, reclama accions conjuntes de les diverses administracions per difondre el dret d'accés. Tot i l’anterior, inquieta la manca de resposta a les sol·licituds d'accés a informació que presenten les persones. Si es fa una estimació a partir del percentatge de sol·licituds del test del sol·licitant ocult que han quedat sense resposta −un 20% aproximadament− amb relació al nombre total de sol·licituds que declaren haver rebut les administracions −al voltant de 10.000−, la xifra resultant és d'unes 2.000 sol·licituds que queden sense resposta cada any.
En matèria de grups d’interès, el Síndic manifesta que resta pendent una reforma del model legal que garanteixi la publicitat efectiva de l'activitat d'influència en el conjunt de les administracions públiques.
En matèria de govern obert, l’estudi conclou que les administracions han de disposar de canals de comunicació amb la ciutadania que garanteixin una veritable interlocució, i que vagin més enllà de consultes puntuals sobre qüestions concretes.