Notícies
El síndic compareix en audiència al Consell d’Europa per valorar el grau de compliment per part de l’Estat de les recomanacions de la Resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària
Deu mesos després de l’adopció de la Resolució, no s’ha acomplert cap recomanació en la seva totalitat
Rafael Ribó també ha mantingut una reunió amb el Comitè per a la Prevenció de la Tortura davant la regressió de drets que pot suposar l'aplicació del nou protocol dels mitjans coercitius als centres penitenciaris
El 21 de juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar la Resolució 2381, que portava per títol S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i que se centrava en dos estats membres del CoE: Espanya i Turquia. La resolució es basava en l’informe redactat pel diputat Boriss Cilevičs, al qual havia dedicat més d’un any i per al qual havia fet una visita a Espanya amb el suport d’autoritats públiques de l’Estat, entre les quals el síndic de greuges de Catalunya, i contenia un seguit de recomanacions.
Aquest matí, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut davant el Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per fer una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades. En general, el síndic ha destacat que de les recomanacions contingudes en la Resolució, deu mesos després d’haver estat adoptada, no se n’ha acomplert cap en la seva totalitat.
Quant a la primera recomanació general de la Resolució, que convida tots els estats del Consell d’Europa a garantir que tothom, inclosos els polítics, gaudeixi de llibertat d’expressió i reunió, el síndic ha denunciat que a Espanya aquests drets estan patint des de fa temps greus retrocessos.
Des d’aquest punt de vista, cal notar que la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana (“Llei mordassa”), no ha estat encara derogada, tot i que actualment se n’està debatent la revisió al Congrés dels Diputats. Aquesta legislació conté diverses disposicions que, en opinió de la comissària europea de Drets Humans i de la Comissió de Venècia (i també del Síndic de Greuges) vulneren la llibertat de reunió i expressió, i cal que sigui revisada en profunditat. Així mateix, una interpretació desproporcionada de la Llei orgànica electoral per part de l’òrgan administratiu que supervisa les eleccions a Espanya (la Junta Electoral Central) ha dut a la remoció de la seva condició de diputats de diversos polítics per accions i expressions realitzades en el marc de la seva ideologia política, com per exemple penjar banderes i llaços en edificis públics.
La primera recomanació específica per al cas d’Espanya assenyalava que cal una revisió en profunditat dels delictes de sedició i rebel·lió per evitar que es puguin utilitzar per condemnar l’organització de referèndums il·legals. Durant la primera meitat de 2021 (abans de l’adopció de la Resolució de l’Assemblea Parlamentària) els mitjans de comunicació van anunciar que el Govern de l’Estat estava preparant una reforma del Codi penal en relació amb els delictes de rebel·lió i sedició. D’acord amb els mitjans de comunicació, el Govern ha retirat aquesta reforma. Per tant, la recomanació del Consell d’Europa no s’ha acomplert
La Resolució també contenia la recomanació d’indultar o alliberar els polítics catalans condemnats pel seu paper en l'organització del referèndum de l'octubre de 2017, a més de considerar la possibilitat de deixar sense efecte els procediments d'extradició interposats als polítics catalans que són a l’exterior. En aquest apartat, el síndic ha explicat que malgrat que els nou condemnats a penes de presó per l’STS 459/2019 van ser indultats el 22 de juny, la resta de penes no privatives de llibertat no van ser indultades, de manera que els segueix vigent la inhabilitació per exercir tota mena de càrrecs públics. Tampoc no s’han deixat sense efecte els procediments d'extradició.
Pel que fa la recomanació de retirar els processos restants contra altres alts càrrecs i càrrecs inferiors, el síndic ha alertat que no hi ha hagut una retirada generalitzada d’aquests processos per part de la Fiscalia. Per contra, hi ha hagut un degoteig de causes penals, especialment contra manifestants que van sortir al carrer en protesta per les actuacions policials de l’1-O i les actuacions judicials subsegüents. En l’actualitat, les causes pendents vinculades a aquests fets es xifren en diversos centenars.
Sobre la recomanació referida a la malversació, el síndic ha fet constar que el Tribunal de Comptes manté obertes diligències per indicis de responsabilitat comptable contra trenta-quatre alts càrrecs de la Generalitat, molts dels quals han estat jutjats per malversació per diversos tribunals, inclòs el Tribunal Suprem.
L’informe també recomanava no exigir als polítics catalans que compleixen condemna que reneguin de les seves profundes conviccions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o de la possibilitat d'obtenir l'indult. En aquest punt, el síndic ha destacat que l’indult està condicionat a no tornar a cometre un delicte greu, la qual cosa es pot percebre com una amenaça que limita la llibertat d’actuació de les persones indultades i el ple exercici dels seus drets. A criteri del síndic, també és qüestionable que el Tribunal Suprem utilitzi l’argument de la falta de penediment per oposar-se a la concessió dels indults o per revocar beneficis penitenciaris que havien estat concedits als condemnats.
El Consell d’Europa també recomanava establir un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya amb la finalitat d'enfortir la qualitat de la democràcia espanyola. En aquest sentit, s’ha constituït una mesa de diàleg entre els governs de l’Estat i català, per bé que encara no n’han transcendit resultats tangibles, i actualment, arran dels suposats espionatges a través del sistema Pegasus, que també són susceptibles de ser investigats per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, encara es veu més amenaçada.
Finalment, pel que fa als principis de l’estat de dret, tal com han estat definits pel Consell d’Europa, el síndic ha subratllat que Espanya encara no ha complert plenament cap de les recomanacions del Grup de Treball contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa en relació amb la independència del poder judicial i el sistema d’elecció del seu òrgan de govern.
Trobada amb institucions del Consell d’Europa
Durant el mateix desplaçament, el síndic també ha mantingut una reunió amb responsables del Comitè per a la Prevenció de la Tortura i els ha lliurat l’informe Les contencions mecàniques al sistema penitenciari de Catalunya, anàlisi de la praxi i del marc regulador, que analitza la nova circular 1/2022, que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, i fa una valoració sobre els canvis que s'han fet i els que no s'han introduït per suggeriment del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT). Durant la reunió, el síndic ha alertat de la regressió de drets que pot suposar l'aplicació del nou protocol dels mitjans coercitius als centres penitenciaris, i ha exposat que va recomanar que la contenció mecànica al llit de tipus mèdic la duguin a terme professionals sanitaris i no de règim interior, com es regula actualment; que cal que la comunicació al jutjat de vigilància penitenciària es faci tan bon punt es produeixi la contenció, i que l’objectiu que cal perseguir és assolir zero contencions mecàniques.
El síndic també s’ha reunit amb l’equip de la comissària europea de Drets Humans i amb representants del Comitè de Monitoratge del Consell d’Europa, a qui ha traslladat l’informe del seguiment de les recomanacions formulades en el marc de la Resolució 2381 del CoE, a fi que pugui ser objecte dels seus treballs, i també els ha exposat la preocupació per la presumpta situació d’espionatge a través del sistema Pegasus i d’altres a Catalunya.
