Notícies
Comunicat del Síndic de Greuges arran de la interlocutòria del TSJC que incoa un incident d’execució forçosa de la sentència STSJ CAT 8675/2020
No és el poder judicial qui ha de determinar la definició del model lingüístic escolar
El model lingüístic escolar a Catalunya ajuda a reduir desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües oficials
En data 9 de maig de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat la interlocutòria que incoa un incident d’execució forçosa de la sentència del TSJC (STSJ CAT 8675/2020), ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem, que estableix un ús vehicular mínim del 25% de les hores lectives de les dues llengües oficials al conjunt del sistema educatiu. Aquest ús es concreta en la impartició de, com a mínim, una matèria no lingüística íntegrament en cadascuna de les llengües oficials.
El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya està regulat per l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (EAC), la Llei 1/1998, de política lingüística (LPL), i la Llei 12/2009, d’educació (LEC). Aquest model lingüístic es basa, fonamentalment, en la no separació dels alumnes en centres per raó de llur llengua habitual; en l’exigència que en finalitzar l’ensenyament obligatori l’alumnat ha de poder tenir el ple domini de les llengües catalana i castellana, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, i en l’establiment del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge normalment emprada en el sistema educatiu. El Tribunal Constitucional ha establert, per mitjà de la Sentència sobre l’EAC (STC 31/2010), que les diverses llengües oficials han de tenir un ús vehicular a l'ensenyament.
Aquest ordenament jurídic està orientat a defensar els drets lingüístics dels infants i adolescents, i l’únic resultat exigit és l’assoliment del ple domini de les dues llengües oficials, sense que cap percentatge formi part d’aquest ordenament. El model lingüístic resulta d’un mandat adreçat als poders públics legislatiu i executiu, i no és el poder judicial qui n’ha de determinar la definició, sens perjudici de la defensa dels drets de les persones que pugui dur a terme.
Des d’un punt de vista jurídic, convé destacar la manca de referència legal actual a una “proporció raonable” de l’ús de les llengües per al conjunt del sistema educatiu. Aquesta jurisprudència es va fonamentar inicialment en una previsió de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa 8/2013 (LOMCE, disposició addicional trenta-vuitena) que obligava les administracions educatives –en aquest cas la Generalitat– a determinar una “proporció raonable” de la llengua castellana i de la cooficial quan el sistema es basa en el model de conjunció lingüística, legislació que va ser modificada per la Llei orgànica d’educació 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE). En les lleis actualment ja no hi ha l’obligació de les administracions educatives de determinar una proporció fixa de l'ús del castellà com a llengua vehicular, ja que ambdues tenen la condició de vehiculars d’acord amb la Constitució, l’Estatut i les lleis.
Establir un model lingüístic basat en percentatges mitjançant una resolució judicial no només contravé l’ordenament jurídic exercint potestats normatives que no corresponen als tribunals, sinó que també limita i condiciona la capacitat que tenen els centres escolars de treballar a través de la seva pràctica educativa l’objectiu de l’equitat en el domini d’ambdues llengües oficials que ha d’inspirar el model lingüístic escolar a Catalunya.
Garantir la vehicularitat de les llengües oficials, com es desprèn de la sentència STC 31/2010 del Tribunal Constitucional, no ha de passar necessàriament per la fixació de percentatges o per determinar de manera lineal en quins horaris i matèries s’ha d’utilitzar una llengua o l’altra. La vehicularitat de les llengües oficials es pot garantir a través d’altres mecanismes.
El Síndic constata amb preocupació que els tribunals persisteixen en un mecanisme per garantir la vehicularitat de les llengües oficials que no té en compte criteris sociolingüístics (realitat sociolingüística de l’entorn) i criteris pedagògics (garantia de ple domini de les llengües oficials), que haurien de guiar la presa de decisions polítiques en aquesta matèria. La realitat heteroglòssica de les aules, a més, és contradictòria amb la imposició d’una proporció rígida de monolingüisme.
El Síndic també recorda que l’establiment de percentatges mínims persegueix la defensa de l’estatus de la llengua castellana en el sistema educatiu, que compta amb un ampli coneixement i ús social per part de la població a Catalunya, sense ponderar adequadament l’impacte d’aquesta mesura sobre els drets lingüístics de l’alumnat, especialment de l’alumnat castellanoparlant que resideix en entorns on el català té una presència residual, que troba en la pràctica més dificultats, atesos els dèficits de normalització lingüística encara existents, d’adquirir una plena competència lingüística en una de les llengües oficials a Catalunya.
L’anàlisi de l'Enquesta sobre els drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya (EDIAC-2021), publicada el mes de març de 2022 pel Síndic de Greuges per mitjà de l'informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats, i que es basa en una àmplia mostra de més de 50.000 alumnes de 5è de primària i de 3r d’ESO de prop de 1.500 centres, evidencia que l’ús de la llengua castellana és predominant en la majoria d’àmbits d’interacció social de l’alumnat, i que la llengua catalana és únicament predominant a l’aula, amb fortes diferències entre centres en funció de la seva complexitat i també del context sociolingüístic on s’ubica.
L’anàlisi d’aquesta enquesta reforça la importància de mantenir el català com a llengua vehicular d’ús normal a l’escola, com a garantia principalment dels drets lingüístics de l’alumnat castellanoparlant, fonamentalment per diferents motius.
Els adolescents catalanoparlants inicials tendeixen més a la hibridació lingüística que els adolescents castellanoparlants inicials. Poc més de la meitat de l’alumnat catalanoparlant inicial manté el català com a llengua habitual d’ús exclusiu (56,9%), però aquesta proporció arriba al 80% en el cas de l’alumnat castellanoparlant inicial (79,1%). Més del 40% de l’alumnat catalanoparlant inicial incorpora el castellà com a llengua d’ús habitual (42,9%), i només ho fa un 20% de l’alumnat castellanoparlant inicial (20,5%).
Més enllà de l’aula, la proporció d’adolescents que només tenen contacte actiu amb una llengua oficial és més elevada en el cas del castellà que en el cas del català. A Catalunya, un 20,9% dels adolescents manifesten no tenir cap contacte actiu amb el català en la seva vida quotidiana fora de l’escola, la qual cosa representa prop de 17.000 alumnes de 3r d’ESO, mentre que un 5,1% manifesta no tenir cap contacte actiu amb el castellà, prop de 4.000.
L’alumnat catalanoparlant tendeix a tenir àmbits d’interacció social on el castellà és llengua predominant, mentre que aquesta circumstància tendeix a ocórrer només a l’aula en el cas de l’alumnat castellanoparlant. En aquests casos, la llengua d’impartició de matèria del professorat i la llengua d’interacció del professorat amb l’alumnat contribueixen a compensar el caràcter dominant del castellà en la resta d’usos lingüístics dins i fora del centre.
En el cas dels adolescents castellanoparlants inicials, que representen el 45,4% del total, la presència del català en els diferents àmbits de la seva vida quotidiana és molt menor que no pas la presència del castellà en el cas de l’alumnat catalanoparlant inicial, i només a l’aula hi ha una presència majoritària del català. En la resta d’àmbits (família, amics, lleure, consum audiovisual, lectura, etc.) hi ha una presència del castellà clarament majoritària. Aquesta realitat també es produeix, encara que d’una manera més matisada, en el cas dels adolescents que tenen el català i el castellà com a llengua inicial, que representen el 14,4%, o que tenen altres llengües com a llengua inicial, que representen el 9,0%.
En el cas dels adolescents catalanoparlants inicials, que representen el 31,2%, en canvi, hi ha àmbits on el castellà continua essent dominant, com el del consum audiovisual, i d’altres on la presència del català i del castellà està força equilibrada, com els de les xarxes socials, la lectura i el pati.
El model lingüístic escolar a Catalunya ajuda a reduir desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües oficials perquè el nivell de competència en castellà de l’alumnat catalanoparlant és més elevat que el nivell de competència en català de l’alumnat parlant d’altres llengües. Per efecte fonamentalment de l’impacte de factors socioeconòmics i socioculturals en els resultats educatius, l’anàlisi de les proves de competències que desenvolupa el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu evidencia que l’alumnat catalanoparlant habitual obté resultats semblants en llengua catalana i llengua castellana (81 i 82, respectivament), per sobre de l’alumnat que menys utilitza el català habitualment, que obté millors resultats en llengua castellana que en llengua catalana (79 i 75, respectivament).
Recomanacions
El Síndic demana al Parlament de Catalunya i al Departament d’Educació que adoptin les mesures legislatives i polítiques necessàries per consolidar el model lingüístic escolar a Catalunya, que garanteixin la presència del català com a llengua normalment emprada en l’ensenyament com a instrument bàsic per a la seva normalització entre el conjunt de l’alumnat, i que estableixin els criteris pedagògics i sociolingüístics que corresponguin per als centres per determinar la presència de les llengües oficials a l’ensenyament en funció del context i dels usos lingüístics de l’alumnat a l’aula, al centre i a l’entorn, des d’una concepció holística de la vehicularitat.
El Síndic posa a disposició del Departament d’Educació, dels grups parlamentaris, del TSJC i dels agents de la comunitat educativa el contingut de l'informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats, perquè puguin desenvolupar aquestes recomanacions amb un coneixement més gran de la realitat sociolingüística dels centres.
