Notícies
El Síndic conclou que l’espionatge amb Pegasus és un atemptat als drets fonamentals dels afectats
Malgrat que en 18 casos s’ha comptat amb autorització judicial, s’han vulnerat drets fonamentals
En la resta de casos no s’ha respectat cap legalitat, i la ingerència sobre els drets fonamentals ha estat sense restriccions i sense control
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat aquest matí l’informe Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d’altres drets.
En relació amb els casos d’espionatge, el Síndic ja va obrir dues actuacions d’ofici: la primera, el maig de 2020, pel presumpte espionatge de l’aleshores president del Parlament Roger Torrent; la segona, l’abril de 2022, pel presumpte espionatge a diversos polítics i membres de la societat civil, que va traslladar al Defensor del Poble, i que es va resoldre el passat 18 de maig, després d’haver tingut accés a totes les autoritzacions judicials relatives a l’espionatge.
L’informe presentat avui està dividit en dues parts: la primera, de caràcter tècnic, exposa les característiques tecnològiques i el funcionament d’aquests programes, i la segona se centra en com aquests programes poden afectar els drets fonamentals.
En aquest context, el Síndic ha volgut destacar que els sistemes de ciberespionatge globals són una realitat a Europa i que provocaran un debat i una reflexió sobre la manera en què les agències d’intel·ligència i els cossos de seguretat han de controlar l’ús d’aquests recursos tecnològics. A més, els governs i les agències d’intel·ligència necessitaran de ben segur aquests serveis i hauran d’aprendre a defensar-se i a evitar situacions com les creades per Pegasus.
La informació de què es disposa permet concloure que és indubtable que l’ús d’aquests sistemes d’espionatge sobre divuit ciutadans particulars pot haver suposat un atemptat a drets fonamentals, malgrat haver respectat la legalitat formal, perquè s’ha dut a terme amb la corresponent autorització judicial.
En canvi, per a la resta de persones presumptament espiades amb Pegasus, més de quaranta, tot fa pensar que no s’ha respectat cap mena de legalitat i que la ingerència sobre els seus drets fonamentals ha estat sense restriccions i sense cap control. En concret, es pot presumir que s’han produït lesions injustificades en els drets de les persones observades en aspectes de la intimitat personal, familiar i professional; en el dret de defensa; en el dret a la confidencialitat entre client i advocat; en el dret a participar en la gestió dels afers públics per ells mateixos o per mitjà dels seus representants, i en el dret a un jutge predeterminat per la llei.
Davant la gravetat dels fets, i amb l’objectiu de salvaguardar els drets humans i les llibertats fonamentals, el Síndic de Greuges considera que cal una reparació per part dels poders públics implicats.
El Síndic també ha volgut destacar que la intervenció en les “comunicacions”, prevista constitucionalment i legalment com a límit del dret a la intimitat, no empara en cap cas –ni tan sols amb autorització judicial– l’accés a tota la informació dels terminals mòbils de tipus telèfon intel·ligent.
En aquest sentit demana reformar urgentment la Llei de secrets oficials, de manera que s’acomodi a les regles emanades de la Comissió de Venècia i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). També destaca que és necessari establir un sistema públic i col·legiat d’autorització i de control judicials respecte de les observacions de les comunicacions que en seu d’intel·ligència es demanin dins del marc de la llei.
El Síndic també veu imprescindible fixar un límit temporal a les observacions de les comunicacions, atès que amb el disseny legal actual podrien ser indefinides, sense que el subjecte observat hagués comès cap infracció de l’ordenament jurídic ni tingués coneixement que està sent monitoritzat.
També demana que, un cop finalitzada l’actuació governativa d’observació i conclosa amb una resolució judicial valorativa, es consideri donar trasllat de l’expedient a la persona interessada, amb accés ple a l’expedient administratiu i judicial generat, a fi que pugui al·legar el que consideri adient sobre l’eventual vulneració dels seus drets.
Finalment, a criteri del Síndic la llei també hauria d’explicitar que queden excloses d’investigació les observacions de membres de partits polítics, sindicats i associacions legals, i que es prohibeix observar les relacions entre client i advocat o interferir-hi de qualsevol manera.
En la roda de premsa de presentació de l'informe, el síndic ha fet referència a la recent publicació, en el marc de la sessió d'estiu de l'Assemblea Parlamentària, d'un nou informe del Consell d'Europa que investiga els impactes del programari espia Pegasus en els drets humans. D'altra banda, el síndic també s'ha referit a la investigació iniciada pel relator Pieter Omtzigt fa uns mesos sobre el controvertit programari d’espionatge, arran de la Moció 15373 (Pegasus and similar spyware and secret state surveillance).
L’informe ha estat lliurat al Parlament de Catalunya, i s’adreçarà també al Defensor del Pueblo, a les Corts Generals i a diverses instàncies del Consell d’Europa.
