Notícies
''La contenció mecànica ha de ser la darrera mesura i s'ha d'emprar només en casos imprescindibles''
S'han visitat 33 centres amb persones privades de llibertat
Les persones detingudes per la policia local haurien de passar directament a disposició del cos de Mossos d'Esquadra
Les visites mèdiques s'han de fer en privat, i aquest dret només es pot limitar en casos excepcionals
Els infants tenen dret a relacionar-se amb els seus progenitors a la presó en entorns adequats i amigables
Adolescents amb trastorns mentals i/o discapacitat es troben interns en centres residencials d'educació intensiva
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunt general, Jaume Saura, acompanyats dels membres de l'Equip de Treball Jaume Bosch i Mar Torrecillas, han debatut aquesta tarda a la Comissió del Síndic de Greuges l'Informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura.
Aquest informe, que és el dotzè que es presenta al Parlament, recull l'activitat duta a terme al llarg de l'any 2022 pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (MCPT).
La síndica ha volgut començar la seva intervenció agraint la feina feta a qui fins avui ha estat presidenta de la Comissió del Síndic de Greuges, Najat Driouech, i manifestant la seva voluntat de màxima col·laboració al nou president, José Rodríguez, a qui ha desitjat molts encerts.
Enguany, s'han visitat 33 centres en què es troben persones privades de llibertat. La major part de les visites (16) corresponen a comissaries de policia, principalment de les diverses policies locals (8). També s'han fet 7 visites a centres penitenciaris, 7 a centres d'internament de menors, una a un centre de salut mental i una a un centre residencial per a la gent gran.
A banda del resum de les visites realitzades, en què es recullen les principals observacions i conclusions extretes per l'Equip de Treball de l'MCPT, l'informe d'aquest any també inclou un estudi monogràfic sobre les contencions mecàniques al sistema penitenciari de Catalunya. Entre les recomanacions que s'han fet, destaquen les següents: l'objectiu en l'àmbit dels mitjans coercitius ha de ser assolir zero contencions mecàniques; la immobilització i la contenció mecànica haurien de ser l'últim recurs en la resolució de situacions conflictives i una mesura exclusivament sanitària, atesos els riscos que comporta per a la salut de les persones, i tot el personal penitenciari ha de rebre la formació necessària en l'aplicació de les tècniques de desescalada i en la contenció mecànica.
Quant a la funció de custòdia de persones detingudes per part de les policies locals, l'MCPT insisteix un any més en la necessitat que els ajuntaments valorin, juntament amb el Departament d'Interior, la conveniència de renovar els protocols de coordinació vigents perquè les persones detingudes per la policia local passin directament a disposició del cos de Mossos d'Esquadra.
També es continua constatant que bona part de les visites mèdiques a què tenen dret les persones detingudes no es fan en privat. Per això, s'ha tornat a recordar que aquest dret només es pot limitar en casos excepcionals de risc; i que, atès que l'atenció mèdica és un dret i no una obligació, si una persona hi renuncia no se la pot forçar a fer-se una exploració. Pel que fa als drets de les persones detingudes, també s'ha detectat que en alguns casos han passat més de deu i dotze hores fins a la primera assistència lletrada (la qual s'hauria de produir en el termini de tres hores, d'acord amb el que fixa la llei).
Respecte a les condicions materials de la detenció, l'MCPT es mostra satisfet amb el fet que la Direcció General de la Policia ja tingui planificada la instal·lació de sistemes de videovigilància a tots els espais de custòdia per on passa la persona detinguda, i amb els avenços en la instal·lació d'aquests sistemes també en els vehicles.
Respecte als departaments especials de règim tancat dels centres penitenciaris, l'informe manifesta que alguns estan al límit de la seva capacitat i que caldria buidar-los per fer-ne una bona gestió. A més, s'ha recomanat que haurien de disposar d'un pla d'activitats, tant en format individual com grupal.
Les visites realitzades enguany han posat de manifest, novament, la necessitat de millorar els espais de comunicació familiar per garantir entorns adequats i amigables per als infants. En aquest sentit, si bé alguns centres penitenciaris han fet avenços significatius, encara falta molt perquè aquesta adequació sigui una realitat en el conjunt de presons catalanes.
Quant als centres residencials d'educació intensiva, les visites han permès constatar que hi resideixen adolescents amb trastorns mentals i/o discapacitat, la qual cosa suposa contravenir, d'una banda, la normativa vigent, que preveu aquest tipus de recurs només per a trastorns conductuals; i de l'altra, els drets dels adolescents a un recurs adequat a les seves necessitats.
L'MCPT també valora positivament que des del juny de 2021 la normativa prohibeixi la contenció mecànica al llit i la pràctica de les contencions físiques en infants i adolescents. Tanmateix, manifesta que comprovarà si la supressió d'aquest mitjà fa incrementar percentualment el nombre de joves que són objecte d'altres mitjans de contenció (aïllament provisional, contenció física personal, subjecció mecànica dels canells, etc.).
En darrer lloc, arran de les visites a centres residencials d'educació intensiva (CREI) s'ha detectat que cal programar activitats terapèutiques grupals i individuals per treballar l'educació emocional, la prevenció de la violència masclista, la igualtat de gènere i la no-discriminació, sobretot perquè les adolescents internes en centres són particularment susceptibles de veure's implicades en situacions d'explotació sexual.
