Notícies
“Sense ètica individual no hi ha ètica col·lectiva”
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, s’ha desplaçat a Brussel·les per assistir a la Conferència Anual de la Xarxa Europea de Defensors del Poble (European Network of Ombudsmen, ENO), que se celebra a la seu del Parlament Europeu i que duu per títol “Enfocaments per fer front als desafiaments actuals”.
Les jornades, que organitza cada any l’ENO i que congreguen els titulars de les defensories nacionals i regionals de tot Europa, han abordat, entre altres temes, la gestió dels fluxos migratoris de la Unió Europea i la seva adequació als estàndards dels drets fonamentals, o l'ús que les administracions públiques fan de la intel·ligència artificial.
La intervenció de la síndica ha tingut lloc en la tercera part de la jornada, que, amb el títol “Les normes ètiques a les administracions públiques”, tenia per objectiu debatre sobre la importància de disposar de normes ètiques sòlides a les administracions, sobre la forma jurídica més adequada per regular-les i sobre com cal actuar perquè després aquestes normes es respectin. Aquest tema ha adquirit especial rellevància després de l’escàndol de corrupció de finals de 2022 amb suposats intents de compra d'influència al Parlament Europeu per part de governs de països tercers.
Durant la seva xerrada, la síndica ha manifestat que “sense ètica individual no hi ha ètica col·lectiva”, i ha destacat la importància de traslladar els valors individuals a la institució per guanyar en credibilitat.
En relació amb la transparència, també ha manifestat que si la ciutadania no té confiança en les institucions, la transparència mai no serà creïble. I una manera de millorar aquesta confiança és implementant codis ètics exemplaritzants i no només aplicant sancions.
També ha fet referència a la necessitat de protegir els alertadors (whistleblowers) davant les greus conseqüències que poden patir pel fet d’haver denunciat.
Esther Giménez-Salinas ha volgut concloure la conferència parlant dels principis de la justícia restaurativa i de la dificultat que tenen les administracions per demanar perdó davant de situacions que, malgrat no vulnerar cap codi reglamentari, sí que poden representar un tracte inacceptable per a les persones.
