Notícies

La síndica demana impulsar una segona fase del Pacte per combatre la segregació escolar dins dels centres

Aquest matí ha tingut lloc la vuitena reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte contra la segregació escolar, impulsat per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya i el Departament d’Educació, juntament amb la majoria de municipis de més de 5.000 habitants i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari i institucional.

La reunió també ha comptat amb la participació de la presidenta del Parlament, Anna Erra; de la consellera d’Educació, Anna Simó; de l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, i de representants dels sindicats, famílies, entitats locals i el món educatiu.

Durant la seva intervenció, la síndica ha volgut destacar que la segregació escolar s’articula sobre la base del racisme estructural que hi ha a la nostra societat. Per això, cal treballar en la construcció d’un model d’integració que aconsegueixi garantir l’equitat i la cohesió social. I en aquest sentit, ni l’educació, que és important per fer possible l’ascensor social, ni les polítiques públiques en general no donen resposta plenament a les necessitats d’inclusió de la població migrant.

En el transcurs d’aquesta reunió també s’ha presentat l’Informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021 (gener 2024) que té per objectiu continuar amb la tasca d’avaluació del desplegament de les mesures previstes en el Pacte durant el curs 2022/2023, i analitzar com s’ha desenvolupat el procés d’admissió corresponent al curs 2023/2024.

Evolució positiva del desplegament del Pacte

L'informe destaca que, de les 30 mesures previstes, 13 ja s’han acomplert, mentre que 17 estan en procés d’acomplir-se. Aquestes mesures han permès reduir un 20 % els nivells de segregació escolar globals al sistema educatiu (i més del 35 % de la segregació existent dins dels municipis). Mentre que el curs 2018/2019 hauria calgut canviar de centre el 43 % de l’alumnat estranger a primària i el 35 % a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada d’aquest alumnat, el curs 2023/2024 (desembre) aquesta proporció és del 33 % a primària i del 28 % a secundària.

Durant aquest període, el sector concertat ha incrementat més la proporció d’alumnat estranger que el sector públic: a primària, s’ha passat d’una proporció d’alumnat estranger del 8,6 % al 14,1 % al sector concertat, i del 19,6 % al 21,8 % al sector públic.

La reducció de la segregació ha fet que la proporció de municipis amb nivells de desequilibri elevats s’hagi reduït a la meitat a primària, on ha passat del 40,2 % al 19,6 %, i que a secundària hagi passat del 18,0 % al 3,6 %.

La síndica manifesta, però, que aquesta tendència només es consolidarà si aquestes mesures tenen continuïtat els propers anys.

Tot i això, l’informe posa de manifest que les mesures implementades fins ara no han aconseguit capgirar la guetització dels 250 centres catalans amb una concentració més elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. Les polítiques d’escolarització equilibrada són més efectives per combatre els desequilibris que hi ha entre centres dins d’un mateix territori quan no hi ha situacions de guetització de centres que han arrelat en l’imaginari social de les famílies. Per això, la síndica apunta la necessitat d’un pla de xoc per revertir aquesta situació.

En aquest sentit, caldrà desenvolupar una estratègia de treball comunitari per fer un ús més extensiu de l’instrument de l’oferta singular previst en el Decret 11/2021, que implica promoure l’escolarització d’alumnat sense necessitats educatives específiques als centres amb més desequilibris (per exemple, mitjançant l’admissió de grups de famílies escolaritzades a l’escola bressol). També caldrà començar a implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centres.

La detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques

La síndica destaca que hi ha hagut un salt qualitatiu en la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Després de dos anys d’aplicar els criteris establerts en el Decret 11/2021, s’està consolidant un model de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, i es detecten situacions que s’aproximen progressivament al risc de pobresa.

Segons les dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 2022, el 28,0 % dels infants de menys de setze anys estan en risc de patir pobresa. Des de la signatura del Pacte, l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques ha passat del 6,4 % el curs 2018/2019 al 24,7 % el curs 2023/2024 (octubre) a educació primària, i del 5,6 % al 18,6 % a educació secundària. En el cas del primer nivell d’educació infantil de segon cicle i d’educació secundària obligatòria, la detecció s’ha quadruplicat en aquest mateix període, i ha passat del 4,3 % al 21,8 % a I3 i del 5,8 % al 24,0 % a 1r d’ESO, prevalença propera al risc de pobresa.

L’escolarització equilibrada d’alumnat

S’ha consolidat la doble via d’accés al sistema educatiu, la de l’alumnat que ocupa les places ordinàries i la de l’alumnat que ocupa les places de reserva, però hi ha encara una manca d’equivalència en el procediment d’assignació de plaça entre l’alumnat amb necessitats educatives específiques i la resta d’alumnat (els primers no participen en la segona fase del procés d’admissió, no s’utilitza la llista d’espera al centre per assignar places vacants sobrevingudes, etc.). També hi ha mancances de transparència en els criteris que s’empren per assignar plaça a aquest alumnat. L’alumnat que accedeix a places ordinàries té una informació més precisa sobre el desenvolupament del procés d’admissió.

La proporció d’alumnat amb necessitats educatives específiques escolaritzat fora de termini als centres amb elevada complexitat ha tendit a reduir-se: el curs 2022/2023 s’ha reduït la proporció de matrícula viva assignada a centres amb elevada complexitat respecte al curs 2018/2019, del 40,2 % al 29,4 % a primària i del 30,1 % al 22,3 % a secundària. Malgrat aquest salt qualitatiu, però, l’alumnat amb necessitats educatives específiques encara tendeix a escolaritzar-se durant el curs en centres amb elevada complexitat.

La reducció de la sobreoferta

La reducció d’un 20 % de les ràtios a la majoria dels centres educatius per al curs 2022/2023 ha permès que, malgrat la davallada demogràfica, no s’hagi incrementat la sobreoferta.

Tot i això, la reducció de ràtios no resol a mitjà termini els efectes de la davallada demogràfica. En el procés d’admissió a I3 corresponent al curs 2023/2024, una tercera part de les unitats en centres públics (34,3 %) ja tenien ràtios de 19 alumnes o menys. I malgrat aquesta important reducció de ràtios, encara més d’una quarta part de municipis de més de 5.000 habitants (el 28,8 %) té una sobreoferta de, com a mínim, una unitat.

Per això, la síndica recomana planificar l’oferta a mitjà termini per atendre les necessitats d’escolarització, si cal reduint el nombre de grups, sense que l’oferta es vegi condicionada pel comportament de la demanda en cada procés d’admissió d’alumnat. No és positiu que l’oferta de grups en cada centre vingui determinada per les sol·licituds que rep en cada preinscripció.

Els ajuts per finançar les despeses de les activitats complementàries i curriculars i dels llibres de text i material escolar per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques

Els ajuts per a l’escolarització equilibrada d’alumnat adreçats als centres s’han consolidat per segon any consecutiu (tot i que encara no s’han convocat), però l’informe denuncia algunes disfuncions. Per exemple, s’ha detectat que alguns centres públics no en fan ús i, per tant, valdria la pena avaluar les dificultats amb què es troben per accedir-hi. També s’ha detectat manca de claredat sobre quins conceptes cobreixen les convocatòries adreçades als centres concertats. En el mateix sentit, també seria necessari avançar en el compromís, encara no assolit, d’elaborar unes instruccions sobre el pagament de quotes als centres públics i concertats.

La segregació interna de l’alumnat als centres

L’informe també posa de manifest que la millora dels nivells de segregació escolar s’ha d’acompanyar de mesures per garantir l’acollida i la inclusió de la diversitat d’alumnat als diferents centres escolars. La reducció de la segregació escolar entre centres no suposa necessàriament que dins dels centres no hi hagi processos segregadors (per exemple, agrupar l’alumnat per nivells, derivar determinat alumnat a programes de diversificació curricular, orientar-lo cap a itineraris més professionalitzadors, etc.).

En aquest punt, la síndica fa una crida a totes les entitats signatàries del Pacte per iniciar una segona fase consistent a definir noves mesures per combatre la segregació escolar interna i optimitzar la gestió de la diversitat social creixent. Aquesta nova fase comportaria crear una comissió d’estudi sobre l’acollida de l’alumnat des d’una perspectiva antiracista, incorporar una addenda al document del Pacte, amb mesures orientades a combatre el racisme, o adherir-se a la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme.

Tornar