Notícies
''És imprescindible trencar el cercle de la vulnerabilitat per garantir els drets dels infants''
Uns 400.000 infants catalans es troben en situació de vulnerabilitat
La síndica proposa tretze accions transformadores per millorar els dèficits de les polítiques públiques d’infància
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, han presentat aquest matí l’Informe sobre els drets de l’infant del 2023 a la presidenta del Parlament, Anna Erra.
Aquest informe dona compliment a la previsió establerta en la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, d’elaborar anualment un informe específic sobre la situació de la infància a Catalunya. Aquest any es proposen tretze accions transformadores per trencar el cercle de la vulnerabilitat i incorporar en l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya, que va ser aprovada pel Govern el passat mes d’octubre.
Uns 400.000 infants es troben en situació de vulnerabilitat, amb limitacions en les seves oportunitats de desenvolupament, la qual cosa els fa mereixedors d’una atenció prioritària
L’informe analitza l’evolució dels principals indicadors de vulnerabilitat i es constata la millora en alguns: s’han reduït l’abandonament escolar prematur i els problemes de salut mental. Tot i això, l’informe posa el focus en el 30 % d’infants que encara estan en situació de vulnerabilitat.
Així mateix, l’informe parteix de la concepció que la vulnerabilitat suposa una limitació en les oportunitats de desenvolupament dels infants i adolescents, més enllà de l’absència de recursos econòmics. Aquesta vulnerabilitat és especialment elevada en determinats col·lectius, com ara els infants en situació de pobresa, els infants migrants, els infants en situació de risc o desemparament, els infants amb discapacitat i els infants amb problemes de salut mental, especialment els adolescents. La situació d’aquests infants es veu agreujada per les desigualtats socials, que impacten en cada cas en els àmbits específics que els afecten: salut mental, dificultats en l’aprenentatge, ’accés a l’educació i el lleure, abús dels dispositius electrònics...
Així, per exemple, els infants entre zero i tres anys de nacionalitat estrangera tenen una escolarització més baixa (14,9 %) que els infants de nacionalitat espanyola (52,4 %). A més, els infants socialment desafavorits tenen un rendiment més baix en les proves de competències (48,2 %) que els infants socialment afavorits (10,5%), tenen més problemes de salut mental (16,2 % enfront de 9,7 %), accedeixen menys al lleure (només el 26,8 % dels infants socialment desafavorits participen en activitats no esportives, contra el 54,9 % dels infants socialment afavorits) o fan un ús més abusiu de la tecnologia (el 52 % passen més de dues hores diàries a les pantalles contra el 37 % dels infants socialment afavorits).
Malgrat l’atenció prioritària que requereixen, les polítiques d’infància actuals tenen dificultats per donar resposta a aquesta realitat, per tres motius principals: dèficits de focalització, dèficits de cobertura i dèficits de consistència.
