Notícies

''El treball penitenciari és la gran assignatura pendent''

27/02/2024

foto

El treball és una eina imprescindible per a la reinserció social

La modalitat de treball a l’exterior és un model d’èxit

Els salaris actuals dels interns són insuficients per contribuir a l’economia familiar

La síndica està preocupada per l’increment de les contencions mecàniques

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunt general, Jaume Saura, han lliurat a presidenta del Parlament, Anna Erra, l’Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura corresponent a l’any 2023.

Aquest informe, que recull l’activitat duta a terme pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT), és el tretzè que es lliura al Parlament.

Durant el 2023 es van visitar 29 centres amb persones privades de llibertat o institucionalitzades. La major part de les visites (18) corresponen a comissaries de policia, tant de Mossos d’Esquadra (6) com, sobretot, de policies locals (12). També es van visitar 7 centres penitenciaris, diversos centres d’internament de nois i noies menors d’edat i altres centres residencials i sociosanitaris. Com cada any, l’informe conté les fitxes de totes les visites, on es recullen les principals observacions i conclusions que ha fet l’Equip de Treball de l’MCPT per a cada centre visitat, i també les recomanacions que se’n deriven.

El treball als centres penitenciaris

L’informe inclou un estudi monogràfic sobre el treball productiu en l’àmbit penitenciari, que és el resultat de les visites que va fer l’Equip de Treball als set centres penitenciaris, de la documentació proporcionada per la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima i de les reunions mantingudes amb representants del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).

La síndica considera que el treball és una eina fonamental per a la reinserció i, en conseqüència, demana impulsar-lo. Les dades demostren que l’ocupació està generalitzada a tots els centres penitenciaris catalans i que es fa en unes condicions laborals adequades: de la població reclusa que està en condicions de treballar, treballen el 79 % de les dones i el 60 % dels homes. Això, però representa només el 44 % del total de la població masculina i el 40 % de la població femenina del sistema penitenciari català. A més, en molts centres, hi ha llista d’espera per accedir als tallers, perquè no hi ha prou oferta de llocs de treball. A més, la majoria de feines que s’hi fan són poc qualificades, i els treballadors són fàcilment reemplaçables per màquines. En conseqüència, cada cop resulta més complicat aconseguir nous contractes.

Davant d’això, la síndica defensa que cal adaptar l’ocupació de la població reclusa a les noves demandes del mercat laboral. Així, proposa complementar l’oferta actual amb feines més qualificades i en la modalitat de treball a l’exterior del centre, en àmbits on faci falta mà d’obra, com ara la neteja de boscos, el treball al camp, etc. I posa com a model d’èxit el taller exterior de Raïmat, on els reclusos surten cada dia per fer treballs industrials.

Quant als salaris, l’informe conclou que són baixos i que no tenen com a referència el salari mínim interprofessional (SMI). S’observa, per exemple, que la retribució per hora cotitzada mitjana és de 3,68 euros, molt per sota de l’SMI, que és de 7,88 euros. I els imports mensuals que en resulten són clarament insuficients perquè els interns puguin responsabilitzar-se de les càrregues familiars, tal com preveu la Llei orgànica general penitenciària.

En la mateixa línia, la síndica demana que es pagui sempre per hora i no per producte fet, tal com ja fan els centres penitenciaris de Dones i Joves i el taller exterior Raïmat.

Quant als drets laborals, l’informe manifesta que, atès que els interns no disposen de canals legals per a la sindicació laboral, seria convenient establir un sistema de representació perquè puguin participar en l’organització i la planificació del treball i puguin traslladar les seves inquietuds.

En darrer lloc, l’informe constata que les dones tenen menys possibilitats d’accedir als tallers productius (només hi treballen el 15 % de les dones), bé per la mateixa estructura arquitectònica del centre (com en el cas del Centre Penitenciari Dones, on no poden accedir els camions), bé perquè de vegades els tallers s’ubiquen dins dels mòduls d’homes, la qual cosa els impedeix accedir-hi.

Seguiment de recomanacions anteriors

Les contencions mecàniques

Finalment, l’informe inclou un apartat que recull les principals recomanacions que es fan enguany, i també fa un seguiment d’algunes de les recomanacions formulades per l’MCPT en anys anteriors.

Tot i que el Síndic de Greuges ha reiterat que els mitjans coercitius només s’han d’aplicar quan no hi hagi una altra mesura menys lesiva, el darrer any hi hagut un increment important en el nombre de contencions mecàniques respecte de l’any anterior sense que hi hagi una explicació: han passat de 586 a 960, la quantitat més alta dels darrers quatre anys. La majoria (631) s’han fet per motius regimentals, no mèdics. Per tant, no es compleix l’objectiu de reduir-ne l’aplicació fins arribar a les zero contencions mecàniques.’’.

Altres recomanacions

També es constata que el perfil de dones que ingressen a presó és de persones que compleixen condemnes molt curtes i que tenen un estat de salut molt deteriorat. Davant d’aquests casos, la síndica vol posar de manifest els efectes negatius d’aquestes condemnes i l’escassa eficàcia des del punt de vista de la reinserció.

En l’àmbit de l’aïllament, es posa en relleu de nou que alguns departaments especials de règim tancat estan al límit d’ocupació i, per bé que no hi ha indicadors de conflictivitat, s’insisteix que caldria buidar-los per poder fer-ne una gestió òptima, amb el benentès que cal abordar les causes d’aquest increment i adoptar mesures.

Pel que fa als centres educatius de justícia juvenil, es continua recordant que cal crear centres més reduïts, ja que són més efectius per assegurar l’atenció individualitzada d’adolescents i joves.

En relació amb els infants i adolescents ingressats en centres residencials d’acció educativa, es constata que n’hi ha molts i que hi fan estades llargues. Per això, la síndica recorda l’enorme impacte que té el pas del temps en la vida dels infants, i la necessitat d’adoptar mesures per evitar que les estades s’allarguin, a fi de garantir a aquests infants un entorn familiar.

Pel que fa a la relació dels infants amb els seus progenitors quan aquests estan interns en centres penitenciaris, es constata que, tot i que s’ha avançat en l’objectiu de generar una atmosfera més acollidora per als infants, encara cal treballar més i invertir esforços per adequar els espais a fi de reduir l’impacte que suposa per als infants l’encarcerament d’un familiar.

Finalment, la síndica ha volgut posar en valor la feina de l’MCPT, com a eina de supervisió del tracte i les condicions de detenció i d’estada de les persones privades de llibertat. Per això, ha insistit que la transparència i el control independent de l’Administració pública formen part de qualsevol sistema que estigui basat en els principis de la democràcia i l’estat de dret. Per tant, defensa que qualsevol estat preocupat per assegurar que es respectin els drets humans ha de disposar d’un mecanisme de prevenció de la tortura.

Tornar