Sessió inaugural
Joves d’arreu de Catalunya participen en la tretzena edició del Consell Assessor Jove del Síndic

El tema d'enguany serà el "COVID-19: Aprenentatges de futur" vinculat al tema que també s'abordarà en el marc del fòrum ENYA, on participen representants dels consells joves d'ombudsman de la xarxa de defensors europeus ENOC.

El CAJ 2020-2021 està representat per nois i noies de  catorze i quinze anys de set centres educatius de Catalunya:

• Escola Maristes Anna Ravell (Barcelona)
• Institut Baetulo (Badalona)
• Institut Escola La Mina (Sant Adrià del Besòs)
• Institut Terrassa (Terrassa)
• Institut La Salle (Manresa)
• Institut Josep Lladonosa (Lleida)
• Institut Tarragona (Tarragona)

L'objectiu del CAJ és incorporar la perspectiva dels adolescents en l'orientació de les actuacions que duu a terme la Institució i comptar amb la visió d'infants i joves sobre els seus drets. Les conclusions i recomanacions que emanin de les trobades, que els joves faran un cop al mes telemàticament o presencialment, les presentaran ells mateixos davant la Comissió d'Infància al Parlament de Catalunya, un cop acabi el curs.

Donada la pandèmia COVID-19, la inauguració del curs 2020-2021 s'ha fet telemàticament, amb la participació de Maria Jesús Larios, adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l'adolescència, amb la col.laboració d'Anna Piferrer i els nous integrants del Consell Assessor Jove. Totes les sessions es duran en forma telemàtica fins que d’acord amb les autoritats sanitàries les condicions permetin fer-ho de forma presencial.

En la sessió s'han mostrat una sèrie de vídeos sobre el testimoni d'alguns membres d'altres edicions del CAJ, per tal que els nous components poguessin escoltar i visualitzar les seves experiències. 

Treballarem amb els joves de manera online les seves propostes, amb el desig que aquesta 13èna edició del Consell Assessor Jove del Síndic els ofereixi un espai on puguin ser escoltats i sentir-se lliures d'expressar les seves opinions i expectatives.

Sessió 1
Adultocentrisme

02/12/2020

La sessió va versar sobre el concepte d'adultocentrisme, l'educació en format no presencial i el rol dels adolescents durant la pandèmia.

Amb els nois i noies es van fer tres grups de treball per parlar dels següents àmbits:

• Adultocentrisme i estructura de poder
• Educació no presencial i equitat
• Estigmatització i participació dels adolescents

Algunes de les idees que van sortir van ser les següents:

1. La situació d'adultocentrisme es pot veure tant a l'escola com a casa, també en bars i restaurants, on malgrat el consumidor/a és l'adolescent si va acompanyat/a d'un adult, s'adrecen a l'adult i si no va acompanyat d'un adult, se'l tracta amb paternalisme, que és una forma d'adultocentrisme.

També s'exposa que si la piràmide proposada per explicar la dinàmica de poder en què se sustenta l'adultocentrisme, d'acord amb la qual l'adult estaria per sobre de l'adolescent i de l'infant, s'invertís ens “desmadraríen” i no hi hauria normes.

S'indica també que els pares i adults fan la funció de protecció i de guia i que intenten indicar el que creuen millor per als infants i adolescents.

Hi ha frases que sentim constantment que denoten adultocentrisme i estan incorporades i acceptades com: tu ets massa patit per opinar, no saps de què parles...

2. Pel que fa a l'educació no presencial, i la crisi a la pandèmia en general, ha servit per valorar més la família i els amics i amigues.

La interacció amb amics amigues i companys/es és una vertadera necessitat.

Sembla que ja tothom ha pogut disposar d'un ordinador però hi ha gent que té difícil tenir espai per estudiar a casa, perquè hi ha molta gent convivint o perquè no hi ha prou espai....

S'exposa que durant el confinament alguns professors/es preguntaven si se sabia res d'alguns/es alumnes de qui no podien fer el seguiment i que pot ser per poca disposició a wifi/ordinador o per les poques ganes d'estudiar... S'indica que hi ha nois i noies que s'han quedat sols i soles.

En general ningú valora més positiva l'educació no presencial que la presencial. Fins i tot si tens facilitat en els estudis, s'indica que és més fàcil desconnectar-se en l'educació no presencial, i que als estudiants que els costa, encara més.

3. Pel que fa al compliment de mesures de contenció de la COVID per part dels adolescents, s'indica que no es pot generalitzar. Hi ha adolescents que compleixen i altres que no, com els adults. En canvi els mitjans reflecteixen més l'incompliment d'alguns joves i no d'alguna gent gran  (els més vulnerables, que també incompleixen)

Alguns consellers/es troben injustes les mesures i pensen que no s'han tingut en compte necessitats dels adolescents, que són bàsiques, de contacte i relació amb iguals.

Sessió 2
Salut afectivosexual

13/01/2021

Sessió sobre Salut afectivosexual presentada per Mireia Cebrian, encarregada de l'Àrea educativa i comunitària del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS):

En la sessió es va parlar de::

• què entenem per sexualitat,
• explicació sobre mite i tabú
• sexualitat i identitat
• diferències entre sexe i gènere

1. Pluja d'idees sobre paraules/conceptes que relacionen amb sexualitat?

Respecte, gènere, llibertat, amor, reproducció, intimitat, passió, plaer, relació, drets.

2. Què entenem per sexualitat?

• Relacions afectives i sexo-afectives
• Autoestima
• Identitat i preferència sexual
• Canvis corporals, pubertat i cicle menstrual
• Desig i plaer sexual
• Salut (física, emocional i psicològica)
• Drets sexuals i reproductius

3. Explicació sobre què és un Mite i què és un Tabú

4. Sexualitat i identitat. La sexualitat va més enllà del sexe, doncs té a veure amb la identitat sexual de cada persona per poder-nos respondre a la pregunta: Qui sóc jo?

5. S'expliquen diferències entre sexe i gènere. Sexe (dimensió biològica) i gènere (dimensió social).

6. Explicació sobre el servei (confidencial i gratuït) que ofereix el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS). A través de la pàgina web es mostra tot el ventall de qüestions que es tracten des del centre, i es dona informació als noi i noies del CAJ dels diferents canals que disposen al seu abast per contactar-hi davant de qualsevol consulta, dubte o problema.

La sessió acaba amb comentaris positius dels nois i noies del CAJ en el sentit de valorar l'oportunitat de l'espai ofert per parlar de Salut Afectivosexual donat que és un tema que els interessa però encara perceben que la formació que reben al respecte és feble.

Sessió 3
COVID-19  en els drets de l'educació i activitats de lleure dels infants i dels adolescents

10/02/2021

La sessió s'ha comptat amb la participació de Sheila Gonzàlez, professora de Sociologia de la UAB qui ha analitzat conjuntament amb l'alumnat integrant del CAJ, l'impacte de la pandèmia en els drets de l'educació i activitats de lleure dels infants i adolescents

En la sessió es va debatre sobre:

A l’inici del confinament (març)

Al final del confinament (juny)

Com era la teva relació amb l’institut?

            Fèieu classes? Com? Rebies mails? Trucades? Deures?

Què feies amb la teva família?

            Hi eren a casa? Fèieu coses junts? Us discutíeu?

Com et relacionaves amb els teus amics/amigues?

            Quedàveu? Trucades? Videotrucades? Xarxes socials?

1. Observacions dels membres del CAJ

• Canvi de rendiment

• Augment de càrrega de treballs

• Augment de distracció pel mòbil

• Dificultat d'autogestionar els horaris

• Pèrdua d'hàbits d'estudi, desmotivació: Dificultats en reemprendre el ritme d'abans del confinament.

• Classes online: Connexions diàries, setmanals o puntuals, segons l'escola.

Les classes online són més passives o generen més passivitat, no s'apren tant com a les classes presencials. És diferent fer una pregunta sentint-te acompanyat a classe que formular-la sol des de casa.

• Professorat a nivell tecnològic: Els nois i noies han notat molta diferència entre els professors que dominen les tecnologies i els qui no. Els qui les dominen les classes són dinàmiques, àgils, innovadores.

Els qui no les dominen les classes són avorrides, segueixen les pautes del llibre o del power point.

• Facilitar més eines tecnològiques a l'alumnat.

• Més valoració amb el que tens: la família, amics, la vida d'abans de la pandèmia.

•  Donen més valor a la simple rutina d'anar a l'escola,  veure als amics, consideren que realment  és un privilegi.

• Les activitats extraescolars:  Algunes han parat i les que es fan online són diferents, perden la seva essència.

• Aquest curs alguns noten que els professors volen avançar molt ràpidament en les assignatures i s'avancen en posar exàmens abans qui hi hagi un altre confinament.

2. Recomanacions dels membres del CAJ

Recomanacions per al professorat

• Classes més llargues amb explicacions més dinàmiques
• Menys deures
• Estar més formats amb tècniques i aplicacions telemàtiques per tal que  l'aprenentatge online sigui més dinàmic i no tan estàtic.
• Més suport emocional a l'alumnat
• Fer més seguiment o donar més feedback sobre els deures entregats.

Recomanacions per a les famílies

• Més activitats en família, però de bona manera
• Respectar els moments d'intimitat, de privacitat que els adolescents necessiten
• Compartir espais en certs horaris però també poder gaudir d'espais separats

Recomanacions als polítics

• Que pensin més en els infants i adolescents, que es relacionin i parlin amb ells per saber què pensen, què necessiten, què senten.
• A la desescalada, els nens petits van començar a poder sortir, però els adolescents no, quan és una etapa de la vida amb molts canvis, amb molta energia i ganes de fer coses.
• Els polítics haurien de tenir en compte l'impacte de les seves decisions en la salut mental dels adolescents.
• No tanta política, i més gestió de la pandèmia.
• Anticipar-se a la pandèmia, a qualsevol situació d'incertesa a fi de garantir que les escoles estiguin obertes i no deixar  sense el dret d'assistir a  l'escola.
• Incoherència de les eleccions, mitings amb gent, control dels positius.
• No entenen a la imposició  de les restriccions municipals als adolescents,  ja que per anar a mitings polítics no s'aplica el confinament municipal, creuen que això demostra que està abans la politica que les necessitats dels adolescents i joves.
• Es destinen molts diners a les eleccions i campanyes polítiques quan hi ha gent que està passant per una situació econòmica molt difícil.

Recomanacions per als joves

• A les classes online hi ha més risc quan es parla, un comentari que en una classe presencial passa desapercebut pot posar a l'alumne en evidència.

• De vegades, a les classes online fa més vergonya preguntar, per si la pregunta no té massa entitat, pot fer més vergonya a l'alumne, però s'ha de seguir preguntant perquè si no es corre el risc de desvirtuar el procés d'aprenentatge.

Sessió 4
COVID-19 Com està afectant la pandèmia durant i des del confinament en la salut mental dels infants i dels adolescents

10/03/2021

La sessió ha comptat amb la participació de Sara Bujalance, directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, qui ha analitzat amb els membres del Consell Assessor Jove com està afectant la pandèmia del COVID-19 en la salut mental dels infants i dels adolescents.

La Sara Bujalance explica que l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia es dedica a ajudar a les persones que pateixen un trastorn de la conducta alimentària i com els hi afecta al seu entorn: família, amics, estudis, feina.

Els trastorns psicològics greus comporten alteracions de la conducta alimentària. La persona afectada mostra obsessió pel seu pes, per la seva imatge corporal i per l'alimentació. Tot això comporta una afectació en la salut mental, en les relacions amb familiars i amics, companys d'escola, rendiment escolar i laboral.

Importància de detectar-lo amb temps d'antelació, ja que serà més fàcil de superar-lo.

És manifesta entre els 12 i 21 anys.

En la sessió es va debatre sobre:

• Què és la salut mental?
  • Benestar psicològic
  • Realitat paral·lela: autoestima- manera defectuosa de veure's un mateix
  • Importància de sentir-se bé emocionalment

• Com és pot detectar? Què veiem?
  • Sentir-se bé, estable, feliç, content
  • No gaires problemes psicològics
  • No està nerviós o no patir un nivell d'ansietat massa elevat

• Com es gestionen les emocions?
  • Controlar, canalitzar el que et passa, saber gestionar
  • Prevenir que les emocions ens controlin: per exemple la ràbia, emocions negatives com la gelosia, la ira, la frustració.

• La tristesa, la por són necessàries com l'alegria?
  • Les emocions es complementen: La tristesa amb l'alegria, la por amb la seguretat
  • La por és una emoció amb connotacions negatives però que serveix per prevenir i per protegir, però si la por és molt gran fa que et paralitzi, que et bloquegi i no tinguis reaccionis positives davant la situació.
  • En el confinament tens més temps per pensar, per qüestionar-te molts aspectes de la teva vida.

•   Sensacions /emocions durant el confinament?
  • Manca de llibertat
  • Tristesa
  • Soledat
  • Frustració
  • Ansietat
  • La vida succeeix mentre fas plans de futur, aprofitar i gaudir els moments.
  • Valoració dels valors
  • Por, més incertesa a curt termini. Tot és més incert
  • L'oci i el temps lliure s'han vist afectats.
  • Gestionar bé la informació que ens arriba a través dels mitjans de confiança. No fiar-nos de la informació per possibles fake news.
  • Estil de vida saludable: Esport; Alimentació correcta; Contacte amb la família, amics; Limitar les hores amb les pantalles.
  • Proposta de petits reptes no relacionats amb l'escola
  • Explorar noves aficions, a ser possible que no siguin pantalles.
  • Entrenar la ment, entrenar pensaments positius
  • Demanar ajuda
  • Meditar

1. Mancances en la atenció a la salut mental dels infants durant la pandèmia

• Atenció psicològica feble als infants, adolescents i joves durant la pandèmia. Dificultats en l'adaptació a la nova situació, esdevinguda de sobte: nova adaptació en el sí de la pròpia família i en els estudis.
• Poca prevenció durant la pandèmia, la necessitat d'ajuda es detecta massa tard.
• Manca suport i acompanyament a tots els membres familiars durant una època tan difícil (afectació laboral, en l'economia familiar, defuncions sense cerimònia, etc)
• Increment de patologies mentals emocionals d'infants, adolescents i joves pels efectes i allargament de la pandèmia (alguns alumnes presenten ansietat, desmotivació, frustració, dificultats de concentració, baix rendiment escolar, baixada de notes, faltes d'assistència, etc).
• Desconeixement dels infants i adolescents dels serveis que compten per poder demanar ajuda, per poder ser escoltats, per exemple per un psicòleg a l'escola, per un adult referent. Manca informació sobre els diferents recursos existents a la xarxa per donar resposta a les necessitats de salut mental d'infants i adolescents
• No s'han abordat temes de Salut Mental des de l'escola durant la pandèmia. Generalment és un tema que no es toca, no es fan gaires xerrades.

* No poder seguir amb el tractament quan ja l'havien iniciat, per exemple, en alguns casos, la pandèmia ha dificultat aplicar el tractament en els inicis de la detecció d'un trastorn de conducta alimentària.

2. Recomanacions dels membres del CAJ

• Més recursos a l'àmbit sanitari per donar una atenció immediata als infants i adolescents que ho requereixin. La Salut Mental infanto juvenil requereix més inversió econòmica per disposar de més recursos especialitzats i més temps d'intervenció.
• Informar, ara més que mai, a l'alumnat sobre la Salut Mental a les escoles, per saber detectar i interpretar com se senten i conèixer els centres o serveis d'ajuda perquè els infants i adolescents puguin conèixer els recursos que ofereix la xarxa.
• Augmentar la coordinació entre l'àmbit sanitari i l'àmbit educatiu per millorar la prevenció i detectar a temps aquelles situacions de salut mental d'infants i adolescents que requereixen una atenció immediata.
• Donar suport i acompanyament a les famílies en un període tan complex, a fi de treballar amb elles aspectes com les relacions i conflictes intrafamiliars, la manca de confiança i/o l'agressivitat, i establir pautes i hàbits necessaris per millorar la qualitat de vida dels infants.

Sessió 5
COVID-19 Prevenció i detecció de situacions de violència vers els infants i adolescents

14/04/2021

La sessió ha comptat amb la participació d' Emilie Rivas, Responsable de polítiques d'Infància i sensibilització a Catalunya de Save the Children, que ha analitzat amb els membres del Consell Assessor com ha afectat i està afectant la pandèmia del COVID-19 en l'increment de violència física i mental cap els infants i adolescents durant i després del confinament.

1. Mancances en la detecció de la violència

• Poca sensibilitat social, certa tolerància social, minimització o normalització de certes situacions que són violència vers els infants
• Manquen eines de prevenció.
• Hi ha poques denuncies per parts dels infants i adolescents que pateixen situacions de violència. Els infants no tenen informació de quines eines poden utilitzar per fer una denúncia, ja sigui presencialment, telefònicament, o telemàticament.
• Manca informació adreçada als infants a l’escola. A les tutories es podria aprofundir sobre el tema, però acostumen a ser sobre temes més generals, i no tan específiques de temes concrets.
• Manca informació als mitjans de comunicació, de casals de lleure, etc. És un problema que no està visualitzat, per la qual cosa és difícil detectar, hi ha indicadors a tenir en compte per valorar aquestes situacions com poden ser entre d'altres l'aïllament, la solitud, l'agressivitat, extralimitació de conductes, canvis bruscs de rendiment escolar, etc.
• El confinament va generar situacions de maltractament invisibilitzades o va agreujar la situació d'infants que ja rebien maltractaments en el si de la seva família, per la manca de supervisió de serveis externs. S’ha constatat que durant el confinament han disminuït els factors de protecció que garanteix l'escola, els serveis de pediatria pels infants i de salut per adolescents, els serveis socials, els casals de lleure, etc.
• No hi ha estadístiques concretes de quants infants han patit maltractament durant el confinament.

Recomanacions

• Garantir informació des de petits, a l'alumnat de les escoles sobre els drets dels infants, sobre com prevenir les situacions de violència i sobre com denunciar-les a referents adults del centre (psicòleg del centre escolar, tutor o tutora, o qualsevol docent o persona de confiança que tinguin en el centre educatiu), així com a través de campanyes de publicitat i mitjans audiovisuals per tal de diferenciar les conductes que són correctes i les que no ho són.
• Augmentar la formació del professorat i resta de professionals que treballen en el centre educatiu sobre com prevenir les situacions de violència que afecten els infants.
• Garantir el seguiment social de l'estat i situació dels infants més petits que no poden denunciar el maltractament.
• Augmentar la coordinació entre els serveis socials, de salut i educatius.
• Les adolescents tenen més risc de patir violència masclista, garantir un abordatge específic des de la perspectiva de gènere.
• Garantir més control a les xarxes per prevenir el ciberassetjament, i d'altres violències telemàtiques.