News

La síndica de greuges de Catalunya presenta els resultats de l’índex de transparència de Catalunya

La institució del Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat avui els resultats de l’índex de transparència de Catalunya (ITC), que es calcula a partir de dos indicadors: l’índex d’avaluació del dret d’accés a la informació pública (IADAIP), que mesura com les administracions garanteixen el dret de les persones a accedir a la informació pública, i l’índex de publicitat activa (IDPAC), que analitza l’obligació que tenen les administracions de publicar en els seus portals de transparència certs documents sobre les seves actuacions.

Després de publicar els resultats de l’IADAIP al maig, avui es publiquen els resultats de publicitat activa (IDPAC) i de l’índex global de transparència (ITC). Els valors dels tres indicadors per al conjunt d’administracions avaluades es poden consultar en un web interactiu que permet fer comparacions amb altres administracions de les mateixes característiques.

D’acord amb la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la institució del Síndic de Greuges és l’òrgan competent per avaluar el compliment de les obligacions de transparència per part de les administracions i entitats públiques de Catalunya.

Principals resultats de l’ITC

S’han avaluat 1.022 administracions públiques i ens (Generalitat de Catalunya, administració local, universitats, i organismes estatutaris i de control i supervisió) i la puntuació mitjana ha estat de 70 sobre 100.

Les dades mostren una realitat molt diversa entre les administracions públiques i les organitzacions analitzades. D’una banda, els departaments de la Generalitat obtenen puntuacions molt elevades, majoritàriament per sobre dels 98 punts. D’altra banda, en l’àmbit local s’observen diferències molt importants: alguns ajuntaments i ens supramunicipals superen els 90 punts, però nombroses entitats se situen per sota dels 60 punts.

Entre els ajuntaments, la puntuació mitjana ha estat de 69 i, en funció de la població, els municipis de més de 50.000 habitants són els que han obtingut millors resultats (83).  A continuació trobem els ajuntaments amb millors dades:

Municipis de més de 50.000 habitants: 82,7

• Ajuntament de Sabadell 94,3
• Ajuntament de Viladecans 94,0
• Ajuntament de Terrassa 93,6
• Ajuntament de Manresa 92,5
• Ajuntament de Castelldefels    91,1

Municipis de 20.001 a 50.000 habitants: 75,1

• Ajuntament de Manlleu 94,5
• Ajuntament de les Franqueses del Vallès 91,1
• Ajuntament de Sant Just Desvern 89,8
• Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols 87,7
• Ajuntament de Sitges 87,2

Municipis de 5.001 a 20.000 habitants: 66,6

• Ajuntament de Palafolls  90,6
• Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana  88,7
• Ajuntament de Badia del Vallès 86,4
• Ajuntament de Tremp 84,7
• Ajuntament de Begues 83,5

Municipis rurals i rurals d’atenció especial de 501 a 5.000 habitants*: 70,44

• Ajuntament de Palau-saverdera 96,2
• Ajuntament de la Vall de Bianya 91,0
• Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues 90,9
• Ajuntament de Massanes 90,9
• Ajuntament de la Nou de Gaià 90,8

Municipis no rurals de 501 a 5.000 habitants: 65,16

• Ajuntament de Vilobí d’Onyar 82,7
• Ajuntament de Porqueres 82,7
• Ajuntament de Montbrió del Camp 82,6
• Ajuntament d’Hostalric 82,4
• Ajuntament de Puig-reig 82,0

Municipis de menys de 500 habitants: 67,5

• Ajuntament de Susqueda 91,9
• Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor 89,4
• Ajuntament de Malla 89,1
• Ajuntament d’Esponellà  89,1
• Ajuntament de Molló 88,8

*Tant en l’àmbit de publicitat activa com de dret d’accés, s’han elaborat dues guies: una per a municipis rurals i municipis rurals d’atenció especial i una altra per a municipis no rurals.

Metodologia emprada

L’ITC és el resultat de la mitjana entre l’IADAIP i l’IDPAC. Per al càlcul del primer índex, des de l’any 2021 s’utilitza una metodologia basada en la tècnica del sol·licitant ocult, que permet avaluar les administracions públiques des que reben una sol·licitud real d’accés a la informació pública fins que n’emeten la resolució.

Per al càlcul de l’IDPAC, es valoren els continguts normatius obligatoris publicats (70 %) i la qualitat dels espais web de transparència (30 %), amb anàlisi d’aspectes com l’accessibilitat, l’estructura de la informació, la interoperabilitat i la reutilització de les dades.

En els dos indicadors s’aposta per la millora contínua i, per això, es permet que les administracions revisin els resultats provisionals i introdueixin les correccions i millores que considerin convenients. La finalitat és impulsar la transparència i que les dades siguin més completes, accessibles i útils per a les persones. Això s’aconsegueix mitjançant informes individualitzats que identifiquen tant els punts forts com els àmbits de millora de cada administració.

Marge de millora

D’acord amb l’avaluació de 2025, les administracions han acceptat i complert 27.229 recomanacions traslladades per la institució durant el període d’al·legacions.

Més enllà de les xifres, però, cada recomanació acceptada i incorporada representa un pas endavant per garantir una administració més oberta, més accessible i més propera a les persones. En paraules de la síndica, “la transparència no és només una obligació legal, sinó una eina essencial per generar confiança en les institucions, reforçar la rendició de comptes i millorar la qualitat dels serveis públics”.

Back