The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
Informe sobre el dret als subministraments bàsics
Suggereix que es fixi un subministrament mínim garantit a un preu assequible per a tots els consumidors que en facin un ús raonable
Suggereix un sistema tarifari acumulatiu i que fomenti l'estalvi energètic
Planteja reforçar les facultats de l'ombudsman per a la resolució alternativa de conflictes, seguint les directives ADR i ODR de la Unió Europea, amb la supervisió de les empreses subministradores
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha presentat l'Informe sobre el dret als subministraments bàsics, en el qual obre el debat de la regulació i el reconeixement del dret a d'accés a serveis essencials com ara l'aigua, l'electricitat i el gas.
Segons el Síndic, és necessari deixar de considerar la persona com a simple client d’una empresa subministradora i passar a considerar-la com a titular d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible i dins d’uns paràmetres de consum bàsics.
Com ja ha avançat en l'Informe i en les resolucions sobre pobresa energètica, el Síndic considera que l’ordenament jurídic ha de reconèixer com a titulars del dret als subministraments bàsics totes les persones que compleixin els requisits per ser definides com a consumidores vulnerables. En aquest informe, el Síndic va més enllà de les mesures específiques per combatre aquest fenomen i reclama un reconeixement al dret a un subministrament mínim garantit encara que no es compleixin les condicions de vulnerabilitat.
En aquesta línia, els sistemes tarifaris haurien de fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica i penalitzar el malbaratament de recursos escassos. El Síndic proposa un sistema acumulatiu, seguint l’exemple que s’aplica en alguns llocs amb el preu de l’aigua, de manera que els col·lectius vulnerables siguin beneficiaris de preus socials, els consumidors que no es defineixen com a vulnerables paguin uns preus assequibles per uns serveis bàsics sempre que el consum no es pugui considerar excessiu o sumptuari i, finalment, hi hauria el grup dels consumidors que excedeixen la despesa energètica bàsica. En aquest grup, sens perjudici de la garantia del subministrament dels serveis, el preu del servei comportaria assumir –entre altres possibles factors– el cost dels subministraments bàsics de les persones en situació de vulnerabilitat.
També respecte al sistema tarifari, i amb relació als conceptes del rebut que s'escapen de l'estalvi energètic, el Síndic denuncia que el tipus d’IVA aplicable al subministrament d’electricitat i de gas a Espanya és del 21%, tot i que no a tots els estats de la UE és així. Hi ha tipus del 5,5% per als consumidors vulnerables a França o del 6% a Bèlgica. En el cas de l’aigua, el tipus vigent a Espanya és del 10%, aplicable al consum d’aigua, el clavegueram i el cànon de l’aigua, tot i que el tipus és del 21% pel que fa a altres operacions, com ara la conservació i el manteniment dels comptadors.
Rafael Ribó també obre el debat al reforçament per llei del Síndic de Greuges de Catalunya com a supervisor dels subministraments bàsics. Aprofundint el contingut de l’article 78 de l’Estatut d’autonomia, permetria oferir a totes les empreses dels sectors de l'electricitat, l'aigua i el gas un mecanisme efectiu de compliment de la Directiva de resolució alternativa de litigis i de supervisió del dret de les persones als subministraments bàsics. En l'Informe posa com a exemple els ombudsmen de l'energia del Regne Unit i França.
En total l'Informe recull 68 propostes concretes, algunes ja esmentades, en àmbits diversos.
A continuació, es fa un resum de les mesures proposades (incloses íntegrament en l’Informe publicat en el web:
• La regulació del dret de les persones als subministraments bàsics i la concepció del client com a persona subjecte de drets.
• L’atribució al Síndic, per part del Parlament, i d’acord amb l’article 78 de l’Estatut d’autonomia, del paper d'ombudsman dels subministraments bàsics, comú a totes les empreses dels sectors de l'electricitat, l'aigua i el gas a Catalunya.
• La millora de la informació a les persones i de la facturació. Per exemple, les empreses haurien d'evitar pràctiques comercials poc curoses i inclusions de persones en fitxers de morosos quan les reclamacions encara no s’hagin resolt.
• Propostes d'exercici de la responsabilitat social de les empreses. Entre aquestes, hi hauria la via de les tarifes socials i de la informació i la formació als serveis socials i les OMIC.
• La garantia de l'atenció de les queixes i reclamacions (informació en contractes, factures, webs, etc. dels ombudsmen per a la defensa dels drets).
• L'impuls de l'eficiència energètica als habitatges (establir mecanismes de foment i de finançament que abastin tots els agents implicats en l’eficiència energètica, públics i privats).