The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
Tot i que el tractament en si mateix no té un temps d’espera de referència, les proves diagnòstiques i la visita a l’especialista tenen un temps de referència de 30 o 90 dies en funció de la prioritat
La mitjana de temps d’espera des que s’autoritza la intervenció fins que es porta a terme és de dos anys i quatre mesos
Proposa que s’adoptin mesures que evitin l’exclusió automàtica de la llista d’espera de fecundació in vitro quan les dones fan quaranta anys
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha recomanat al Departament de Salut que garanteixi que l’accés als equips d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) sigui àgil i que el temps total que necessàriament han d’emprar per enllestir l’estudi d’esterilitat sigui raonable.
Segons les dades facilitades per Salut amb relació a l’Hospital Clínic, l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron i la Fundació Puigvert, el temps d’espera des que a una dona se li prescriu una intervenció de fecundació in vitro (FIV) fins que aquesta es fa efectiva era d’una mitjana de dos anys i quatre mesos en data 31 de desembre de 2013.
Aquests tipus de tractaments, però, tot i ser prestacions incloses en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, no estan sotmesos a cap temps de referència. No obstant això, les proves diagnòstiques complementàries que es prescriguin durant tot el procés i l’accés a l’especialista de la unitat específica de reproducció humana assistida (RHA) sí que n’estan. En concret, d’acord amb una ordre recent de la Generalitat, hi ha un termini de referència de trenta dies en cas de prioritat preferent i de noranta dies en cas de prioritat ordinària. El Síndic recorda que cal assegurar que es respecten aquests terminis de referència.
El Síndic també ha suggerit que s’introdueixi algun tipus de mesura correctora que eviti l’exclusió automàtica de la llista d’espera per accedir a una FIV quan les dones que hi estan incloses fan quaranta anys. Aquesta exclusió té lloc sense que es tingui en compte el temps que fa que són en llista d’espera ni el temps emprat en la realització de l’estudi previ i el d’espera fins a la primera visita a la unitat específica de reproducció humana assistida (RHA).
Així, tot i considerar que l’edat pot ser un factor que cal tenir en compte, el Síndic és del parer que s’hauria de preveure aquesta situació i que caldria estudiar-la per garantir el dret que es va reconèixer a aquestes dones quan se les va incloure en la llista d’espera.
Finalment, per evitar greuges comparatius, el Síndic insisteix que s’estudiï la proposta de crear un registre únic de pacients pendents d’una tècnica d’RHA o estudiar qualsevol altra mesura encaminada a equiparar la situació de les pacients en llista d’espera, independentment de les prestacions que s’ofereixin al centre al qual han estat derivades.
Aquestes recomanacions formen part d’una resolució sobre la situació de les llistes d’espera per accedir als tractaments de reproducció assistida als centres públics catalans. En el marc d’aquesta actuació, el Síndic ha constatat que hi ha un desequilibri entre la demanda d’aquests tipus de tractaments i els recursos sanitaris i econòmics que s’hi destinen.