The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
L’accés a la informació pública és un dret reconegut legalment i no pot estar subjecte a una contraprestació
Són canals habilitats per fer tràmits amb l’Administració com també ho són el web o l'atenció presencial
Aplicar una tarifa amb cost afegit és una opció de la Generalitat (012) i de cada ajuntament (010)
Els operadors de telefonia haurien d’incloure en les ofertes de tarifa plana els telèfons 010, 012 i els 902 d’informació pública
El Síndic de Greuges de Catalunya ha recomanat al Govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que deixin d’aplicar tarifes amb cost addicional per a les trucades als telèfons d’informació pública 012 i 010. Segons Rafael Ribó, es tracta de serveis vinculats al dret d’accés a la informació pública, reconegut legalment, de manera que no poden estar subjectes a cap contraprestació.
El Síndic, que ha investigat per mitjà d’una actuació d’ofici les tarifes que apliquen aquests serveis d’atenció telefònica, dóna així la raó als ciutadans que li han presentat queixa perquè estan en desacord amb el fet que les administracions treguin benefici econòmic d'un servei públic.
El Síndic subratlla, en primer lloc, que el fet de triar la modalitat tarifària de cost afegit és una opció de l’administració titular del servei que no ve imposada per la regulació estatal d’aquests serveis d’informació pública telefònica.
Els arguments del Síndic es fonamenten, a més, en el fet que, tot i que el 010 i 012 han estat configurats com a serveis d’informació també són canals habilitats per dur a terme tràmits amb l’Administració com el web o l’atenció presencial, que són gratuïts. L’any 2013, per exemple, la tramitació de multes de trànsit, amb 138.649 trucades, va ocupar el tercer lloc a la llista de connexions realitzades al 012.
Per tant, segons Ribó, si el telèfon 012 de l’Administració de la Generalitat cobra un recàrrec per la trucada, tots els serveis i tràmits que permet realitzar per mitjà d’aquest telèfon s’haurien de traslladar a una línia sense cost afegit. El Síndic alerta que el servei 012, mentre apliqui el recàrrec, hauria d’especificar la tarifa de les trucades.
En el cas del telèfon 010 de l'Ajuntament de Barcelona, la Carta de serveis municipals també inclou la possibilitat de dur a terme un nombre significatiu de tràmits i gestions, a banda d’accedir a la informació municipal. Un exemple en són les altes i modificacions al padró municipal, el volant de convivència o residència, la llicència i assabentants d’obres o la targeta blanca per a l’ús del transport especial.
A partir d’una actuació del Síndic de l’any 2004, l’Ajuntament de Barcelona ja va crear el telèfon gratuït (prefix 900) del civisme, amb la finalitat de canalitzar les trucades que reclamen una actuació municipal o alerten d’una situació determinada que ha de ser objecte d’actuació municipal i que tenen per fonament un interès comunitari.
No obstant això, la creació d’aquest servei no resol el fet que un 010 amb tarifació addicional continua sent un canal per accedir a tràmits i informacions de procediments que el ciutadà té oberts amb l’ajuntament i que no s’han de cobrar.
Pel que fa als telèfons vinculats a la prestació de serveis públics, com ara Sanitat Respon o la concertació de la ITV, el Síndic considera que han de seguir el mateix criteri que el que proposa per al 010 i012, ja que tant si és directament l'Administració o es tracta d'empreses concessionàries, no poden atendre els usuaris a través d’un telèfon amb cost afegit.
El Síndic ha traslladat a la defensora del poble, perquè ho plantegi al ministeri competent, la recomanació d’obligar normativament els operadors de telefonia a incloure dins les seves ofertes de tarifa plana els telèfons d’informació pública que tenen una tarifa igual o inferior als telèfons de numeració ordinària que ja en formen part.
Les trucades al 010, 012 i 902 no s’inclouen en la tarifa plana, de manera que sempre tenen un cost específic per al ciutadà, amb independència de si són números de tarifa ordinària o no. Segons el Síndic, cal tenir en compte aquesta situació per valorar el cost efectiu dels serveis d’informació pública per als ciutadans, encara que, en aquest cas, la causa sigui una pràctica comercial dels operadors i no una decisió de l’administració que presta el servei.