News

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura insta els serveis penitenciaris a limitar la contenció mecànica segons criteris exclusivament mèdics

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha presentat aquest divendres 28 de desembre les conclusions i recomanacions més destacades incloses en l’Informe anual corresponent a l’any 2018, que prèviament ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent. El síndic de greuges, Rafael Ribó; l’adjunt general, Jaume Saura; l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, i membres de l’Equip de Treball del Mecanisme han comparegut en roda de premsa i han valorat les visites que han dut a terme durant tot l’any a 47 centres que tenen la característica comuna que són espais que acullen persones privades de llibertat.

Pel que fa a les contencions mecàniques, el Mecanisme considera que cal una revisió en profunditat de la Instrucció vigent de la Direcció General de Serveis Penitenciaris en la línia d’apostar per una política de contenció zero, tot potenciant protocols de prevenció generals i específics.

En aquest context, la contenció mecànica hauria de ser una mesura exclusivament sanitària pels riscos que comporta per a la salut de les persones. El seguiment, la supervisió i la finalització de la mesura han de correspondre únicament a criteris mèdics indicats pel personal sanitari i no supeditats a mesures regimentals. Per aquest motiu, les contencions que s’arribin a produir han de tenir una durada mínima, limitada a l’estat d’alteració de la persona immobilitzada, i han d’estar monitoritzades només pels serveis sanitaris. La Instrucció haurà de reforçar les garanties jurídiques i vetllar perquè es faci la comunicació al jutjat de vigilància penitenciària des del primer moment.

CIRE: venda de productes i treball

Una segona recomanació amb relació als serveis penitenciaris està adreçada als preus dels economats. En aquest sentit, es considera que el CIRE ha de revisar de manera urgent i a la baixa els imports de tots els productes que comercialitza, particularment els que siguin de primera necessitat, com ara els productes d'higiene femenina.

A més, l'Administració penitenciària ha d'establir un sistema de control exhaustiu del temps que passen les persones internes que fan feina en serveis auxiliars dels centres penitenciaris en els seus respectius llocs de treball. En concret, cal que s’instal·lin rellotges de control horari en dependències com la cuina central i els offices dels mòduls residencials, amb la finalitat que les persones internes puguin acreditar fefaentment el temps que hi treballen, temps que ha de coincidir amb les hores que cotitzen en el règim general de la Seguretat Social.

Perspectiva de gènere en el sistema penitenciari

Sobre la situació de les dones als centres penitenciaris, l’Informe incideix que cal integrar la perspectiva de gènere en el sistema d'execució penal i implementar polítiques públiques que tinguin en compte les diferències entre la realitat d'homes i dones en el compliment de la pena.

No cal dir que el sistema penitenciari és un entorn en què la desigualtat de gènere es manifesta de manera evident, i que les dones hi tenen unes condicions de vida desiguals respecte dels homes. Això es manifesta en el treball, la classificació interior, les condicions arquitectòniques dels centres o els programes específics de tractament.

Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

Pel que fa a les recomanacions adreçades als Mossos d’Esquadra, l’Informe indica que cal ajustar les instruccions d’ús dels dispositius conductors d’energia (pistoles Taser) en el sentit de prohibir-ne l’ús en infants i adolescents menors de divuit anys i garantir que en tots els casos hi haurà registre audiovisual quan se'n faci ús.

També es destaca que cal vetllar perquè es doni la interpretació més garantista possible a l’article 520 LECrim i a la sentència del TC 21/2018, tot respectant el marc jurídic europeu relatiu al dret de defensa. En aquest sentit, no es pot exigir a la persona detinguda o a la seva defensa jurídica una petició precisa dels documents als que vol accedir, perquè pot no saber quins existeixen, ni una justificació exhaustiva de les raons per sol·licitar-los. Així mateix, cal prioritzar l’exhibició o lliurament de la còpia dels documents que formen part de les diligències, més que no pas informes o resums elaborats pel cossos policials.

Pel que fa al dret a l’assistència sanitària durant la detenció, cal insistir que la visita mèdica es dugui a terme en privat sense personal de custòdia present a l'àrea mèdica ni a les zones d'abast visual i auditiu, amb l'única excepció que hi hagi sospites justificades de risc i el professional sanitari així ho demani. Aquesta recomanació s’ha d’estendre també a les policies locals i a l’espai de custòdia de la Ciutat de la Justícia, pel que fa a les visites que practica l’Institut de Medicina Legal.

Policies locals

L'MCPT continua recomanant que totes les àrees de custòdia de policia local que no compleixin condicions materials de detenció que siguin respectuoses amb els drets de les persones detingudes, o en les quals no es pugui donar compliment íntegre als drets reconeguts per l'article 520 LECrim, siguin immediatament clausurades. Pel que fa a la resta, les autoritats municipals haurien de valorar si és eficient mantenir aquests espais i, en la mesura que hi hagi comissaries dels Mossos d'Esquadra a la mateixa localitat, o en poblacions veïnes, caldria abstenir-se d'obrir noves àrees de custòdia de policia local.

Drets dels estrangers privats de llibertat

El Mecanisme recomana fer un recordatori als responsables de les comissaries de policia i dels centres penitenciaris sobre els drets que assisteixen les persones estrangeres en relació amb la comunicació amb els seus consolats. També cal que s’elabori un directori amb els contactes de les persones responsables de les diverses autoritats consulars que es troben a Catalunya.

Adolescents privats de llibertat

Pel que fa als centres de justícia juvenil, es detecta una major ocupació i el Mecanisme expressa la seva preocupació per com aquesta circumstància pot afectar la tasca educativa que es fa en aquests centres, que sovint pot comportar un canvi en la dinàmica educativa i de reinserció cap una intervenció més disciplinària.

Respecte d’un centre terapèutic concret que es va visitar en dues ocasions aquest any, i que ja havia estat objecte d’atenció en anys anteriors, l'MCPT considera que es fa una intervenció en alguns casos incompatible amb els drets dels infants, com ara el dret a la seva intimitat i dignitat, i al manteniment del vincle i les relacions amb els seus familiars. També són inadequades la pràctica de contencions i les sancions i mesures correctores, moltes de les quals no ofereixen les garanties necessàries.

A instàncies del Síndic, la Secretaria d’Infància ha ordenat l’obertura d’un expedient informatiu al centre i ha exigit que cessin de forma immediata les pràctiques no compatibles amb els drets dels infants. Igualment, ha demanat al Departament de Salut informació sobre el seguiment que es fa de la intervenció terapèutica, especialment del subministrament de la medicació; i al Departament d’Ensenyament, sobre el funcionament de la unitat d’escolarització.

Xifres destacades de l’informe de 2018

Durant l'any 2018 s'han dut a terme un total de 45 visites a 47 centres diferents, d'acord amb la distribució següent:

Comissaries de la policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra: 12

Comissaries de policia local/municipal o guàrdia urbana: 14

Centres penitenciaris: 6 (7 visites)

Centres educatius de justícia juvenil: 2

Centres residencials d'educació intensiva: 2

Centres o unitats terapèutiques: 3 (4 visites)

Centres de salut mental: 1

Centres geriàtrics: 4

Centres sociosanitaris: 1

El protocol d’actuació del Mecanisme manté les característiques apuntades en exercicis anteriors i es basa en la preparació prèvia de l’Equip de Treball, l’absència d’anunci previ de la visita i, atès que la major part d’equipaments són ben coneguts pel Mecanisme, el desenvolupament d’entrevistes confidencials a persones privades de llibertat, i també, si escau, a persones funcionàries, equips de tractament i la direcció dels centres o unitats visitades. Les conclusions i recomanacions que es desprenen de la visita es traslladen a l’administració responsable i al mateix centre.

En el decurs d’aquestes visites, s'han fet 53 entrevistes a persones internes en centres penitenciaris, a banda de les entrevistes als diversos professionals que hi treballen. Quan s'ha denunciat algun episodi d'abusos o actuacions irregulars, o s'ha plantejat alguna qüestió en la qual el Síndic de Greuges podia intervenir-hi, s'han obert expedients de queixa o actuacions d'ofici. Als centres de menors s’han fet 63 entrevistes amb joves residents i 11 amb professionals.

Back