News

Comunicat del Síndic de Greuges de Catalunya amb relació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació de l’article 155 CE a Catalunya

En vista de la recent sentència sobre l’aplicació de l’article 155 CE a Catalunya, el Síndic de Greuges, com a institució estatutària de protecció dels drets a Catalunya, i en coherència amb els informes emesos anteriorment sobre aquesta qüestió, vol manifestar el següent:

1) La sentència acull la interpretació més expansiva de les mesures que l’Estat central pot adoptar en aplicació de l’article 155 CE. Així, la sentència accepta que les “mesures necessàries” derivades de la posada en marxa del mecanisme de coacció estatal poden ser totes i de qualsevol naturalesa, incloses les establertes en l’aplicació de l’octubre de 2017, com ara la dissolució del Parlament de Catalunya i el cessament del president de la Generalitat i del Govern català. En aquest sentit, el Síndic considera que aquestes dues mesures suposen una afectació molt greu, d’una banda, al dret a l’autonomia política territorial (art. 2 CE), ja que suposen una completa desnaturalització del sistema institucional autonòmic constitucionalment determinat, i, de l’altra, al dret fonamental de participació (art. 23 CE) en la seva doble dimensió de dret dels ciutadans a elegir representants i de dret dels càrrecs públics a romandre en l’exercici de les seves funcions representatives o executives sense altres alteracions que les expressament taxades per la Constitució.

2) La sentència dona per bona la laxitud amb la qual el Govern de l’Estat i el Senat van interpretar el procediment per a l’aplicació de l’article 155 CE. Cal recordar respecte a això que la Constitució i el Reglament del Senat exigeixen una coherència en la successió dels actes corresponents (el requeriment del Govern central al president autonòmic, l’Acord del Govern central i l’Acord del Senat), tant pel que fa a la identificació concreta i precisa de les conductes autonòmiques susceptibles d’activar el mecanisme de la coacció estatal com amb relació a la previsió de les mesures aplicables. En aquest sentit, el Síndic estima que les virtualitats d’aquest procediment garantista per a les comunitats autònomes no es veuen reflectides en la sentència, ja que aquesta no exigeix una coherència estricta, sinó contextual i genèrica, entre el requeriment del Govern central i els actes posteriors del mateix Govern i del Senat. Aquesta flexibilitat interpretativa resulta il·lògica quan la sentència troba com un dels fonaments de l’aplicació de l’article 155 CE les decisions adoptades pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017, les quals, com és fàcilment constatable, són posteriors a l’inici del procediment d’aplicació de la coacció estatal vinculat al requeriment del dia 11 d’octubre per uns fets esdevinguts al Parlament el dia 10 d’octubre.

3) La sentència afirma amb rotunditat que l’aplicació de l’article 155 CE no pot donar lloc de cap de les maneres a la suspensió indefinida de l’autonomia i, encara menys, a la supressió institucional d’una comunitat autònoma. Sobre aquest punt, el Síndic entén que s’ajusta fidelment a la dicció del precepte constitucional i que la seva doctrina contribueix a desautoritzar les propostes polítiques favorables a la supressió del marc autonòmic o a la seva suspensió indefinida mitjançant la utilització de l’article 155 CE.

Back