News

El Síndic reclama que s’adoptin mesures legislatives per incorporar mecanismes més flexibles per als deutors tributaris

El Síndic ja ha detectat la situació en la qual es troben les persones que havien vist perjudicada la seva capacitat econòmica a causa de la greu crisi viscuda i que, tot i que haguessin pogut redreçar la seva situació econòmica financera, no podien fer front als deutes tributaris acumulats. Els recàrrecs, els interessos i els costos que s'acumulen per impagament van augmentant el deute i l'embargament de béns i drets posa en perill el manteniment d'un nivell mínim de subsistència. Aquestes situacions ja han estat recollides en els darrers informes al Parlament, fruit de les diverses queixes que ha rebut de persones directament afectades.

Tanmateix, l'ordenament jurídic no ofereix una solució flexible per a aquestes situacions i, davant l'impagament, les administracions apliquen el procediment de recaptació executiva fins a la satisfacció total del deute o la declaració de crèdit incobrable.

En aquest sentit, tot i que es va aprovar la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, que estableix que l’objectiu de la llei és que una persona física, malgrat el fracàs econòmic, tingui la possibilitat de redreçar novament la seva vida, sense haver d’arrossegar indefinidament un deute que mai no podrà satisfer.  Un cop analitzada aquesta normativa, però, el Síndic insisteix que els mecanismes de segona oportunitat també haurien de remetre als crèdits de dret públic, essencialment als tributaris, a fi de permetre a les persones superar-los.

I, en aquesta línia, el Síndic ha continuat rebent queixes de persones immerses en procediments d'execució forçosa que no poden satisfer els deutes i a qui els embargaments dels béns causen un greu perjudici i posen en perill la seva capacitat per fer front a necessitats bàsiques o fins i tot els aboquen a una situació de vulnerabilitat que no tenien.

A tall d'exemple, les queixes han posat de manifest situacions com ara: embargament de l'ajut al pagament del lloguer, fet que impedeix el pagament amb el consegüent risc de pèrdua d'habitatge i situa la persona en risc d'exclusió residencial; l’embargament de les úniques rendes que percep una persona, la qual cosa la deixa sense capacitat econòmica per satisfer les seves necessitats vitals; l’embargament de comptes corrents d'una persona que exerceix una activitat professional i obté ingressos irregulars, la qual cosa posa en perill la continuació de l'activitat econòmica, entre d’altres.

Si bé és cert que la llei (Llei d’enjudiciament civil) marca límits i fronteres a l’embargament amb motius de caràcter social, en la línia d'impedir que l'execució forçosa destrueixi completament la vida econòmica de la persona, i es posi en perill la seva subsistència i de la unitat familiar, aquests límits queden lluny d’assolir aquest objectiu. Així, per exemple, els límits no inclouen l’habitatge habitual, de manera que és susceptible d’embargament i execució, ni tampoc les rendes de diferents procedències que no tinguin la consideració de sou, salari, pensions, malgrat que siguin l’única font d’ingrés, de manera que la persona queda totalment desprotegida. També és motiu freqüent de queixa l’embargament de les prestacions públiques concedides, com ara la renda mínima o la renda garantida de la ciutadania.

Per tot l’anterior, el Síndic remarca que són necessàries una revisió i una reforma de la normativa que fixa els límits d'inembargabilitat, a fi de delimitar una esfera de protecció del patrimoni de la persona deutora que asseguri la satisfacció de les necessitats personals i familiars amb una mínima qualitat de vida, inclòs l'habitatge habitual.

A més, el Síndic recorda que s'ha de regir pel principi de proporcionalitat, de manera que l'actuació tributària sigui la menys perjudicial possible, i que és un principi general de les administracions públiques actuar d’acord amb els principis d'eficàcia i eficiència.

Per tot això, el Síndic ha suggerit que s'adoptin les mesures legislatives oportunes per incorporar mecanismes de protecció dels deutors tributaris que els permetin una segona oportunitat. En concret, que s'adoptin mesures legislatives que permetin exonerar o condonar deute tributari, negociar quitaments, atorgar moratòries o qualsevol altre mecanisme de segona oportunitat que permeti superar els deutes amb l'Administració tributària.

També suggereix que s'adoptin les mesures legislatives pertinents per fixar uns límits d'inembargabilitat, universals i generals, que garanteixin la subsistència digna dels contribuents i les persones a càrrec seu. A aquest efecte, cal revisar i reformar la normativa que fixa els límits d'inembargabilitat (en particular els articles 605 a 608 de la Llei d'enjudiciament civil i la resta de normes sectorials), a fi de delimitar una esfera de protecció del patrimoni de la persona deutora que asseguri que es poden satisfer les necessitats personals i familiars amb una mínima qualitat de vida, inclòs l'habitatge habitual.

En darrer lloc, el Síndic recomana que s'elabori un codi de bones pràctiques amb relació als procediments executius de constrenyiment seguits per l'Administració tributària, a fi de garantir que no es priva les persones dels mitjans econòmics indispensables per mantenir una vida digna mentre estan en situació de deute tributari.

Back