News

El Síndic proposa que es reguli el dret a l’aturada acadèmica en garantia del dret dels estudiants universitaris

El passat 29 d’octubre el Síndic va obrir una actuació d’ofici davant de les situacions produïdes arran de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa especial 20907/2017. Així, alguns estudiants universitaris reivindicaven que el seu dret a manifestar-se anés acompanyat d'una flexibilització, i fins i tot modificació, dels criteris d'avaluació de la universitat on estudien, i també de la regulació de l'exigència d'assistència a classe i de la participació en pràctiques externes. També es va demanar l'adhesió de les universitats a la protesta perquè es clausuressin aules i facultats.

D’altra banda, alguns estudiants van fer públic el que consideraven una vulneració del seu dret a gaudir d'activitat lectiva amb normalitat. Finalment, alguns professors i grups polítics també denunciaven la manca de neutralitat política de les universitats, i també l'incompliment de la normativa acadèmica i les directrius del Pla Bolonya.

A l’inici de les actuacions, i d'acord amb el treball en xarxa i de respecte institucional a la tasca acomplerta pels síndics de les universitats, el Síndic hi va mantenir reunions per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió. Paral·lelament, es va sol·licitar informació sobre la qüestió a les universitats catalanes i a la Secretaria d'Universitats i Recerca.

Un cop analitzada tota la documentació obtinguda, el Síndic conclou que la major part de les universitats no assenyalen greus problemes de convivència arran de les protestes de la tardor de 2019 i que els conflictes generats es van abordar amb negociacions entre les parts mitjançant el diàleg, intentant garantir el dret a gaudir de l'educació universitària amb normalitat i el dret a la llibertat d'expressió i manifestació dels estudiants.

Pel que fa a les mesures de flexibilització del sistema d'avaluació que van decidir adoptar els consells de govern de les universitats catalanes, les universitats valoren que es tracta d'una decisió excepcional, amb escassa adhesió (menys de 2.000 estudiants s'hi han acollit), i no condicionada a l'adscripció ideològica de l'estudiant. El Síndic no qüestiona la valoració feta per les universitats i la legitimitat de la decisió presa en el marc de l'autonomia universitària, i també la poca incidència amb la vigència i l’aplicació dels principis del Pla Bolonya en el sistema universitari català. Tot i així, considera que cal estudiar si la normativa vigent garanteix el dret de protesta dels estudiants universitaris i si el dret a manifestació està prou desenvolupat, amb vista a dotar de seguretat jurídica l'exercici d'aquest dret i les seves implicacions en l'àmbit universitari en aspectes com ara el sistema d'avaluació, l'exigència de l'assistència a classe, la realització de pràctiques externes, etc.

La majoria d'universitats consultades argüeixen que la universitat gaudeix de prou autonomia per regular i resoldre les diverses situacions que s'han anat produint, també en el cas de la vaga dels estudiants, ja que mitjançant el dret d'associació, manifestació i reunió es faculta cada centre a adoptar les mesures oportunes per garantir el dret a vaga i el dret a estudi en el marc de l'autonomia universitària.

El Síndic considera que en qualsevol dels casos el mal anomenat dret a vaga dels estudiants no està configurat com a tal, tot i que sí que es pot entendre que hi ha l'anomenat dret a l'aturada acadèmica. Algunes universitats arreu de l'Estat espanyol han regulat el dret a l'aturada acadèmica en els estatuts respectius que com a contingut essencial recull la falta d'assistència a qualsevol tipus d'activitat acadèmica que poden acordar els estudiants amb motiu de la declaració d'aquesta aturada. El dret es configura com a individual, però l'exercici ha de ser col·lectiu, com ho seria el dret a vaga. S'assimila al dret de vaga en el sentit que suposa la suspensió de la relació jurídica que es manté com a mesura de pressió i protesta, en el cas dels estudiants de les obligacions derivades de la prestació del servei públic, sense que se'n puguin derivar sancions.

El dret a l'aturada acadèmica hauria d'incloure, en els procediments que regulen la convocatòria i el preavís a les autoritats acadèmiques, la consulta als estudiants, la creació i la constitució d'un comitè de l'aturada, la formalització de les reivindicacions aparellades, la negociació, les mobilitzacions per donar projecció externa, les activitats d'informació i difusió, i finalment, la decisió de finalització. També caldria que aquest dret fes recaure el cost social del seu exercici en els estudiants que assumeixen l'aturada i no en el professorat o altres agents que no han decidit fer vaga o en altres estudiants que han decidit no sumar-s’hi.

En aquest sentit, el Síndic ha proposat a les universitats i també al Consell Interuniversitari i la Secretaria d'Universitats i Recerca que estudiïn la pertinència i la idoneïtat de regular un possible dret a l'aturada acadèmica. Aquest dret hauria de concretar el dret a la llibertat ideològica, i d'expressió i de manifestació dels estudiants i fer-los compatibles amb els seus deures que dimanen de la condició de persones usuàries d'un servei públic, tot garantint el dret a la no-discriminació per raons ideològiques entre els estudiants i el dret a l'educació universitària amb normalitat. Cal que aquesta iniciativa vagi acompanyada del foment de la participació dels estudiants universitaris en el marc dels òrgans establerts per garantir la legitimitat dels seus posicionaments i les actuacions que puguin emprendre.

Finalment, es recomana que es valorin les afectacions que pot tenir l'exercici d'aquest dret per a l'estudiant en pràctiques i el col·lectiu becari en formació per preveure la regulació d'aquest dret per a aquest col·lectiu.

Back