The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
El síndic de greuges, l’adjunt general i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants han reunit aquest matí a Barcelona representants d’algunes de les principals entitats d’atenció social de Catalunya per abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions afectades i al Parlament de Catalunya en el marc del context actual. A la reunió hi han participat representants de la Taula del Tercer Sector, Caritas, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments i Sant Egidi, als quals el Síndic ha convidat a formar part de manera estable de la Taula d’Emergència Social de la institució.
El Síndic, que ha analitzat la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, ha situat el punt de partida de l’anàlisi en l’informe presentat recentment al Parlament sobre els Salut i drets durant la crisi de la COVID-19, i l’horitzó en la recomanació a les administracions de l’elaboració d’un pla de xoc social.
En el marc de la reunió s’han apuntat diverses iniciatives i opcions, com ara la necessitat d’articular un fons especial per a la infància en situació de vulnerabilitat. Les entitats han subratllat la segregació que s’ha patit durant la pandèmia, atès l’impacte de la bretxa digital en els infants de famílies econòmicament més desfavorides.
Pel que fa al col·lectiu de la gent gran, s’ha destacat la necessitat d’abordar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que en gran mesura ja es produïen abans de la pandèmia i el confinament. S’han de combatre les actituds edadistes i vetllar per consolidar el model d’atenció i acompanyament a aquest col·lectiu. Es considera molt greu el fet que un elevat nombre de persones grans hagi hagut de viure en solitud el procés de la mort, i cal adoptar mesures alternatives i segures per pal·liar aquestes situacions de cara al futur.
S’ha analitzat com es pot reforçar el model d’atenció social actual, que compta amb la gran tasca feta per entitats privades que presten un servei públic sense ànim de lucre. Les entitats han reivindicat la manca de regulació específica que reconegui la part de servei públic que presten les entitats, i també les dificultats que els comporta el fet d’haver de dependre de les convocatòries de subvencions i la presentació de sol·licituds. Consideren que caldria estudiar una fórmula que superés aquesta situació, tal com ocorre en algunes de les democràcies dels països propers.
Es destaca la tasca duta a terme per molts “invisibles”, col·lectius de persones (majoritàriament dones) que es dediquen a l’atenció i la cura al domicili, de vegades en situacions d’infratreball, no suficientment reconegudes i amb elevada inestabilitat.
En positiu, s’ha subratllat l’increment de persones que han iniciat tasques de voluntariat en entitats socials durant la pandèmia; grups intergeneracionals els quals, conjuntament amb les persones que ja formaven part de la xarxa d’atenció de les entitats, han ajudat a donar resposta des de les entitats socials a moltes de les necessitats que manifestava el col·lectiu de persones més vulnerables, i es destaca el valor humà de les aportacions individuals i voluntàries. També s’han posat en valor les aportacions solidàries que les empreses han continuat fent al tercer sector durant la pandèmia.