News

El Síndic denuncia la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental dels joves

Avui, 9 de novembre, el síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat per l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’informe El dret a la salut mental infantil i juvenil: garanties en l’accés i l’atenció als centres residencials, que va ser lliurat al Parlament el novembre de l’any passat.

Aquest informe es va elaborar partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials actualment existents.

En la seva intervenció, els membres del Síndic han posat l’accent en la discriminació per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental. En aquest sentit, les xifres indiquen que hi ha majors probabilitats de patir un trastorn mental en famílies de classe social desafavorida. Aquest fet s’explica per la probabilitat més alta de tenir, tant directament com a través dels seus progenitors o cuidadors principals, estressors ambientals derivats de manca de garantia estable en la cobertura de les necessitats bàsiques de la família (habitatge, alimentació, entre d’altres).

També han destacat la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorn de conducta i addiccions dels adolescents, que sovint estan saturats. La xarxa pública de salut i la xarxa de serveis socials, d'altra banda, no cobreixen ni serveis residencials de comunitat terapèutica per a infants i adolescents menors de divuit anys drogodependents ni serveis residencials per a infants i adolescents menors de divuit anys amb discapacitat intel·lectual o física, sovint associats a trastorns de conducta, ni tampoc serveis residencials de tipus educatiu terapèutic per a infants i adolescents amb problemàtica derivada de salut mental, que també poden concórrer amb trastorn de conducta.

Durant la intervenció d’avui també s’ha posat l’accent en la manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials, que sovint es fa en centres privats sense la supervisió ni el control de l’Administració. A més, sovint impliquen restriccions importants de llibertats i drets i no sempre prenen com a punt de partida i final l’interès superior de cada infant o adolescent i el respecte a les necessitats específiques i concretes que presenta, i també la salvaguarda dels seus drets fonamentals.

En darrer lloc, el Síndic ha volgut parlar sobre l’ús disfuncional dels recursos especialitzats del sistema de protecció. Per una banda, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència actualment té dificultats per proveir recursos adequats a les necessitats que presenten els adolescents tutelats. Això fa que alguns d’aquests adolescents siguin atesos en centres no adequats a les seves necessitats, com ara els infants residents en CREI amb patologies mentals. I, per l’altra, les famílies que no poden sufragar l’elevat cost que suposen aquests recursos intenten accedir-hi per mitjà del finançament que els aporta la cobertura de l’assegurança escolar obligatòria, la qual cosa implica una limitació en la durada del tractament. Altres famílies recorren a la cessió de la guarda o tutela del seu fill o filla a l’Administració perquè aquesta cobreixi el cost econòmic del recurs.

Per tot l’anterior, el Síndic ha recomanat de promoure programes de prevenció i promoció de la salut mental, millorar l’accessibilitat dels serveis actualment existents, fer una anàlisi de la cobertura dels recursos públics, i regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat d'un infant i adolescent compleixi els requisits.

Principis sobre la protecció i la promoció de la institució de l’ombudsman

En un altre debat, el síndic, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt general, Jaume Saura, ha informat la Comissió sobre els Principis sobre la protecció i la promoció de la institució de l’ombudsman.

Es tracta d’un document aprovat per la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret del Consell d’Europa, més coneguda com la Comissió de Venècia, que el Síndic de Greuges ja va traslladar al Parlament de Catalunya i a diverses defensories, i que vol ser un referent internacional pel que fa a les directrius que els estats han de seguir per protegir les institucions d’ombudsman. Algunes d’aquestes institucions en els últims anys han vist amenaçada la seva independència, i fins i tot la mateixa existència.

Elaborats a partir de l’ampli ventall de models d’ombudsman que hi ha a tot el món, aquests 25 principis abasten exhaustivament totes les situacions i els elements relacionats amb els ombudsman, des de l'elecció, l'acomiadament o els mandats fins a les garanties financeres i recursos necessaris per al correcte funcionament i independència de les institucions del defensor del poble. L’objectiu és consolidar i potenciar els ombudsman, que tenen un paper crucial en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, el bon govern i la protecció i promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals. 

En nom de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, com a president europeu, el síndic de greuges va liderar la consulta que es va fer a tots els defensors d’Europa sobre el document aprovat, i també va participar en els debats i treballs previs a la seva aprovació.

Back