The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
Fa 20 anys que un col·lectiu de persones migrants es va tancar en esglésies per demanar la regularització de la seva situació a Espanya
El síndic Cañellas va fer de mediador i va participar en l’acord amb la Delegació del Govern
Avui el síndic Ribó recorda que alguns drets d’aquest col·lectiu encara no estan garantits
Aquests dies fa 20 anys de la tancada i la vaga de fam d’algunes persones migrants en diferents esglésies de Barcelona, en protesta per la imminent aprovació de la llei d’estrangeria que havia impulsat el Partit Popular. L’acció va començar a l’església del Pi, però ràpidament es va estendre a una dotzena de parròquies de la ciutat de Barcelona i alguns municipis veïns per exigir la regularització de la seva situació a Espanya.
L'acció va durar 47 dies, amb 15 dies de vaga de fam pel mig, i mesos després els que hi van prendre part van obtenir la regularització reclamada de la seva situació, gràcies a un acord amb la Delegació del Govern que es va fer extensible als immigrants de tot l'Estat que haguessin arribat abans del 23 de gener de 2001.
El síndic Rafael Ribó vol posar en valor el paper destacat que va tenir el seu antecessor, Anton Cañellas, amb tasques de mediació que va dur a terme al llarg de tot el conflicte i amb la participació en la redacció de l'acord esmentat.
En el marc d’aquesta efemèride, el síndic vol recordar que les persones en moviment, amb independència de la seva condició de migrants econòmics o de persones refugiades, gaudeixen d’una pluralitat de drets que, en el nostre sistema jurídic, correspon garantir als governs de l’Estat i de Catalunya, sens perjudici de la rellevància de la Unió Europea en aquesta qüestió.
D’acord amb la Declaració universal dels drets humans, totes les persones tenen dret a migrar, amb independència de la potestat dels estats de regular les condicions d’entrada i de permanència de les persones estrangeres a través de les seves polítiques migratòries. També tenen dret a obtenir refugi en condicions dignes, incloent-hi el dret a no ser retornades a un territori on la vida o la llibertat de la persona perillin, i també el dret a l’accés efectiu al procediment de protecció internacional.
Així mateix, cal garantir el dret a gaudir sense discriminació dels drets en condicions d’igualtat amb les persones de les societats d’acollida, i a establir mesures contra el racisme, la xenofòbia i la criminalització de la migració i el refugi. També tenen dret a sol·licitar i obtenir asil a través de procediments justos i eficaços.
Finalment, cal fer referència als drets de les víctimes del tràfic d’éssers humans. Aquestes persones tenen dret a no ser retornades a un altre estat on hi hagi un risc greu de persecució, tortura o altres maltractaments. També tenen dret a sol·licitar i obtenir asil a través de procediments justos i eficaços. Les dones i els infants i adolescents han de ser considerats persones refugiades quan siguin objecte de tràfic amb finalitats de prostitució o explotació sexual. En aquest sentit, les persones menors d’edat gaudeixen del dret a rebre un suport i una ajuda específics.
El Síndic, juntament amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, va elaborar el Pla de drets humans de Catalunya el gener de 2019, en què es concreten un seguit de mesures per fer efectiu aquest conjunt de drets.
Així, per exemple, en l’àmbit de la cultura i l’educació, es va manifestar que cal fer una anàlisi rigorosa amb dades quantitatives contrastades per incrementar el coneixement sobre els efectes de la migració i remoure estereotips, o incrementar la inversió en educació per assolir la igualtat d’oportunitats i evitar l’exclusió social del col·lectiu migrant. En l’àmbit de l’ocupació i la salut, es demana facilitar l’accés al treball en condicions dignes a través de la implementació d’accions positives que millorin la taxa d’ocupació del col·lectiu migrant i garantir el principi d’universalitat del sistema sanitari, o facilitar l’accés al treball dels menors sense referents familiars a Catalunya.
En l’àmbit de l’acollida de persones refugiades i la integració social de les persones migrants, destaca que cal comprometre’s amb les polítiques actives d’inclusió a través de la dotació dels recursos financers necessaris i aportar recursos com ara habitatges.
Un altra demanda reiterada pel Síndic de Greuges és modificar les instruccions d’accés al padró municipal per facilitar-hi la incorporació de les persones migrants i refugiades. Això implica promoure una política activa d’empadronament que es tradueixi en una major flexibilitat a l’hora de presentar els documents tant identificatius de la persona com del lloc de residència.
En relació amb els temporers el Síndic també ha obert diverses actuacions al llarg dels anys que conclouen amb la necessitat que aquest col·lectiu ha de poder gaudir d’un alberg on allotjar-se durant la campanya de treball al camp i de la sanitat i assistència mèdica.
A banda de l’anterior, tal com ja recull l’Informe al Parlament 2020, el Síndic denuncia que diverses entitats de defensa dels drets humans han reportat un increment de casos de xenofòbia detectats durant l’estat d’alarma, alguns dels quals relacionats amb els cossos i les forces de seguretat. Les identificacions per perfil racial és una de les denúncies més recurrents per part d’aquestes entitats. El Síndic veu necessari enfortir les garanties i els mecanismes de denúncia, i també els mecanismes d'avaluació i de control de l'actuació policial. Per l’anterior, és important el màxim compromís i diàleg amb les entitats de defensa de les persones migrants per tractar els casos que els arriben i aportar el seu coneixement i experiència per combatre la discriminació en l'actuació policial. Per bé que el control de la immigració és una funció policial legítima, no es pot dur a terme a partir l'aparença racial o ètnica. No només perquè aquestes presumpcions són incorrectes, sinó per les conseqüències negatives que se'n deriven per a les persones que les pateixen, i també per a l'entorn que les envolta.