News

El Pacte contra la segregació escolar ha permès reduir més d’una quarta part dels desequilibris

Aquesta tarda ha tingut lloc la setena reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte contra la segregació escolar, impulsat per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya i el Departament d’Educació, juntament amb la majoria de municipis de més de 5.000 habitants i els membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari i institucional.

Aquesta és la primera reunió en què participa la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que ha expressat públicament el seu compromís per continuar amb aquest projecte. Durant el seu discurs de benvinguda, la síndica ha mostrat la seva preocupació per la crisi econòmica que s’albira, que introduirà un nou element de desigualtat al repte dels centres de garantir el desenvolupament educatiu del seu alumnat en condicions d’igualtat d’oportunitats. En aquest context, ha manifestat que evitar la concentració de complexitat educativa en determinats centres és una política efectiva per combatre les conseqüències socials i econòmiques derivades de les crisis.

La reunió també ha comptat amb la participació de la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés; del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; de l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, i de representants dels sindicats, famílies, entitats locals i del món educatiu.

En el transcurs d’aquesta reunió, s’ha presentat l’Informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021, que té per objectiu continuar amb la tasca d’avaluació del desplegament de les mesures previstes en el Pacte durant el curs 2022/2023.

L’informe comença destacant que les mesures que ja s’han implementat han permès reduir més del 15% els nivells de segregació escolar globals al sistema educatiu. Aquesta reducció és del 28% si tenim en compte que hi ha una part dels desequilibris que es deuen a la diferent composició social dels municipis. Això significa que el Pacte ha permès reduir més d’una quarta part dels desequilibris existents a escala local en l’escolarització de l’alumnat.

També es destaca com a positiu el fet que malgrat que ha augmentat la proporció d’alumnat estranger escolaritzat al sistema educatiu, s’ha reduït el nombre de centres amb elevada concentració d’alumnat estranger, de manera que els centres de primària amb més d’un 50% d’alumnat estranger han passat de ser el 5,3% del total abans de la signatura del Pacte al 4,1% actual.

Tot i aquests avenços, l’informe denuncia que en una tercera part dels municipis amb més de 5.000 habitants els nivells de segregació escolar han augmentat malgrat el Pacte, i que una bona proporció d’aquests encara té índexs de dissimilitud superiors a 0,40, la qual cosa suposa desequilibris en l’escolarització de l’alumnat a I3. En aquest context, la síndica i l’adjunta demanen fer un esforç més gran i reforçar les polítiques que cal implementar als municipis en què la segregació escolar és alta, i també als municipis en què la tendència és negativa.

El desplegament del Decret 11/2021 també ha permès millorar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, que en el procés d’admissió d’alumnat a I3 i a 1r d’ESO s’ha quintuplicat entre els cursos 2018/2019 i 2022/2023. Així, si es prenen com a referència les sol·licituds en el procés d’admissió d’alumnat a I3 i a 1r d’ESO, l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques ha passat del 3,4% el curs 2018/2019 al 17,3% el curs 2022/2023 en el cas d'I3, i del 3,7% al 19,6% en el cas de 1r d’ESO.

Tanmateix, l’informe recorda que es detecta un 60% de l’alumnat en situació de risc de pobresa, la qual cosa significa que, malgrat l'augment de la detecció, encara hi ha marge de millora.

Un altre avenç positiu té a veure amb la millora de l’adequació del nombre de places reservades a la quantitat d’alumnat amb necessitats educatives específiques resident a cada zona. Abans de la signatura del Pacte, la reserva de places estava clarament sobredimensionada, de manera que el nombre de sol·licituds d’alumnat amb necessitats educatives específiques era inferior al 50% del nombre de places reservades per a aquest alumnat. Durant el curs 2022/2023, aquesta xifra ha augmentat fins al 90%. En negatiu, però, l’informe lamenta la detecció tardana d’aquest alumnat, la qual cosa va obligar a la modificació substancial de l’oferta un cop finalitzat el període de preinscripció per al curs 2022/2023.

Malgrat els avenços en algunes xifres i les millores en la detecció hi ha àmbits que requereixen un esforç més gran. 

En primer lloc, una de les mesures que estan menys avançades té a veure amb el finançament dels centres. Els compromisos associats al finançament dels centres previstos en el Pacte no s’han acomplert. Els ajuts previstos en el Decret 11/2021 encara no s’han transferit, tot i que s’ha previst fer-ho durant el curs 2022/2023 només per a l’alumnat d'I3 i de 1r d’ESO. Els centres no estan rebent per a la resta de l’alumnat els imports previstos en la memòria econòmica del Decret. Per exemple, el finançament addicional rebut pels centres concertats ha estat de 12,0 milions d’euros, un 31,4% menys del previst.

En segon lloc, també està pendent d’implementar l’adequació de la zonificació escolar, ja que només un 5,4% dels municipis han modificat les zones educatives arran de l’aprovació d’aquest decret. Segueixen havent-hi municipis amb zones que no garanteixen l’heterogeneïtat social interna, i també municipis grans amb models de zona única que poden no ser adequats per combatre la segregació escolar: una tercera part de municipis grans tenen models de zona única, i prop d’una desena part de municipis tenen zones socialment homogènies amb elevada complexitat. 

En tercer lloc, l’informe denuncia que encara hi ha forts desequilibris en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Tot i que s’ha millorat, encara hi ha un 41% de l’alumnat amb aquestes característiques que no s’escolaritza en el centre que caldria per evitar desequilibris en l’escolarització.

Tampoc no es garanteix encara suficientment la doble via d’accés al sistema educatiu entre l’alumnat amb necessitats educatives específiques i l’alumnat ordinari, i hi ha una manca de transparència en els criteris que s’empren per a l’assignació de plaça de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. A més, a la pràctica, no s’ha desplegat la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques prevista en el Decret 11/2021.

En quart lloc, malgrat un petit descens en la proporció de matrícula viva assignada als centres amb elevada complexitat, la xifra actual –38% a primària i 30% a secundària– encara segueix sent massa elevada, de manera que s’incompleix un dels objectius del Pacte.

Per acabar, la síndica i l’adjunta consideren imprescindible desplegar amb decisió les mesures previstes que encara estan pendents de desplegar: actualment, de les 30 mesures se n’han completat 8, i les 22 restants estan en procés de compliment.

Back