La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane

Actualités

''L’Administració no està prou preparada per a la Catalunya dels vuit milions''

20/03/2024

Informe al Parlament 2023

No s’ha adaptat a l’augment de la població, que ha estat de gairebé dos milions en vint anys
 
Hi ha retards en les respostes i mancances en la cobertura de les necessitats
 
La població migrant té problemes per accedir als serveis
 
No s’acompanyen ni s’escolten prou les persones, especialment les més vulnerables
 
La síndica està preocupada per la conflictivitat a les presons
 
L’informe proposa deu recomanacions per transformar l’Administració
 

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada per l’adjunt general, Jaume Saura, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, l'Informe anual al Parlament de la institució corresponent a l'any 2023. 

Amb la voluntat que la institució del Síndic de Greuges esdevingui una eina transformadora de l’Administració i les seves polítiques públiques, l’informe d’enguany no recull només l’activitat interna de la institució, sinó que conté també una anàlisi dels principals problemes que pateixen les persones que viuen a Catalunya i de la capacitat de les administracions de donar-hi resposta.

1. Xifres destacades

Enguany, s'han adreçat a la institució 17.992 persones i s'han iniciat 21.938 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. El nombre de queixes rebudes s’ha estabilitzat al voltant de les 10.000 anuals, després de l’increment experimentat durant la pandèmia.

Un any més, les polítiques socials –especialment les d’educació, serveis socials i salut– constitueixen el principal àmbit d’intervenció de la institució, i representen el 43,8 % del volum total de queixes i actuacions d’ofici iniciades. Aquesta xifra assenyala la dificultat que tenen les administracions públiques per donar resposta de manera adequada a les necessitats socials de la població.

2. Els cinc principals canvis que hi ha hagut a Catalunya

L’informe aborda els cinc principals canvis socials que afecten Catalunya i els reptes que plantegen per a les polítiques públiques.

En primer lloc, Catalunya ha augmentat la seva població en quasi 2 milions de persones des de l’any 2000, amb un increment del 27,8 %, i se situa entre els països amb un creixement demogràfic més elevat al llarg de les dues darreres dècades. Aquest creixement demogràfic ha comportat inevitablement un augment de la pressió assistencial sobre els diferents programes i serveis públics. Per exemple, l’any 2023 s’ha constatat una manca de personal docent suficient (el 15 % de baixes no han estat substituïdes), i també de personal mèdic de diferents especialitats.

En segon lloc, destaca el fet migratori i el repte de la cohesió social. Una part molt significativa d’aquest creixement poblacional ha estat protagonitzat per persones d’origen migrant procedents de l’estranger (el 71,2 % del total). De fet, avui, el 16,3 % de la població catalana té nacionalitat estrangera.

El model d’integració actual no garanteix l’equitat i la cohesió social, de manera que la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social. Així, per exemple, aquesta població té del triple de possibilitats de patir risc de pobresa, més del doble de taxa d’atur i més del doble de dificultats d’accedir a l’habitatge. Tanmateix, accedeix menys als serveis públics i es beneficia menys dels ajuts de l’Administració:

  • Accedeix dues vegades menys a les prestacions socials: el 3,7 % de la població estrangera en situació de risc de pobresa percep la renda garantida de ciutadania (RGC), enfront del 7,5 % de la població de nacionalitat espanyola que es troba en la mateixa situació. 
  • Accedeix prop de tres vegades menys a l’educació infantil de primer cicle (14,9 %, enfront del 52,4 %) i té prop de tres vegades més d’abandonament escolar prematur (38,2 %, enfront del 13,0 %). 

El tercer canvi social important és l’empobriment de la població per efecte de les crisis econòmiques de 2008 i de la pandèmia, i també per efecte d’una conjuntura global que ha contribuït a augmentar la inflació. Tenint en compte la inflació, el salari brut mitjà s’ha reduït un 2,2 % en la darrera dècada. 

De fet, a Catalunya la taxa de risc de pobresa per al conjunt de la població se situava en el 19,9 % l’any 2022, i afectava prop d’1,5 milions de persones. La privació material severa se situa en el 9,0 %, i afecta prop de 700.000 persones, quan el 2013 era del 6,1 %. 

El quart canvi social és l’envelliment de la població, que augmenta les necessitats d’atenció a les quals ha de fer front l’Administració i redueix el pes de la població que contribueix a finançar les prestacions socials. 

En dues dècades, la població més gran de seixanta-cinc anys ha passat del 17,2 % corresponent a l’any 2003 al 19,4 % de l’any 2023. La projecció és que l’any 2050 aquesta proporció hagi crescut fins al 28,9 %. L’any 1980 el pes de la gent gran era de l’11 %. 

En darrer lloc, el creixement demogràfic també ha suposat un increment de la producció i del consum, que tenen un impacte directe en el canvi climàtic. Els anys 2022 i 2023 han estat els més càlids des del 1950, i les reserves d’aigua dels embassaments se situen en els valors més baixos de les darreres dècades (per exemple, el març de 2024 se situaven en el 15,25 % de la capacitat).

3.    Les cinc principals mancances de l’Administració

Davant d’aquest nou context social, l’informe denuncia que l’Administració no s’ha adequat a les noves necessitats socials i explica les principals mancances que s’han detectat: 

3.1. Temps de resposta excessivament llarg de l’Administració
El creixement demogràfic i l’envelliment de la població contribueixen a incrementar tant la pressió assistencial sobre els serveis públics com els temps d’espera per accedir-hi. Així, per exemple, les llistes d’espera en l’àmbit de la salut no s’han aconseguit reduir els darrers anys: l’octubre de 2023 hi havia més persones que l’any 2017 en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques (195.270 persones) i per a proves diagnòstiques (170.262 persones). Les queixes rebudes a la institució en aquest àmbit també han crescut: de 671 el 2018 a 989 el 2023.

Així mateix, es detecten retards en la tramitació de les prestacions econòmiques, com l’RGC o la prestació per dependència, que fan que aquestes eines perdin eficàcia perquè en aquest temps no es cobreixen les necessitats socials que volen compensar.

En l’àmbit de la justícia, la demora judicial, que ha augmentat al llarg de la darrera dècada per la saturació del sistema de justícia, és un factor de victimització secundària i afecta negativament l’eficiència i l’efectivitat de la tutela judicial. 

3.2. Cobertura insuficient de determinades polítiques públiques 

El creixement demogràfic i l’empobriment de la població també afecten la cobertura de les polítiques públiques. Posar al centre les persones i adequar l’actuació de l’Administració a les necessitats socials existents implica garantir que les prestacions socials (ajuts, serveis, etc.) cobreixen les persones que en tenen necessitat. No garantir aquesta cobertura suposa desatendre necessitats socials i que l’actuació de l’Administració no sigui prou efectiva.

Així, per exemple, l’RGC no arriba a totes les persones que estan en situació de necessitat: només el 18,9 % de la població en situació de privació material severa del col·lectiu activable laboralment ha percebut una RGC l’any 2023. Tenint presents els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV), més de la meitat de la població en situació de privació material severa no percep ingressos procedents ni de l’IMV ni de l’RGC. 

En la mateixa línia, la insuficiència d’habitatge social dificulta l’atenció de les situacions d’emergència social a través de les meses d’emergències: prop de 3.000 unitats de convivència estan en espera de l’assignació d’un habitatge. I, des de la pandèmia, estan augmentant les famílies que s’adrecen al Síndic de Greuges per queixar-se sobre les polítiques en matèria d’habitatge (s’ha passat de rebre 244 queixes el 2021 a rebre’n 409 el 2023). 

3.3. Les barreres d’accés a l’Administració i als serveis   

La vulnerabilitat pot limitar la capacitat de les persones d’accedir a prestacions necessàries per donar resposta a les seves necessitats socials. El desconeixement, la manca d’habilitats per gestionar l’accés a les prestacions, el caràcter restrictiu dels requisits d’accés, els problemes de funcionament dels serveis o les traves burocràtiques són alguns dels obstacles. 

En aquest sentit, l’informe denuncia que encara hi ha administracions que mantenen la cita prèvia com a requisit absolut i general per accedir a les seves oficines d’atenció ciutadana i registre, i que la digitalització de l’Administració pot limitar-hi l’accés a determinada població vulnerable per efecte de la bretxa digital. 

També assenyala que la manca d’integració del sistema de prestacions de caràcter econòmic obliga les persones a estar informades dels diferents ajuts que hi ha i a fer tràmits addicionals, i genera barreres en l’accés. 

3.4. Els dèficits d’acompanyament i escolta de les persones, especialment de les més vulnerables 

El model d’intervenció dels serveis socials bàsics és encara massa assistencialista i de control: vetlla per cobrir les necessitats més bàsiques i donar resposta a les situacions d’emergència social, i no tant per acompanyar les famílies amb un abordatge terapèutic per millorar la seva autonomia. 

L’informe també palesa que prop de 100.000 persones a Catalunya estan institucionalitzades en centres de protecció, centres penitenciaris, residències de gent gran, etc. I, això s’explica en part per la manca de recursos alternatius, com ara famílies d’acollida, mesures penals alternatives i atenció domiciliària integral. Les presons, per exemple, no donen resposta adequada a les necessitats del perfil de la població penitenciària atesa.

En un altre àmbit, el tributari, tampoc no s’ha posat el ciutadà al centre: les administracions ordenen i apliquen els tributs de manera rígida, sense tenir en compte la casuística econòmica i social de les persones amb deutes tributaris que tenen la voluntat de pagar-los però no poden fer-ho amb les condicions establertes per l’Administració (terminis, etc.). 

3.5. La manca de planificació de polítiques per combatre el canvi climàtic 

El Govern ha impulsat mesures d’emergència per la sequera, però són insuficients atesa la manca de precipitacions, la manca de previsió i les mancances de gestió. Les inversions per garantir el servei d’aigua a la població han estat insuficients i les mesures de control del consum no s’han implementat arreu. També s’han detectat mancances en el ple desplegament de les energies renovables.

4.    Les deu recomanacions per transformar l’Administració

Per acabar, l’informe proposa dissenyar una estratègia de transformació de l’Administració que inclogui els deu punts següents: 

  1. Models alternatius a la institucionalització de les persones
  2. Un sistema integrat de polítiques de suport i acompanyament a les famílies amb infants a càrrec
  3. Un model de serveis socials integrat, d’accés universal i orientat a la prevenció i a l’acompanyament de les persones
  4. Una atenció integral en l’àmbit de la salut
  5. Una estratègia nacional que consolidi un model d’acollida de la població migrant i posi l’accent en les garanties d’ascensor social i en la cohesió
  6. La promoció del parc d’habitatge social
  7. Un pla de millora de l’èxit educatiu
  8. La planificació de ciutats harmonioses amb les necessitats i els drets de les persones
  9. Un pacte contra el canvi climàtic
  10. Una estratègia de transformació de l’Administració per fer-la més eficient, eficaç i amable 

Presentació en format web

Retour