Actualités

La síndica alerta de greus mancances en el seguiment i l’acompanyament en el suport dels joves extutelats

El Síndic de Greuges de Catalunya ha fet públic avui un informe que analitza el funcionament dels programes de suport a l’emancipació dels joves extutelats. Té l’origen en les queixes que ha rebut la institució i en les actuacions d’ofici que ha obert durant els anys 2024 i 2025, i s’emmarca en el context del Pla de transformació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, impulsat pel Departament de Drets Socials i Inclusió.

L’informe constata algunes disfuncions i irregularitats en la gestió de les prestacions econòmiques i d’habitatge adreçades a les persones extutelades. Això afecta els drets i les oportunitats d’aquests joves, especialment en termes de risc d’exclusió social, dificultats en l’accés a l’habitatge, formació postobligatòria o inserció en el mercat laboral, sense oblidar les afectacions fiscals derivades de la gestió administrativa duta a terme.

Context

L’augment del nombre d’infants i adolescents en situació de desemparament i l’arribada d’adolescents migrants sols han fet que hi hagi més joves extutelats atesos per les mesures de suport a l’emancipació, la qual cosa ha incrementat la pressió assistencial sobre l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).

Principals conclusions

La cobertura dels programes d’emancipació és insuficient: els programes d’emancipació cobreixen tan sols la meitat dels joves en fer divuit anys i, entre els que en queden exclosos, hi ha perfils vulnerables.  

La prevalença de denegació de prestacions és elevada: entre el 2021 i el 2023 s’ha denegat més d’una tercera part de les sol·licituds presentades, tot i que aquesta xifra ha anat millorant en aquests anys. L’informe posa de manifest que aquestes denegacions majoritàriament tenen a veure amb burocràcia excessiva i barreres administratives, tenint en compte el perfil dels joves.

Els retards en la tramitació de prestacions econòmiques són excessius: el temps mitjà supera els 10 mesos (si prenem com a referència les sol·licituds de prestació econòmica dels expedients actius el 31 de desembre de 2024). També s’adverteix que el procés d’extinció de la prestació és lent: per als expedients extingits el 2024, passen 18,1 mesos des que se’n proposa l’extinció fins que es resol. Per contra, l’accés a l’habitatge és bastant àgil: el 63,8 % dels joves hi accedeix durant els tres mesos posteriors a la majoria d’edat.

S’han constatat pagaments indeguts: el Departament ha informat recentment el Parlament que, dels expedients analitzats de l’any 2021 –prop d’un miler–, només es descarten els pagaments indeguts en el 20 %.

Les queixes rebudes mostren que els imports dels possibles pagaments indeguts oscil·len entre els 6.800 i els 36.400  euros, i la majoria de joves no té capacitat econòmica per fer front a aquestes quantitats. Així ens ho han fet saber els joves que han estat atesos per la nostra institució, tant a títol individual com col·lectiu, a la reunió mantinguda amb la plataforma de joves extutelats autoorganitzats que representa el conjunt d’afectats. També s’evidencia que l’Administració no sempre ha actuat amb celeritat en detectar canvis que generen incompatibilitats.

De fet, l’informe que acabem de publicar destaca casos anòmals o irregulars detectats a partir de la revisió d’expedients i dades subministrades per la Generalitat. Per exemple, joves que duien a terme alguna activitat laboral incompatible amb el cobrament de la prestació o que, malgrat residir fora de Catalunya, continuaven rebent la prestació; derivacions accessòries entre serveis que dilataven l’extinció de la prestació; places residencials ocupades però amb un ús mínim o esporàdic; manca de correspondència entre la documentació de l’expedient i la realitat, o casos en què no s’ha fet copagament al servei d’habitatge, malgrat que els en correspondria pel nivell d’ingressos. 

A més, és important destacar que la síndica ha constatat que en nombrosos casos els joves ja havien alertat l’Administració que no els corresponia percebre les prestacions. En definitiva, doncs, la institució conclou que en els darrers anys hi ha hagut una gestió deficitària dels recursos públics. Falten eines adequades per fiscalitzar els expedients i per comprovar el compliment de criteris, i falta més control de la tasca de les entitats gestores del seguiment educatiu, en un context d’alta externalització.

Davant de tot això, el juliol passat, la síndica va demanar al Departament de Drets Socials i Inclusió que valorés condonar el deute existent en aquest cas, des de la perspectiva del principi de proporcionalitat i pel seu impacte en les persones, tenint en compte les circumstàncies dels afectats. Finalment, a mitjan setembre, el Departament ha fet públic que s’avenia a condonar els deutes d’aquests joves, com ja s’havia fet amb els cobraments indeguts de la renda garantida.

La síndica també vol posar en valor que el Departament està desplegant mesures per millorar la gestió de les prestacions i per evitar que es repeteixin situacions d'aquest tipus.

L’informe tanca amb un seguit de recomanacions orientades a millorar les garanties dels drets d’aquest col·lectiu. Destaquen la necessitat de reduir els terminis de tramitació i condonar els deutes derivats d’errors administratius. L’informe també subratlla la importància de protegir els professionals que alerten de disfuncions en el sistema.

Principals recomanacions:

• Reducció urgent dels temps de tramitació
• Condonació de deutes originats per disfuncions administratives
• Simplificació dels requisits i circuits de gestió
• Integració de les prestacions dins el sistema de la renda garantida de ciutadania
• Garantia d’un seguiment socioeducatiu efectiu
• Protecció legal i acompanyament per als professionals que alertin sobre irregularitats

Retour