Actualités

La síndica alerta que la gratuïtat d’infantil 2 no ha reduït prou les desigualtats en l’accés a l’educació infantil

La gratuïtat del curs d’infantil de dos anys (I2), implantada al sector públic a partir del curs 2022/2023, ha tingut un impacte inicial positiu en l’escolarització, però no ha aconseguit reduir de manera prou significativa les desigualtats en l’accés a l’educació infantil de primer cicle. Així ho conclou l’informe focus L’impacte de la gratuïtat en l’accés a educació infantil 2, publicat pel Síndic de Greuges de Catalunya.  

Segons l’informe, la mesura va permetre recuperar ràpidament els nivells d’escolarització després de la pandèmia, amb un augment de la taxa d’escolarització d’I2 del 62,6 % al 69,9 % en només un any. Tanmateix, després d’aquest primer impacte, les taxes s’han mantingut relativament estables.  

Persistència de desigualtats socials 

Amb caràcter general, l’informe destaca que l’educació infantil de primer cicle continua marcada per fortes desigualtats socials en l’accés. L’escolarització és molt inferior entre els infants de famílies socialment més vulnerables. A I2, les taxes d’escolarització de l’alumnat socialment afavorit quasi tripliquen les taxes d’escolarització de l’alumnat vulnerable. 

Augment de la demanda de places públiques 

La gratuïtat d’I2 ha tingut un efecte clar en la demanda de places a les escoles bressol públiques. Des del curs 2021/2022, la demanda ha crescut un 34,6 %, mentre que l’oferta només ho ha fet un 7,4 %, de manera que part de la demanda ha quedat descoberta. A més, la manca de places a I2 fa que famílies vulnerables no puguin accedir a l’educació infantil de primer cicle en el moment en què és gratuïta. De fet, un 66 % de l’alumnat d’I2 del curs 2024/2025 ja havia cursat I1 el curs anterior, nivell en què no està prevista la gratuïtat. L’informe destaca que la mesura de la gratuïtat, tal com està dissenyada, beneficia proporcionalment més la població socialment afavorida, que és la que sol accedir abans i de manera més prevalent a aquesta etapa educativa.  

La gratuïtat d’I2 ha de poder garantir l’accés a tots els infants que ho vulguin, sense necessitat d’haver d’accedir a I0 i I1. Davant d'aquest repte, la síndica demana incrementar l’oferta a I2 per garantir la cobertura de la demanda, en un context, a més, de reducció de la natalitat que ho ha de facilitar. I mentre la cobertura universal no existeixi, les mesures disponibles per contrarestar les desigualtats d’accés, com la reserva de places o el criteri de renda establert amb caràcter general per a l’accés prioritari a l’educació infantil, s’han d’utilitzar de manera més efectiva i a tots els municipis, cosa que no succeeix en l’actualitat.  

A més, l’escolarització té uns costos afegits per fer ús dels serveis complementaris –per exemple, el menjador escolar– que no queden coberts per la gratuïtat d’I2, la qual cosa en dificulta l’accés a l’alumnat més desfavorit. 

L’informe també denuncia que el finançament de les escoles bressol és lineal i no està condicionat per la composició social dels municipis ni per les necessitats de l’alumnat, a diferència del que succeeix amb l’educació infantil de segon cicle o l’educació bàsica.  

Subvencions a l’oferta privada 

Prop del 30 % de l’alumnat d’I2 no té garantida la gratuïtat perquè està escolaritzat al sector privat, molt sovint perquè no han pogut accedir al sector públic per manca d’oferta suficient. El sistema de subvencions destinat a l’escolarització dels infants d'entre zero i tres anys a les llars d’infants privades té un impacte limitat pel que fa a la millora de l’equitat d’accés. L’informe analitza la convocatòria de subvenció de l’any 2023 i constata que, malgrat que preveu un mòdul addicional per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat, la partida pressupostària ha quedat lluny d’esgotar-se perquè aquest alumnat no s’escolaritza en aquest sector educatiu. I això passa perquè existeix una diferència significativa entre el cost de la plaça escolar (uns 3.850 euros) i la subvenció (1.600 euros per a l’alumnat vulnerable). A més, el llindar de renda establert per poder ser beneficiari d’aquest mòdul addicional és molt baix (per sota de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya [IRSC] en funció de la composició de la llar familiar), la qual cosa dificulta complir els requisits.  

Recomanacions de la síndica 

Davant d'aquesta situació, la síndica reclama diverses mesures per garantir més equitat en l’accés a l’educació infantil de primer cicle: 

• Ampliar l’oferta de places d’escola bressol.  

• Revisar els criteris d’admissió per evitar barreres d’accés a famílies vulnerables.  

• Reforçar els canals d’informació i d’acompanyament a les famílies amb l’objectiu de posar en valor l’escolarització a I2. 

• Incorporar ajuts per als serveis complementaris, com el menjador o l’acollida.  

• Revisar el model de finançament per tenir en compte la composició social dels municipis.  

La síndica recorda que l’escolarització primerenca té efectes positius en el desenvolupament dels infants i, més enllà de garantir la conciliació de la vida laboral i familiar, és una eina clau per reduir les desigualtats educatives. 

Retour