Actualités

Un nou informe constata que persisteix l’infrafinançament del cost de la plaça escolar, malgrat l’augment de la despesa en educació

La institució del Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat avui el nou informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, elaborat per la Comissió d’Estudi del Cost de la Plaça Escolar. Aquesta comissió està integrada per professionals experts i es va crear en el marc del Pacte contra la segregació escolar.

Aquest document actualitza el primer d’aquests informes, publicat el 2020, i analitza el cost real de l’escolarització a Catalunya i el seu finançament. L’objectiu és contribuir a garantir una educació de qualitat i realment gratuïta per a tot l’alumnat, sense que la situació econòmica de les famílies sigui un obstacle.

Malgrat que els darrers anys ha augmentat de manera significativa el finançament públic de l’educació (un 35 % a preus corrents entre 2019 i 2023), l’informe constata que els quatre grans problemes de finançament dels centres educatius persisteixen: infrafinançament de la plaça escolar; elevada despesa privada de les famílies; manca d’equivalència dels projectes educatius, per l’elevada diversitat de costos entre centres, i dèficits de distribució equitativa de recursos en funció de les necessitats de l’alumnat i de la complexitat dels centres.

L’infrafinançament de la plaça escolar es manté, entre altres motius, perquè, per fer front a la davallada demogràfica, s’han adoptat mesures com ara les reduccions de ràtio i això ha incrementat el cost de la plaça per alumne; però també perquè prop d’un 50 % de l’increment de finançament públic s’ha destinat a la dotació bàsica de plantilles, en lloc de destinar-lo a altres conceptes més infrafinançats, com ara l’atenció a la diversitat o les despeses que assumeixen les famílies en activitats i serveis escolars. A més, l’augment de la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques ha fet augmentar les necessitats de recursos.

L’infrafinançament en el cost de la plaça escolar s’estima en 944 milions d’euros (429,9 milions al sector públic i 514,2 milions al sector concertat). Si es pren com a referència el cost teòric de la plaça per alumne, l’infrafinançament al sector públic és de 572,8 euros a primària i de 782,1 a secundària; i al sector concertat, de 1.597,9 euros a primària i de 1.769,7 a secundària. 

L’informe també evidencia que l’increment de la despesa pública tampoc s’ha traduït en una reducció significativa de la despesa de les famílies a través de les quotes que paguen. A primària, al sector públic, aquesta despesa se situa en prop de 900 euros i, al sector concertat, en 3.800 euros. Mentre que la despesa privada ha tendit a reduir-se al sector públic per efecte de les motxilles escolars, entre d’altres, al sector concertat aquesta despesa ha augmentat lleugerament. La síndica alerta, en aquest sentit, que falten mecanismes per garantir que l’increment del finançament públic suposi reduir les aportacions econòmiques de les famílies, especialment tenint present que una part de les quotes que les famílies paguen en concepte d’activitats i serveis complementaris estan destinats a corregir l’infrafinançament.

Alhora, l’informe posa de manifest que els projectes educatius dels centres no són equivalents pel que fa a les oportunitats educatives que ofereixen i els costos que comporten. Aquesta manca d’equivalència suposa un factor de desigualtat en l’accés a les oportunitats que ofereix cada projecte educatiu i, al seu torn, també, una dificultat per planificar un finançament públic que garanteixi la gratuïtat per al conjunt de l’alumnat.

Per sectors de titularitat, el sector concertat presenta un infrafinançament públic més elevat, però també projectes educatius globalment més costosos i amb un desajust més gran entre el cost teòric i la despesa real de la plaça escolar. De fet, la despesa real està molt condicionada per la capacitat de les famílies dels centres: els centres amb una composició social més afavorida tenen projectes educatius amb una despesa real significativament més elevada. Al final, el pes de les aportacions econòmiques de les famílies, juntament amb el fet que no estiguin limitades, afavoreix que el cost real dels projectes educatius d’alguns centres se situï per sobre del cost teòric. Per això, a més de millorar el finançament, l’informe defensa que la garantia de gratuïtat ha de garantir que els projectes educatius d’aquests centres s’ajustin al cost teòric i als estàndards marcats.

El document també manifesta que el model de finançament dels centres és poc equitatiu i que no existeix una gradació suficient de la dotació de plantilles en funció de la complexitat dels centres, especialment en els centres concertats. A més, la classificació de la complexitat dels centres no està actualitzada i, en el cas de la concertada, no s’utilitza per a la distribució dels recursos.

De fet, destaca que l’infrafinançament és especialment intens en el concepte d’atenció a la diversitat i que calen més recursos per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques, tant a l’escola pública com a la concertada. Només així es pot garantir una educació inclusiva de qualitat. En el període 2019-2023, l’increment de finançament públic de la dotació bàsica de plantilles s’ha incrementat més del doble del que ho ha fet la dotació d’atenció a la diversitat.

Els nous acords entre el Departament d’Educació i Formació Professional i els sindicats i patronals de centres concertats permeten reduir l’infrafinançament de la plaça escolar, especialment al sector concertat, però, novament, hi ha el risc de no aprofitar prou l’increment del finançament per millorar l’equitat en la distribució de recursos. Més del 80 % dels increments de finançament es destinen a despeses lineals, com ara la millora de les condicions salarials del professorat i l’increment de finançament per fer front a les despeses de funcionament dels centres, i menys del 20 %, a finançar despeses condicionades a la complexitat dels centres, com ara l’atenció a la diversitat. A més, la síndica alerta que l’increment de finançament dels centres no va acompanyat de mecanismes de control del cobrament de quotes per garantir que l’augment de recursos públics redueixi les aportacions econòmiques de les famílies.

Amb l’objectiu de resoldre el problema de finançament i avançar cap a un sistema més just, l’informe recull un seguit de recomanacions. Entre d’altres, es recomana incrementar el finançament de mecanismes que garanteixin una distribució més equitativa de recursos entre centres en funció de la seva complexitat, com són les motxilles escolars, per cobrir les despeses d’escolarització de l’alumnat vulnerable.

En aquest sentit, l’informe planteja redissenyar aquest mecanisme de finançament per: 

• Garantir l’accés gratuït de l’alumnat vulnerable a activitats i serveis escolars que actualment no queden coberts, com ara les colònies escolars o els dispositius electrònics als centres concertats, o les activitats complementàries als centres públics.
• Igualar les condicions d’escolarització entre sectors de titularitat per finançar activitats complementàries i, si no n’hi ha, activitats extraescolars, tant al sector concertat com al sector públic, a diferència del que passa ara.
• Diferenciar l’ajut en funció de l’etapa i el nivell educatiu per aprofitar millor els recursos. 

L’informe també recomana crear un sistema de finançament de centres públics i concertats amb elevada complexitat per garantir que, com a mínim, en aquests centres no hi hagi infrafinançament de la plaça escolar.

És fonamental reforçar l’equitat en la distribució de recursos, de manera que els centres amb més alumnes vulnerables puguin rebre més recursos. Caldria fer una millor gradació de les plantilles i el finançament segons la classificació de centres en funció del nivell de complexitat. I també cal millorar els recursos de l’atenció a la diversitat, amb més personal de suport (docents especialitzats, orientadors, etc.), atès que és l’àmbit amb més dèficit actualment.

En definitiva, cal continuar avançant cap a un model d’escolarització equilibrada que promogui una equiparació de condicions i recursos dels centres amb una composició social similar.

Retour