La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Considera que quan es localitza una persona estrangera la minoria d’edat de la qual no es pot establir amb seguretat –ja sigui perquè està indocumentada o perquè es dubta de la validesa de la documentació que aporta– el protocol que se segueix, pel qual és posada a disposició de la Fiscalia pels Mossos d’Esquadra, sense la corresponent protecció immediata de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), és contrari a la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
El Protocol d’actuació entre la Secretaria d’Infància i Adolescència i la Direcció General de la Policia, de 18 de juny de 2010, no només no posa a disposició immediata de la DGAIA els joves, encara que hi pugui haver algun indici raonable de minoria d’edat, sinó que en alguns supòsits, com el de la indocumentació, ni tan sols preveu informar de manera immediata la DGAIA, a fi que desplegui les actuacions de protecció immediata que corresponguin.
Així mateix, en casos en què el Ministeri Fiscal determina la majoria d’edat d’aquests joves, com que hi ha un període d’al·legacions de cinc dies, la DGAIA n’hauria de garantir l’atenció, com a mínim, fins que s’acabi el període esmentat.
Segons el Síndic, el protocol esmentat és contrari a l’article 110 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, des del moment en què no estableix atencions immediates per part de la DGAIA, simultàniament a l’actuació del Ministeri Fiscal per determinar la seva minoria o majoria d’edat òssia.
Després d’analitzar el paper de les diferents institucions que hi intervenen (departaments d’Interior i Relacions Institucionals i Participació, i d’Acció Social i Ciutadania, en coordinació amb la Fiscalia) i els procediments establerts d’atenció als joves estrangers immigrants no acompanyats, el Síndic considera que en el Protocol preval la voluntat d’evitar problemes de governabilitat del sistema de protecció –que presenta una certa saturació de places– i de controlar els fluxos immigratoris i els canals de regularització de persones majors d’edat que al·leguen una falsa minoria d’edat, que no pas d’atendre de manera òptima els joves sense referents familiars en situació de vulnerabilitat social que poden ser en realitat menors d’edat.
En aquest sentit, recorda que l’ordenament jurídic vigent preveu que les polítiques públiques que poden incidir sobre menors d’edat, com és el cas, han de prendre en consideració, primerament, l’interès superior de l’infant i les necessitats que pugui presentar.
Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha informat aquesta institució que revisarà el protocol de primera atenció d’aquests joves sense referents familiars, un cop siguin detectats pels educadors de carrer de la ciutat, amb la finalitat de posar-los a disposició de DGAIA com a primera instància.