La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Desenes de milers de persones que viuen en aquestes urbanitzacions, aproximadament 300.000 parcel·les i 50.000 hectàrees (cinc vegades l’extensió de Barcelona), fan palesa la dimensió real del problema.
El Síndic ha recomanat la creació d’un catàleg que reculli les urbanitzacions amb dèficits i una comissió d’avaluació i de gestió de la seva problemàtica.
També ha suggerit la creació d’una comissió d’avaluació i de gestió de les urbanitzacions pendents de regularització, com a lloc de trobada entre les diverses administracions, agents implicats i propietaris i ha instat la Generalitat a donar suport tant als ajuntaments com als propietaris en les seves relacions amb les empreses subministradores de serveis.
La problemàtica de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, nascudes els anys 60 o 70, representa un nombre elevat de les queixes que rep la institució en matèria d’urbanisme. Aquesta situació, com la manca de serveis a les urbanitzacions il·legals, vulnera el dret a un habitatge digne i adequat reconegut en l’article 47 de la Constitució.
En el marc d’aquest manament constitucional, el Síndic ha considerat que calia fer una reflexió sobre els obstacles que dificulten o impedeixen la regularització d’aquestes urbanitzacions i recomanar línies d’actuació que ajudin a superar-los. Amb aquest propòsit, el Síndic ha convocat, perquè formin part d’un grup d’experts en aquest àmbit, representants de la Diputació de Barcelona, de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis de Catalunya, del Col·legi d’Advocats de Barcelona, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Catalunya, de la Universitat Internacional de Catalunya, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’un grup representatiu d’alcaldes i tècnics d’ajuntaments.
El fet que aquelles segones residències s’hagin convertit en el domicili habitual de moltes famílies ha posat en relleu la necessitat de serveis de primeríssima necessitat: transport, sanitat, educació, etc. Tenint en compte l’extensió de sòl que ocupen les urbanitzacions al municipi, les seves característiques geogràfiques i socioeconòmiques, la prestació d’aquests serveis per part dels ajuntaments suposa una càrrega econòmica important.