La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic recomana als ajuntaments que subscriguin un codi de bones pràctiques en la contractació de la seguretat privada
Cal que l’Acord marc de contractació i el Codi de bones pràctiques aprovat per a la Generalitat el passat febrer s’estenguin a l’Administració local
És necessari que la Generalitat tingui més competències en matèria de seguretat privada i la capacitat d'acreditar tots els agents en les seves respectives funcions i empreses
L’adhesió al Codi de bones pràctiques dels serveis de seguretat privada hauria de ser considerat mèrit o requisit per accedir a concursos de l'Administració
Dos anys i mig després que s’aprovés la Llei de seguretat privada, és prioritari regular les matèries pendents de desplegament normatiu
El Síndic de Greuges ha recomanat als ajuntaments catalans que estableixin un acord marc de bones pràctiques en la contractació de la seguretat privada, com ha fet l'Administració de la Generalitat. Aquesta és una de les recomanacions més destacades de l'Informe sobre la seguretat privada a Catalunya i les bones pràctiques, presentat aquest dijous 9 de març al Parlament de Catalunya.
El document destaca que, ateses les limitades competències de la Generalitat en matèria de seguretat privada (només executives), el Codi de bones pràctiques, aprovat el mes de febrer de 2017, és un bon instrument per incidir en el sector. En aquest sentit, el fet que sigui signat de manera voluntària per empreses prestadores de seguretat privada i empreses contractants d’aquests serveis permet que els compromisos adquirits esdevinguin decisius a l’hora que les empreses de seguretat privada siguin contractades.
L'elaboració del codi s’hauria de concretar en la creació d’una taula en la qual participin la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis −i, per la seva entitat especial, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona−, les associacions d’empreses de seguretat i els sindicats. El Síndic proposa que les administracions i les empreses públiques incorporin l’adhesió al Codi de bones pràctiques dels serveis de seguretat privada com a mèrit o requisit per accedir a concursos.
Pel que fa a les funcions de l'Administració, el Síndic afirma que caldria que la Generalitat, en coherència amb el paper que té en la seguretat pública, pogués disposar de competències exclusives en l’àmbit de la seguretat privada, més enllà del marc actual, que es redueix a competències executives, segons l’Estatut de 2006.
El desplegament de la Llei i la capacitació del personal de control d'accés són dues assignatures pendents. És urgent que l’Estat aprovi el reglament derivat de la Llei 5/2014, de seguretat privada. Han passat gairebé tres anys des que es va aprovar la Llei i el decret és una reivindicació de tots els sectors afectats.
A Catalunya hi ha 12.393 persones habilitades per treballar de controladores d'accessos. El controlador d'accés exerceix les funcions d’admissió i control d’accés del públic a l’interior de determinats establiments o espais oberts al públic i està sota dependència contractual de la persona titular o organitzadora d’aquestes activitats. Les persones que vulguin exercir les funcions de personal de control d’accés han de fer un curs de formació dut a terme pels centres de formació habilitats i superar les proves de selecció. L'any 2011 la Generalitat va renunciar a la facultat de realitzar les proves. El Síndic considera essencial que l'Administració catalana recuperi aquesta competència i valora positivament les modificacions legals que s'estan gestant en aquest sentit.
També suggereix la possibilitat que s'incorporin professionals de la seguretat pública com a directius o caps de seguretat, ja que pot ajudar a la millora de la seguretat privada. Tanmateix, cal evitar que es produeixin tractes de favor i garantir, en tot cas, una actuació correcta.
L'informe dona continuïtat a un altre estudi anterior sobre el tema, publicat el juny de 2016, que se centrava en el paper de l'Administració catalana davant d'aquest sector i recomanava que se n’incrementés la implicació i les competències. El document també abordava l'intrusisme, un dels problemes més greus que pateix la seguretat privada. En forma d'empreses no homologades, personal no qualificat o negocis amb fiscalitat opaca o dubtosa, l'intrusisme perjudica la qualitat del servei i la imatge del sector.
