La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El síndic constata l'afebliment de la democràcia a l'Estat espanyol en un acte al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona
Ribó presenta l'informe sobre la regressió de drets acompanyat pel degà del col·legi, Oriol Rusca, i pels experts en l’àmbit del dret que han col·laborat en l'elaboració del document
El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO), la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i el relator de les Nacions Unides s'han pronunciat sobre els riscs de la manca de separació de poders
La reforma del Codi penal, la Llei de seguretat ciutadana i la Llei de seguretat nacional suposen greus restriccions a la llibertat d'expressió, com evidencien casos recents
La Sentència 42/2014 del TC i la reforma el 2014 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional han modificat profundament i de manera unilateral el paper del TC i n'han malmès la independència
El síndic de greuges ha presentat aquest dilluns 29 de maig al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), acompanyat pel degà de l’ICAB, Oriol Rusca, l'informe monogràfic Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya. El document, que va lliurar al Parlament ara fa un mes, s'ha elaborat amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i amb les contribucions singulars dels professors Joan Queralt i Joan Vintró, de la Universitat de Barcelona. Tots dos, juntament amb l'advocada Eva Labarta, han acompanyat el síndic en l'acte de presentació. Milagros Pérez Oliva ha estat la periodista que ha conduït i moderat l’acte. José María Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya, també ha col·laborat de manera puntual en l'elaboració del document.
Davant d'un auditori ple, el síndic, Rafael Ribó, ha alertat de les greus i evidents regressions democràtiques que afecten els drets i les llibertats fonamentals a tot l'Estat i especialment a Catalunya. Ribó, que ha elevat l'informe al comissari europeu de Drets Humans, ha afirmat que cal denunciar la situació als organismes internacionals perquè intervinguin i garanteixin el compliment dels tractats internacionals en matèria de drets. El GRECO(Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa), la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides ja s'han pronunciat i han reclamat reformes per garantir la separació de poders.
Sobre aquesta qüestió, especialment evident davant del conflicte polític dels darrers anys amb les institucions catalanes, tots els ponents han coincidit en la rellevància de la Sentència 42/2014 del TC, que permet sotmetre a control jurisdiccional les resolucions parlamentàries de caràcter estrictament polític, prèviament no impugnables.
També ha estat un factor clau la reforma, el 2014, de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que el dota de capacitat sancionadora. Ambdues mesures n'han canviat el rol inicialment concebut, n'han malmès la independència i han facilitat el camí per a la imputació i condemna de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, l’ex-vicepresidenta i dos dels seus consellers, de Presidència i Ensenyament, a més de la presidenta i la Mesa del Parlament de Catalunya.
L'abús de les iniciatives penals contra càrrecs electes vinculades al delicte de desobediència i la llibertat d’expressió, com ara el cas del regidor de Vic, Joan Coma; l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i diversos regidors de l’Ajuntament de Badalona, comporta un alt risc de desgast democràtic. D'una banda, perquè les mostres o actes de naturalesa política en un estat de dret s’haurien de poder exercir lliurement. D'altra banda, perquè aplicar el dret penal en aquests casos pot tenir un efecte silenciador o dissuasiu més propi de règims opressors que no pas democràtics.
Els ponents, autors del document, també denuncien l'abús de la via penal en suposats casos de delictes d’incitació a la violència i a l’odi o per fer enaltiment del terrorisme. Pel que fa a aquest últim supòsit, el Síndic exposa exemples com el dels titellaires de Madrid o el de la tuitaire Cassandra, condemnada per fer acudits de l’atemptat en què va morir Carrero Blanco. Segons el síndic, cal revisar la legislació vigent i la doctrina jurisprudencial per aconseguir un perfecte equilibri, amb una especial atenció a les xarxes socials.
L'informe també aborda la revelació de converses amb contingut conspirador entre el llavors ministre de l'Interior i l'anterior director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, qüestió sobre la qual el Síndic va obrir una actuació d’ofici, en la qual recomana que el Govern i les institucions de l'Estat adopti ntotes les mesures per investigar el que va passar, sens perjudici de les responsabilitats que escaiguin en l'àmbit polític i penal.
Pel que fa a les interferències i deficiències en els processos electorals de 2012 i 2015, que afectaven greument el dret de vot, Rafael Ribó considera que han de tenir una resposta adequada per part dels òrgans competents (Fiscalia i juntes electorals, segons el cas).
També es fa referència a l’Informe del relator especial de l’ONU, Pablo de Greiff, sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, en què evidencia que l’Estat espanyol no ha afrontat el passat ni ha fet prou justícia en matèria de memòria democràtica.
El síndic ha recordat que el deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l’Estat. Així, a principis del 2017 també ha iniciat dues actuacions d’ofici arran de les declaracions, com a mínim desafortunades, de càrrecs polítics catalans en què s’insinuava que el Govern disposava de dades personals de la ciutadania o s’animava els funcionaris a donar suport a l’expresident Mas, també recollides en l’informe.
