Actualités

L'informe del Síndic d'avaluació de la transparència indica que les sol·licituds d'accés a la informació s'han triplicat el 2016 i s'equiparen a les de països avançats

El Síndic de Greuges ha presentat aquest dijous, 6 de juliol, el segon Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern. Després de lliurar el document a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, Rafael Ribó ha fet públiques les principals conclusions i recomanacions incloses en l'Informe.

Una de les conclusions més destacades ha estat l'elevat nombre de sol·licituds d'accés a la informació rebudes l'any 2016, dada que s’ha obtingut a partir de les respostes facilitades per les administracions avaluades. Segons les respostes, s'han registrat 9.127 sol·licituds, tres vegades més que l'avaluació anterior. Aquesta xifra situa Catalunya en una ràtio de 121,96 sol·licituds per cada 100.000 habitants més grans de setze anys, similar a països on el dret d’accés a la informació està reconegut des de fa més anys.

L'increment de sol·licituds indica un major coneixement del dret que el que es va poder constatar l'any anterior. Tot i això, atès el seu caràcter essencial des de la perspectiva de la participació ciutadana i el control democràtic sobre els poders públics, el Síndic insisteix que cal continuar fent un esforç per difondre el dret d'accés a la informació i proposa que la Generalitat i les administracions locals facin una campanya conjunta.

Aquest caràcter de dret democràtic essencial comporta que ha de rebre una atenció preferencial de les administracions. L'alt percentatge d'absència de resposta (mesurada a partir d'un mostreig de consultes fetes d'incògnit segons el mètode que es coneix com a "ciutadà ocult") indica que encara no és així. Així de 175 sol·licituds enviades 53 s'han quedat sense resposta.

Pel que fa a la publicitat activa, s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats. La heterogeneïtat dels resultats dificulta les valoracions globals. Tot i aquesta disparitat, s'observa que les administracions més grans tendeixen a mantenir i millorar els resultats de l'any anterior pel que fa a la informació publicada. La millora ha estat més significativa en les administracions petites, que en el període inicial presentaven un compliment més precari. Actualment, ja no hi ha cap ajuntament sense portal. Tot i així, cal reforçar els mecanismes de suport als municipis amb menys recursos, perquè els continguts informatius s'adaptin a la Llei.

Les mancances més importants es continuen produint a les entitats dependents. En el cas de la Generalitat, s'aprecia un contrast important entre els organismes propis, amb un bon compliment de la llei, i els ens que en depenen. Fins a un 37% d'aquests últims no tenen portal de transparència.

Pel que fa a la qualitat i el format de la informació, l’anàlisi dels portals reflecteix, en termes generals, mancances substancials en el compliment dels criteris legals d’actualització i claredat de la informació i de reutilització de les dades publicades.

El nombre d'inscripcions en el Registre de grups d'interès també ha experimentat un increment exponencial, i ha passat de gairebé 100 en el primer informe a prop de 2.000 el mes de maig passat. En aquesta expansió, hi ha tingut un paper primordial l'obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantinguin amb aquests grups.

L'activitat d'influència és legítima com a forma de participació si és transparent i el principi de transparència aplicat als lobbies implica donar compliment a les obligacions de publicitat que preveu la Llei. En el cas de les anotacions de reunions entre alts càrrecs i grups d'interès, comporta que cal consignar el motiu concret de la reunió.

Pel que fa a les obligacions de bon govern, l'informe destaca avenços significatius en l'elaboració de codis de conducta i molt més limitats pel que fa a l'elaboració de cartes de serveis adaptades a la Llei i la qualitat normativa.

L'Informe també destaca que està pendent el desplegament reglamentari de la Llei 19/2014 per concretar-ne l'abast i les obligacions, tot i que s'han iniciat els treballs per fer efectiu aquest desplegament.

Quant a la metodologia, a banda de l'anàlisi directa dels portals web, pel que fa a la resta d'obligacions de la Llei (el dret d'accés, el registre de grups d'interès, el bon govern i el govern obert), s'ha demanat informació a la Generalitat de Catalunya, a les diputacions, als consells comarcals, a tots els ajuntaments (l'any anterior s'havien exclòs els de menys de 500 habitants), a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Consell General d'Aran, a les universitats públiques i als òrgans estatutaris i altres ens de control.

Un total de 251 ajuntaments i 3 consells comarcals no han respost el qüestionari del Síndic per poder elaborar aquest informe, i 53 d'un total de 175 ens no han respost una sol·licitud d'accés a informació feta d'incògnit. Tots estan llistats en el document disponible al web www.sindic.cat. També estan disponibles totes les dades recollides a partir de l'exploració dels portals web i dels qüestionaris. 

Accés a l'Informe i als documents annexos

Retour