La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic reitera davant la Junta Electoral Central i el comissari europeu de Drets Humans que cal conciliar el dret de sufragi passiu dels candidats empresonats amb la seva situació de privació de llibertat
COMUNICAT
El jutge instructor del Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 ha rebutjat, aquest dijous 14 de desembre de 2017, la sol·licitud efectuada per Jordi Sànchez per gaudir de permisos per participar en actes de campanya electoral i poder concedir entrevistes al centre penitenciari on està ingressat, i també connectar-se a internet en un horari ampli que li permeti intervenir en campanya.
En aquest context, i dins del més escrupolós respecte per les decisions judicials, el Síndic reitera el seu comunicat del dia 5 de desembre sobre el dret de participació política en peu d’igualtat, consagrat en l’article 23 de la Constitució i en l’article 3 del protocol addicional al Conveni europeu de drets humans.
En el marc europeu, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix efectivament que els drets electorals de les persones privades de llibertat no són absoluts i poden ser modulats, sota el principi de proporcionalitat, per la legislació electoral dels estats. La interlocutòria, però, no fa cap mena de modulació sobre la situació personal i singular del candidat, a qui es denega totes i cadascuna de les mesures que proposa per participar en la campanya, participació que naturalment és un element integrant del dret de sufragi passiu: ni permisos (escortat, si cal, per la força pública), ni contactes amb els mitjans de comunicació que no s’insereixin en “l’ordinari règim intern de l’establiment penitenciari en què es troba ingressat”, ni disponibilitat d’internet “fora del règim ordinari de control fixat pel mateix centre”.
El Síndic recorda, a més, que la Llei electoral només limita el dret de sufragi passiu en cas de condemna penal, encara que la sentència no sigui ferma, fet que no es dona en aquest cas. Sense fonament legal per limitar substancialment el dret de sufragi passiu, resulta impropi que una decisió jurisdiccional restringeixi aquest dret, i tampoc no es pot pretendre restringir drets establerts en la Llei o la Constitució sobre la base del Conveni europeu de drets humans.
En conseqüència, la negativa, com a mesura cautelar en un procediment penal, que persones privades de llibertat puguin participar activament en una campanya electoral en la qual són candidates destacades vulnera, a parer d’aquesta institució, el seu dret fonamental al sufragi passiu.
Aquest comunicat s’ha posat en coneixement de la Junta Electoral Central i del comissari europeu de Drets Humans.
