La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dimarts 24 d’abril davant la Comissió de Justícia i Treball del Parlament del País Basc per explicar la seva experiència en la supervisió del sistema penitenciari. Catalunya va assumir les competències penitenciàries l'any 1984 i, avui dia, és l’única comunitat autònoma que pot exercir aquestes facultats. A diferència de l’Estat espanyol, en què la política penitenciària depèn del Ministeri de l’Interior, a Catalunya ho fa del Departament de Justícia.
L'objectiu del Síndic durant aquest temps ha estat, i continua sent, contribuir a la construcció d'un sistema penitenciari orientat a la reinserció, més humà, més just i menys aflictiu que garanteixi que les persones privades de llibertat estan en condicions compatibles amb el respecte a la dignitat de la persona.
A partir de diverses normatives que s’han anat aprovant, a Catalunya s’ha determinat un règim d'autonomia econòmica per als centres penitenciaris i se n’ha definit l'estructura orgànica i funcional, i també l'organització i el funcionament de la resta de serveis d'execució penal. Segons les dades de l’informe del Síndic Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus (2007), els índexs de població encarcerada amb relació a la població total han estat durant anys superiors a l’Estat espanyol que a Catalunya.
A finals del 2017 el tretze centres penitenciaris existents de Catalunya registraven un total de 8.367 interns. Durant el 2017, per exemple, el Síndic va rebre 483 queixes i 129 consultes sobre temes penitenciaris. A més, va obrir 13 actuacions d’ofici.
La instal·lació de càmeres de videovigilància a totes les cel·les d’aïllament i de contenció i la promoció del Protocol d’Istanbul perquè s’apliqui en el reconeixement mèdic davant de possibles casos de maltractaments als centres penitenciaris han estat dos objectius imprescindibles assolits arran les recomanacions del Síndic amb relació al sistema penitenciari i la prevenció de la tortura. També ha posat èmfasi en la millora de les condicions de custòdia i dels drets de les persones detingudes i la separació a la Ciutat de la Justícia dels adolescents i joves en situació de protecció dels que estan sota responsabilitat penal.
Altres actuacions destacades han estat relacionades amb denúncies per maltractaments (any 2012, Brians 2), queixes pels preus dels economats, l’aplicació del règim tancat i els mecanismes de contenció. Finalment, segons ha explicat, el Síndic ha abordat la situació de les dones des d’una perspectiva de gènere, el treball als centres, el cas del tancament de la presó Model, i fins i tot la situació i formació del funcionariat.
El discurs s’ha centrat en l’experiència pròpia com a síndic i, durant els últims vuits anys, també com a Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), d’acord amb el Protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides, de l’any 2002. En aquest sentit, ha explicat que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional del 2015, en què s’invalida l’existència de l’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura, el Síndic ha pogut continuar exercint la tasca de prevenció de maltractaments i tortura amb un altre nom, a partir de les competències pròpies com a defensor.
La sentència del Tribunal Constitucional reconeix al Síndic les competències en la prevenció de la tortura i l'encoratja a exercir-les, a banda d'indicar que pot establir un conveni de col·laboració amb el Defensor del Poble, que encara està pendent.