La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
Actualités
El Síndic denuncia que el recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei catalana de sanitat atempta contra la salut de tota la societat
Informe sobre la universalització de l’assistència sanitària
El Síndic recomana que es recuperi l’atenció sanitària universal d’acord amb el principi d’igualtat i de no-discriminació
Cal superar la vinculació entre l’assistència sanitària i el fet contributiu
La creença que les persones estrangeres socialment desfavorides abusen dels recursos sanitaris no té cap fonament; la despesa econòmica en salut pública d’aquest col·lectiu és residual
La política restrictiva de l’Estat espanyol ha comportat un retrocés de 30 anys i 9 legislatures, i contradiu les recomanacions de l’OMS
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha demanat a les administracions catalanes i al Parlament de Catalunya que emprenguin els mecanismes legals necessaris perquè es faci efectiu el dret a l’atenció sanitària universal. Paral·lelament, insta el Govern de l’Estat a recuperar el model sanitari d’atenció universal previ al 2012 i a legislar-ne el dret d’acord amb els principis d’igualtat i no-discriminació. També reclama al Govern de l’Estat que deixi els temes sanitaris al marge del conflicte amb Catalunya per evitar-ne la instrumentalització partidista, com ha succeït arran del recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei catalana de sanitat.
En una roda de premsa al Parlament, el Síndic ha reiterat aquest dijous 24 de maig les raons per les quals la universalització de l’atenció sanitària és una mesura necessària, factible i beneficiosa per a Catalunya. Les declaracions les ha fet en el marc de la presentació a la premsa de l’Informe sobre la universalització de l’assistència sanitària, que ha remès al Parlament, al Departament de Salut, al Defensor del Poble i al Govern de l’Estat. El document recull diverses argumentacions, no només ètiques, sinó també legals i econòmiques, que justifiquen la legislació i la implementació d’un sistema de salut públic d’accés universal.
El Síndic demana a l’Administració sanitària que proporcioni una informació veraç i clara, i intenti resoldre els dubtes que li puguin plantejar d’una manera resolutiva i segura, mostrant una actitud empàtica. De la mateixa manera, cal evitar les incidències que es produeixen arran de situacions d’inseguretat provocades pel desconeixement i la informació errònia o defectuosa que es facilita a les persones afectades sobre els seus drets, i que pot tenir un efecte dissuasiu.
Amb l’objectiu de desmentir mites, l’Informe aporta dades que indiquen que, tot i que està molt arrelada, la creença que les persones estrangeres abusen dels recursos sanitaris no té cap fonament.
Segons dades de CatSalut, l’abril de 2018 hi havia 114.573 persones estrangeres empadronades a Catalunya que no estaven acreditades com a assegurades ni beneficiàries, ni es trobaven dins dels supòsits d’assistència sanitària en situacions especials que regula la norma estatal. Aquestes persones representen l’1,53% de la població resident a Catalunya. A més, en general són persones sanes (la majoria entre 20 i 50 anys) que utilitzen un 50% menys que el total de població els recursos de salut (excepte el servei d’urgències, del qual fan un ús similar). Pel que fa a la despesa sanitària, amb dades del 2016, la despesa per càpita també és la meitat que la de la població total. En definitiva, estem parlant d’un 0,9% de població que genera el 0,4% de despesa sanitària.
També des d’una perspectiva econòmica, negar la cobertura de determinades prestacions a llarg termini pot ser perjudicial. Així, per exemple, d’acord amb la normativa actual, avui dia aquestes persones no es poden beneficiar dels programes de salut preventius, que suposen una despesa molt inferior als tractaments d’urgència de malalties greus o de caràcter crònic. L’Informe incideix que cal superar la vinculació del dret a la cobertura amb el fet contributiu.
Sobre el turisme sanitari fraudulent, el Síndic ha assenyalat que s’ha de combatre, però que no s’ha de confondre amb l’accés universal a l’assistència sanitària.
Pel que fa específicament als infants i adolescents, el Síndic ha suggerit al Departament de Salut que la informació que ofereixen els centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) respecte al dret de totes les persones menors d’edat sigui clara, independentment de la documentació que aportin. També ha afegit que cal un acompanyament als serveis socials municipals perquè es clarifiqui i es promogui l’efectivitat d’aquest dret als col·lectius més vulnerables, com ara infants o adolescents estrangers no acompanyats o famílies itinerants o que es troben en situació d’irregularitat administrativa, que poden sentir temor a l’hora d’acudir als serveis sanitaris.
El síndic ha destacat que ja fa trenta anys que el Ministeri de Sanitat, llavors encapçalat per Ernest Lluch, va obrir la porta a la implementació progressiva d’aquest dret. Han passat nou legislatures i la manca de pressupostos, per una banda, i les decisions del Govern de l’Estat, per l’altra, han comportat més retrocessos que no millores en aquest sentit. Especialment significatius són el Decret llei d’abril de 2012 i el recurs d’inconstitucionalitat del passat mes de març de 2018 contra diversos articles de Llei catalana 9/2017, d’universalització de l’assistència sanitària. Una direcció contrària a les línies marcades per l’Organització Mundial de la Salut, que en recomana la implantació.
Ribó també ha recordat que una de les primeres actuacions d’ofici que va dur a terme com a síndic, l’any 2004, va ser amb relació a la universalització de l’assistència sanitària. L’actuació del Síndic havia estat precedida per diverses queixes sobre el tema. En la seva resolució Ribó ja demanava “el reconeixement de l’atenció a la salut com un dret públic subjectiu, personal, no contributiu i d’accés equitatiu”. Des de llavors fins ara aquesta recomanació s’ha repetit pràcticament cada any.
