La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
En la trobada, el síndic ha posat l’accent en l’afectació del dret dels càrrecs públics destituïts i els dels representants fets cessar per la dissolució del Parlament, del dret de participació política de la ciutadania i del dret a la llibertat d’expressió
Demana als organismes del Consell d’Europa amb qui s’ha reunit que verifiquin que l’Estat espanyol fa efectiu el compromís assumit de dur a terme una investigació per les càrregues policials de l’1-O
El síndic també ha mantingut reunions amb la Direcció de Drets Humans i Estat de Dret i amb el Comitè de Prevenció de la Tortura, ambdós també del Consell d’Europa
El síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha desplaçat aquest dimarts 19 de juny a Estrasburg per reunir-se amb la nova comissària de drets humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatović. El síndic ha aprofitat la reunió per expressar la seva preocupació per la precarietat democràtica a l’Estat espanyol durant els últims anys, i especialment amb relació al conflicte català. Concretament, li ha entregat l’informe que ha presentat recentment al Parlament de Catalunya. Informe La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l’1-O i l’aplicació del 155 CE.
Ribó també ha explicat els punts més destacats de l’informe a diversos membres del Consell d’Europa amb qui s’ha reunit prèviament: Günter Schirmer, responsable d’Afers Legals i Drets Humans del Secretariat de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa; Christos Giakoumpoulos, de la Direcció de Drets Humans i Estat de Dret, i Hugh Chetwynd, cap de secció del Comitè de Prevenció de la Tortura.
A més, ha demanat als organismes amb qui s’ha reunit que verifiquin que l’Estat espanyol fa efectiu el compromís assumit de dur a terme una investigació per les càrregues policials de l’1-O. En concret, fa referència al compromís que el llavors ministre d’Exteriors espanyol Alfonso Dastis, va adquirir amb el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, en el marc d’una reunió.
Segons l’informe, la restricció a la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la via d’un ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix potser la vulneració més flagrant de drets fonamentals que s’ha produït.
Així mateix, la dissolució per mitjà de l’article 155 CE del Parlament i la destitució de més de 250 alts càrrecs del Govern han afectat de manera directa el dret de participació política que reconeix l’article 23 CE, en un doble sentit: d’una banda, resulta afectat el dret dels càrrecs públics destituïts i el dels representants fets cessar per la dissolució anticipada del Parlament; i, d’altra banda, també resulta afectat el dret de participació política de la ciutadania, en general, en la mesura que els representants que han elegit no han pogut exercir la seva funció pel temps pel qual van ser elegits.
El dret de participació política de l’article 23 CE també es veu afectat pels actes que, després de les eleccions celebrades el dia 21 de desembre de 2017, impedeixen sense base legal que persones que han estat elegides com a diputades al Parlament de Catalunya i que estan en possessió dels seus drets polítics puguin ser candidates a la presidència de la Generalitat.
Els atacs o regressions a la llibertat no se circumscriuen a les expressions o manifestacions de caràcter independentista a Catalunya, sinó que tenen un abast més ampli i s’estan aplicant a diferents formes de protesta i dissidència.
Finalment, en diverses ocasions durant el període sobre el qual tracta l’informe, i en especial durant la jornada del primer d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van actuar d’una manera desproporcionada, i van provocar un dany superior al mal que suposadament volien evitar. Especialment preocupant i inacceptable va ser l’ús de pilotes de goma.
En l’informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya, el Síndic ja alertava l’abril de 2017 de l’erosió de la separació de poders a Espanya i dels seus efectes contra els principis democràtics.