Actualités

El Síndic insta les administracions que es coordinin perquè la SAREB cedeixi un 30% d’habitatge social

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha insistit un cop més en la necessitat que la SAREB cedeixi un 30% del seu parc d’habitatges per al lloguer social. Davant de la Comissió del Síndic al Parlament, on ha comparegut aquest dilluns 12 de novembre de 2018, el síndic ha reiterat que el Govern de l’Estat hauria d’emprendre mesures legislatives per garantir que la SAREB cedeixi almenys un 30% dels seus habitatges per al lloguer social. Amb aquesta finalitat, ha afegit, cal impulsar una proposició de llei del Parlament de Catalunya per presentar al Congrés.

L’actiu immobiliari de la SAREB és de 54.000 habitatges, a banda de sòl susceptible de ser urbanitzat i també sòl urbanitzat, i les principals ubicacions dels actius immobiliaris de la SAREB són a Catalunya. El síndic considera que s’és a temps de corregir la situació actual i de fer possible que la plusvàlua generada també reverteixi en el conjunt de la ciutadania.

A parer del síndic, és inacceptable que el dret a l’habitatge, reconegut per l’Estatut i la Constitució, es vulneri de manera reiterada i que al mateix temps el Govern estatal assumeixi amb diner públic un rescat bancari que s’eleva en el seu balanç a vora 43 mil milions d’euros.

Un dels principals motius que comporten les dificultats d’accés a l’habitatge és la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat al lloguer social (que, a Catalunya, no arriba al 2% del parc d'habitatges construït). Altres països europeus: França (16%), Regne Unit (17%), Suècia (19%), Dinamarca (20%), Àustria (24%), Holanda (30%).

El síndic ha celebrat les línies de finançament aprovades recentment per la Generalitat i els acords per facilitar la inversió en habitatges amb fins socials. En aquest sentit, ha instat les administracions que siguin conseqüents i actuïn amb agilitat des d’un doble vessant: la construcció d’habitatges adreçats al lloguer social i l'adquisició d'habitatges per la via del tanteig i retracte per destinar-los a lloguer social.

Informe sobre la universalització del dret a la salut

El síndic, que també ha comparegut per explicar l’Informe sobre el dret universal a l’assistència sanitària, n’ha reiterat la defensa i ha celebrat que el Govern estatal i el català hagin legislat en aquest sentit.

Segons dades de CatSalut, l’abril de 2018 hi havia 114.573 persones estrangeres empadronades a Catalunya que no estaven acreditades com a assegurades ni beneficiàries, ni es trobaven dins dels supòsits d’assistència sanitària en situacions especials que regula la norma estatal. Aquestes persones representen l’1,53% de la població resident a Catalunya. A més, en general són persones sanes (la majoria entre 20 i 50 anys) que utilitzen un 50% menys que el total de població els recursos de salut (excepte el servei d’urgències, del qual fan un ús similar). Pel que fa a la despesa sanitària, amb dades del 2016, la despesa per càpita també és la meitat que la de la població total. En definitiva, es tracta d’un 0,9% de població que genera el 0,4% de despesa sanitària.

També des d’una perspectiva econòmica, negar la cobertura de determinades prestacions a llarg termini pot ser perjudicial. Així, per exemple, d’acord amb la normativa vigent quan es va fer l’informe, en aquell moment aquestes persones no es podien beneficiar dels programes de salut preventius, que suposaven una despesa molt inferior als tractaments d’urgència de malalties greus o de caràcter crònic. L’Informe incideix que cal superar la vinculació del dret a la cobertura amb el fet contributiu.

Sobre el turisme sanitari fraudulent, el síndic ha assenyalat que s’ha de combatre, però que no s’ha de confondre amb l’accés universal a l’assistència sanitària.

Retour